Anàlisi d'orina

Una part de l'anàlisi d'orina es pot dur a terme mitjançant l'ús de tires reactives,^[3] en les quals els resultats es poden llegir a ull nu pel canvi de color^[4] o bé s'obtenen emprant aparells de laboratori clínic capaços de fer una avaluació semiquantitativa completament automàtica de les substàncies a determinar.^[5]

Els anàlisis al microscopi de l'orina^[6] o del sediment d'orina^[7] sovint permeten obtenir un diagnòstic més acurat.^[8] Així es pot trobar:

• Hematúria: associada a càlculs renals, infecció urinària, tumors,^[9] hematùria familiar benigna autosòmica dominant,^[10] hipertròfia benigna de pròstata,^[11] cossos estranys uretrals,^[12] poliquistosi renal^[13] i altres afeccions urològiques.^[14]
• Leucocitúria i piúria: associades habitualment a infeccions del tracte urinari complicades,^[15] les quals poden ser asimptomàtiques en alguns casos.^[16]
• Eosinofilúria: associada a la nefritis intersticial al·lèrgica aguda,^[17] nefritis lúpica,^[18] malaltia ateroembòlica renal.^[19]
• Cristal·lúria: d'urats o fosfats amorfs, d'àcid úric,^[20] d'oxalat de calci,^[21] de sulfadiazina^[22] en malalts amb toxoplasmosi disseminada^[23] o nefropatia lùpica,^[24] etc.^[25]
• Cilindres urinaris:^[26]
  • d'hematies:^[27] associats amb glomerulonefritis, vasculitis o hipertensió maligna d'origen renal.^[28]
  • de leucòcits: associats a nefritis intersticial aguda, glomerulonefritis exsudativa o pielonefritis greu.
  • granulosos: associats a una necrosi tubular aguda.^[29]
  • vacuolars desnaturalitzats: es veuen en casos de nefropatia diabètica terminal.^[30]
  • ceris: associats a diferents malalties glomerulars^[31] i, particularment, a la insuficiència renal crònica avançada.^[32]

És una prova del tot necessària per obtenir un diagnòstic específic en casos d'infecció del tracte urinari i poder determinar el seu tractament antibiòtic més adequat.^[33]

• Anàlisi de sang
• Diagnòstic mèdic