1900
any
| Tipus | any civil, any comú començat en dilluns i any comú del segle  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1900 (mcm) |
| Islàmic | 1318 – 1319 |
| Xinès | 4596 – 4597 |
| Hebreu | 5660 – 5661 |
| Calendaris hindús | 1955 – 1956 (Vikram Samvat) 1822 – 1823 (Shaka Samvat) 5001 – 5002 (Kali Yuga) |
| Persa | 1278 – 1279 |
| Armeni | 1349 |
| Rúnic | 2150 |
| Ab urbe condita | 2653 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 | |
| Anys | |
| 1897 1898 1899 - 1900 - 1901 1902 1903 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- 15 de febrerː Surt el primer número de la revista modernista Joventut.[1]
- 6 d'abril, Barcelona: S'estrena La filla del mar, d'Àngel Guimerà, al Teatre Romea de Barcelona.[2]
- 8 d'abril, Lleida, província de Lleida: s'hi publica el primer número del setmanari "La Comarca de Lleyda".[3]
- 13 d'octubre, Barcelona: un grup d'esportistes, encapçalats per Àngel Rodríguez, hi funden el Reial Club Deportiu Espanyol.
- S'inicia la construcció del Parc Güell de Barcelona.
- Barcelona: es publica El jardí abandonat, obra de teatre de Santiago Rusiñol.[4]
- Resta del món
- 21 de gener: Terratrèmol a l'estat mexicà de Colima que deixa setanta morts i nombrosos ferits.[5]
- 27 de febrer: Fundació del Fußball-Club Bayern München.
- 14 d'abril: Fundació a París de la Unió Ciclista Internacional.
- 15 d'abril: Inauguració de l'Exposició Universal de París.
- 2 de juliol: El primer zepelí vola sobre el llac Constança prop de Friedrichshafen, Alemanya.[6]
- 20 de setembre: Dissolució dels Estats Pontificis, coincidint amb el trentè aniversari de l'ocupació de Roma per l'exèrcit del rei d'Itàlia Víctor Manuel II.[7]
- 14 de desembre, Max Planck publica el seu estudi de la teoria quàntica.[8]
- Redescoberta independent per Hugo de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak-Seysenegg del treballs de Gregor Mendel sobre l'herència dels caràcters, anomenades comunament Lleis de Mendel.
- Nigèria esdevé un protectorat britànic.
- Integració de Hawaii als Estats Units.
- Publicació de l'assaig La interpretació dels somnis de Sigmund Freud.[9]
- Inventat el clip per Johan Vaaler.
- S'estrena el curtmetratge Grandma's Reading Glass
Naixements
- Països Catalans
- 1 de gener:
- 21 de març - Barcelona: Antoni Romañà i Pujó, matemàtic i astrònom català, jesuïta, impulsor de l'Observatori de l'Ebre (m. 1980).
- 19 de març - Barcelona: Carme Carbonell, actriu catalana de teatre i cinema (m. 1988).[11]
- 27 d'abril - Barcelona: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (m. 1972).[12]
- 12 de maig - Barcelona: Pere Puig i Adam, pedagog i matemàtic català (m. 1960).[13]
- 16 de juny - Uncastilloː Inocencia Alcubierre, actriu espanyola (m. 1930).[14]
- 21 de juny - Barcelona: Carme Farré i Ors, guitarrista, compositora i professora de música catalana establerta a l'Argentina (m. 1985).
- 5 de juliol - Figueres: Adela Riera, bibliotecària i directora de la B. Popular de Figueres.[15]
- 11 d'agost - La Vall d'Uixó (Plana Baixa)ː Carmen Tur Melchor, cantant d'òpera valenciana (m. 1943).
- 19 de setembre - Xarafull, València: Selica Pérez Carpio, mezzosoprano valenciana dedicada a la sarsuela (m. 1984).[16]
- 24 de setembre - Igualada: Francesca Madriguera i Rodon –Paquita Madriguera–, pianista i compositora (m. 1965).[17]
- 24 de novembre - València: Maximilià Thous i Llorens, escriptor i polític valencià (m. 1957).
- 27 de novembre - València: Empar Navarro i Giner, mestra i política valenciana (m. 1986).[18]
- 30 de novembre - Molins de Rei: Maria Argelaguet Costa, mestra i pedagoga catalana (m. 1990).
