Amphiprion
Amphiprion és un gènere de peixos de la família dels pomacèntrids i de l'ordre dels perciformes.[1] Són coneguts, popularment, com a peixos pallasso.
Amphiprion akindynos | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Pomacentridae |
Subfamília | Amphiprioninae |
Gènere | Amphiprion Bloch i Schneider, 1801 |
Morfologia
Reproducció
Depenent de l'espècie, poden pondre centenars o milers d'ous en qualsevol superfície plana a prop de l'anemone que els hostatja. En estat salvatge, els peixos pallasso fresen en l'època de la lluna plena i el mascle protegeix els ous fins que es desclouen entre 6 i 10 dies més tard (generalment, dues hores després del capvespre).[2]
Alimentació
Són omnívors: a la natura mengen aliments vius com a algues, plàncton, mol·luscs, crustacis (copèpodes i misidacis) i aliment no digerit per les anemones que els serveixen d'amfitrions. En captivitat, es nodreixen d'escates de peix, musclos i calamars trossejats, bledes, espinacs i, fins i tot, fruites com el kiwi.[2][3]
Distribució geogràfica
Es troben a les aigües càlides dels oceans Índic i Pacífic, incloent-hi la Gran Barrera de Corall i la Mar Roja.[2]
Costums
En llurs hàbitats naturals, tenen relacions simbiòtiques amb anemones de mar: el peix es nodreix de matèria sense digerir que, altrament, podria danyar l'anemone de mar, mentre que els excrements del peix pallasso proporcionen nutrients a l'anemone de mar. A més, l'activitat natatòria del peix es tradueix en una major circulació d'aigua al voltant de l'anemone de mar i aquesta proporciona seguretat al peix a causa del seu verí que actua de manera dissuasiva davant dels atacs potencials dels depredadors.[2]
Vida en captivitat
Els peixos pallasso van ésser el primer tipus de peixos ornamentals marins a ser criats en captivitat amb un èxit total.[2]
Taxonomia
- Amphiprion akallopisos (Bleeker, 1853)[4]
- Amphiprion akindynos (Allen, 1972)[5]
- Amphiprion allardi (Klausewitz, 1970)[6]
- Amphiprion barberi (Allen, Drew & Kaufman, 2008)[7]
- Amphiprion bicinctus (Rüppell, 1830)[8]
- Amphiprion chagosensis (Allen, 1972)[5]
- Amphiprion chrysogaster (Cuvier, 1830)[9][10]
- Amphiprion chrysopterus (Cuvier, 1830)[11]
- Amphiprion clarkii (Bennett, 1830)[12]
- Amphiprion ephippium (Bloch, 1790)[13][14]
- Amphiprion frenatus (Brevoort, 1856)[15]
- Amphiprion fuscocaudatus (Allen, 1972)[5]
- Amphiprion latezonatus (Waite, 1900)[16]
- Amphiprion latifasciatus (Allen, 1972)[5]
- Amphiprion leucokranos (Allen, 1973)[17]
- Amphiprion mccullochi (Whitley, 1929)[18]
- Amphiprion melanopus (Bleeker, 1852)[19]
- Amphiprion nigripes (Regan, 1908)[20]
- Amphiprion ocellaris (Cuvier, 1830)[11]
- Amphiprion omanensis (Allen & Mee, 1991)[21]
- Amphiprion percula (Lacépède, 1802)[22]
- Amphiprion perideraion (Bleeker, 1855)[23]
- Amphiprion polymnus (Linnaeus, 1758)[24]
- Amphiprion rubrocinctus (Richardson, 1842)[25]
- Amphiprion sandaracinos (Allen, 1972)[5]
- Amphiprion sebae (Bleeker, 1853)[26]
- Amphiprion thiellei (Burgess, 1981)[27]
- Amphiprion tricinctus (Schultz & Welander, 1953)[28]
- Amphiprion tunicatus (Cuvier, 1830)[11][29][30][31][32][33][34]
Referències
Bibliografia
- Allen, Gerald R.: Die Anemonenfische- Arten der Welt. Mergus Verlag GmbH (1985) ISBN 3-88244-004-X.
- Den Hartog, J. C., 1997: Notes on the genus Amphiprion Bloch & Schneider 1801 (Teleostei: Pomacentridae) and its host sea anemones in the Seychelles. Zoologische Mededelingen (Leiden) v. 71 (núm. 1-18): 181-188.
- Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8.
- Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- Fautin, Dapne, G. i Allen, Gerald, R.: Anemonenfische und ihre Wirte. Tetra-Verlag (1994), ISBN 3-89356-171-4.
- Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
- Kuwamora, T., Nakashima, Y. 1998. "New aspects of gender change among reef fishes: recent studies in Japan. Environmental Biology of Fishes. 52:125-135.
- Mebs, D. 1994. "Anemonefish symbiosis: Vulnerability and Resistance of Fish to the Toxin of the Sea Anemone.” Toxicon. Vol. 32(9):1059-1068.
- Mori, K. 1966: A new anemone fish, Amphiprion amamiensis, n. sp. from Japan. Report of Faculty of Fisheries Prefectural University of Mie v. 5 (núm. 3): 469-472.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Schlegel, H. i S. Müller, 1839: Overzigt den uit de Sunda en Moluksche zeeën bekende visschen, van de geslachten Amphiprion, Premnas, Pomacentrus, Glyphisodon, Dascyllus en Heliases. Verhandelingen over de natuurlijke geschiedenis der Nedertaldsche overzeesche bezittingen / door de Leden der Natuurkundige Commissie in Indië en andere schrijvers; uitgegeven ... door C. J. Temmincki 1839-1844: 17-26, Pls. 4-6.
- Schultz, L. P. 1966: A new anemone fish, Amphiprion calliops from the Indo-Pacific Oceans. Ichthyologica, the Aquarium Journal v. 37 (núm. 2): 71-76.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
Enllaços externs
- Dr. Pez (castellà)