- Barcelona: Amèrica Cardunets i Tallada, pintora catalana.[19]
- Mataró: Concepció Boter i Torrents, pintora catalana especialitzada en marines.[20]
- Benissa: María Luisa Palop, pintora valenciana (m. 1973).[21]
- Resta del món
- 5 de febrer: Adlai Stevenson, polític estatunidenc (mort el 1965).[22]
- 11 de febrer: Hans-Georg Gadamer, filòsof alemany (mort el 2002).
- 12 de febrer, Saint Louis, Missouri: Adele Buffington, guionista estatunidenca.[23]
- 22 de febrer - Calanda, Aragó, Espanya: Luis Buñuel, director de cinema espanyol (m. 1983).
- 2 de març -
- Dessau, Alemanya: Kurt Weill, compositor alemany d'origen jueu, posteriorment nacionalitzat estatunidenc (m. 1950).[24]
- Madridː Matilde Muñoz Sampedro, actriu espanyola (m. 1969).[25]
- 13 de març - Esmirna, Imperi Otomà: Giorgos Seferis, diplomàtic i poeta grec, Premi Nobel de Literatura 1963 (m. 1971).
- 20 de març - Colquechaca, Bolívia: Amelia Villa, escriptora i la primera metgessa boliviana (m. 1942).[26]
- 21 de març - Chongqing (Xina): Sun Yu, actor, guionista i director de cinema xinès (m. 1990).[27]
- 22 de març - Ljouwert: Christine Buisman, botànica i micòloga neerlandesa dedicada a les malalties de l'om (m. 1936).[28]
- 25 de març - Pequín (Xina): Ling Shuhua, escriptora i pintora xinesa (m. 1990).
- 30 de març - Paniza, província de Saragossa, Espanya: María Moliner, bibliotecària i lexicògrafa (m. 1987).[29]
- 11 d'abril - Košice, Imperi Austrohongarès: Sándor Márai, escriptor hongarès (m. 1989).[30]
- 21 d'abril: Hans Fritzsche, periodista i líder nazi alemany (mort el 1953).[31]
- 25 d'abril -Viena, Àustria: Wolfgang Pauli, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1945 (m. 1958).[32]
- 28 d'abril - Noyelles-Godault, Pas de Calais, (França): Maurice Thorez, polític francès, secretari general del Partit Comunista Francès entre 1930 i 1964 (m. 1964)[33]
- 30 d'abril - Łódź (Polònia): Janina Konarska-Slomimska, pintora, escultora, artista gràfica i il·lustradora polonesa (m. 1975).[34]
- 10 de maig - Wendover, Buckinghamshire (Regne Unit): Cecilia Payne-Gaposchkin, astrònoma i astrofísica britanicoamericana (m. 1979).[35]
- 12 de maig - Viena: Helene Weigel, actriu i directora del teatre Berliner Ensemble (m. 1971).[36]
- 27 de maig - Lima, Perúː Magda Portal, poeta, escriptora i política peruana (m. 1989).[37]
- 1 de juny - Magúncia: Anna Seghers, escriptora que relatà la resistència antifeixista durant la Segona Guerra mundial (m. 1983).[38]
- 5 de juny - Budapest (Hongria): Dennis Gabor, físic hongarès, Premi Nobel de Física de l'any 1971 (m. 1979).[39]
- 17 de juny - Wegeleben, Prússia: Martin Bormann, dirigent del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.[33]
- 29 de juny - Lió: Antoine de Saint-Exupéry, escriptor francès.[40]
- 6 de juliol, Nova York: Frederica Sagor Maas, guionista de cinema nord-americana (m. 2012).[41]
- 8 de juliol - Nova Jersey, Estats Units: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc (m. 1959).[42]
- 18 de juliol - Ivànovo (Rússia): Nathalie Sarraute, escriptora francesa d'origen rus, figura destacada del nouveau roman (m. 1999).[43]
- 29 de juliol - Boden, Norrbotten (Suècia): Eyvind Johnson, novel·lista suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (m. 1976).[44]
- 2 d'agost - Danville, Illinois: Helen Morgan, cantant i actriu de teatre i cinema de nacionalitat nord-americana (m. 1941).[45]
- 4 d'agost:
- Louis Armstrong “Satchmo”, compositor i intèrpret de jazz.
- Londres, Regne Unit: Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra.[46]
- 18 d'agost - Allahabad, Índia: Vijaya Lakshmi Pandit, diplomàtica i política índia (m. 1990).[47]
- 23 d'agost - Ernst Krenek, nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc (m. 1991)
- 25 d'agost - Hildesheim, Alemanya: Hans Adolf Krebs, metge i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1953 (m. 1981).[48]
- 29 de setembre - Pamplonaː María Lacunza, primera advocada navarresa (m. 1984).[49]
- 5 d'octubre, Fuzhou, Fujian: Bing Xin, poetessa i novel·lista xinesa del segle xx (m. 1999).[50]
- 10 d'octubre, Washington DC, Estats Units: Helen Hayes, actriu estatunidenca.[51]
- 15 d'octubre, Sant Francisco, Estats Units: Mervyn LeRoy, director de cinema nord-americà (m. 1987).[52]
- 17 d'octubre, Plattsburgh, Nova Yorkː Jean Arthur, una de les grans actrius estatunidenques dels anys 30 i 40 (m. 1991).[53]
- 19 d'octubre, Dresdenː Erna Berger, cèlebre soprano de coloratura, alemanya d'origen suec (m. 1990).[54]
- 25 d'octubre, Abeokuta, Nigèria: Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana (m. 1978).[55]
- 30 d'octubre, Hèlsinki, Finlàndia: Ragnar Granit, neurofisiològic suec d'origen finlandès. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1967 (m. 1991).[56]
- 5 de novembre, Penzance, Anglaterra: Ethelwynn Trewavas, ictiòloga britànica (m. 1993).[57]
- 8 de novembre, Atlanta, Geòrgia (USA): Margaret Mitchell, escriptora i periodista, Premi Pulitzer 1937 per Allò que el vent s'endugué.[58]
- 14 de novembre, Brooklyn, Nova York (USA): Aaron Copland, compositor estatunidenc (m. 1990).[59]
- 19 de novembre, Magúncia, Alemanya: Anna Seghers, escriptora alemanya que relatà la resistència antifeixista (m. 1983).[38]
- 6 de desembre, Clinton, Massachusetts, Estats Units: Agnes Moorehead, actriu estatunidenca (m. 1974).[60]
- 17 de desembre, Aynho: Mary Cartwright, matemàtica britànica; estudià la teoria del caos.[61]
- 18 de desembre, Saint-Servan (Ille-et-Vilaine)ː Suzy Solidor, cantant, actriu i novel·lista francesa (m.1983).[62]
- Hans-Georg Gadamer, filòsof.
- Cyril Hare - novel·lista britànic.
- Marcel Légaut - filòsof francès.
Necrològiques
- Països Catalans
- 12 de gener - Sabadell: Joan Plans i Costa, adroguer, alcalde de Sabadell i president de Caixa d'Estalvis de Sabadell.
- 1 de febrer - Vicː Mercè Font i Codina, poetessa vigatana de la Renaixença (n. 1867).[63]
- 23 de febrer - Reus: Lluís Quer Cugat, escriptor i economista.
- 23 de març - Alacant: Llorenç Casanova i Ruiz, pintor valencià (n. 1844).
- 2 d'abril - Sabadell: Francesc de Paula Clerch i Margall, eclesiàstic català.
- 17 d'abril - Pará, Brasil: Clotilde Bosch i Carbonell, pintora del segle xix (n. 1829).[64]
- 1 de maig - Sabadell: Feliu Crespí i Cirera, filador i alcalde de Sabadell.
- 27 de novembre - Barcelona: Francesc Soler i Rovirosa, pintor i escenògraf, considerat el màxim representant de l'escenografia realista a Catalunya (n. 1836).
- Resta del món
- 13 de març - Nova York: Catherine Wolfe Bruce, destacada filantropa estatunidenca i mecenes de l'astronomia (n. 1816).[65]
- 2 de juny - Gabon: Samori Turé o Samory Touré, va ser un sobirà i un combatent contra la colonització francesa a l'Àfrica de l'oest (n. 1830).[66]
- 3 de juny - Ciutat del Capː Mary Kingsley, escriptora i exploradora anglesa molt compromesa amb Àfrica (n. 1862).[67]
- 29 de juliol - Monza: Humbert I, rei d'Itàlia assassinat a causa d'un atemptat anarquista.
- 21 d'agost - Ponta Delgada: Ernesto do Canto, historiador, bibliòfil i polític de les Açores.
- 16 d'agost - París: José Maria Eça de Queiroz, escriptor portuguès (n. 1845).[68]
- 25 d'agost - Weimar: Friedrich Nietzsche, filòsof (n. 1844).[66]
- 30 de novembre - París (França): Oscar Wilde, escriptor i dramaturg irlandès (n. 1854).
- París: Alexandre Defaux, pintor francès, especialitzat en la pintura de paisatges i l'animalística.
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1900 |