Anna Kúrnikova

Kúrnikova va néixer el 7 de juny de 1981 a Moscou, Unió Soviètica, fill de Sergei Kúrnikov, doctorat en Filosofia, professor de la Universitat de Cultura Física i Esport de Moscou i antic campió de lluita grecoromana, i Alla, atleta russa. Va agafar la seva primera raqueta quan només tenia cinc anys. Va començar a jugar a tennis al Sokolniki Park de Moscou i més tard va entrar a formar part del Club de Tennis Spartak, dirigit per Larissa Preobraschenskaia.^[4] El 1989, amb vuit anys, va començar a participar en torneigs juvenils i en aquests va captar l'atenció de diversos observadors. Amb deu anys, va signar un acord amb la prestigiosa acadèmia de tennis Nick Bolletierri,^[4] per on ja hi havien passat jugadors com André Agassi o Monica Seles i on més tard hi aniria la també russa Maria Xaràpova. Al signar aquest acord, Kúrnikova va haver d'anar a viure als Estats Units, concretament a Bradenton, Florida.^[4] Malgrat que la transcripció del seu cognom era Kúrnikova, la família va decidir adaptar el cognom per Kournikova a causa de la grafia anglesa.

L'any 1999 va començar una relació sentimental amb el jugador rus d'hoquei sobre gel Serguei Fiódorov, que jugava en la lliga estatunidenca NHL. Alguns mesos després va aparèixer el rumor que Kúrnikova s'havia promès amb el també jugador d'hoquei rus Pàvel Buré. Kúrnikova tenia 18 anys en aquell moment, deu menys que Buré, però la notícia va causar impacte en el seu país i molts mitjans del cor russos els van començar seguir insistentment. Ambdós van negar aquesta rumor en diverses ocasions, i fins i tot, Buré va demandar alguns mitjans de comunicació per aquest rumor.^[5] Fedorov i Kúrnikova es van casar l'any 2001 a Moscou, però dos anys després es van separar oficialment.^[5][6] A finals del 2001, va conèixer el cantant espanyol establert a Miami, Enrique Iglesias, quan va aparèixer en el videoclip del seu senzill "Escape", i van començar a sortir. Durant els anys successius van aparèixer nombrosos rumors sobre el seu casament en secret, però contínuament van refusar la confirmació o denegació de la seva situació sentimental. Posteriorment, Iglesias va contribuir a nous rumors indicant en diverses entrevistes que s'havien separat, llavors que s'havien casat anteriorment, o també que no tenien intenció de casar-se mai.^[7] Actualment continuen junts i resideixen a Miami Beach, teòricament sense estar casats.^[8] El novembre de 2010 va aconseguir la nacionalitat estatunidenca junt amb el seu germà Allan.

Dobles: 3 (2−1)

Resultat	Any	Torneig	Parella	Oponents a la final	Marcador
Finalista	1999	Roland Garros	Martina Hingis	Venus Williams Serena Williams	3−6, 7−6(2), 6−8
Campiona	1999	Open d'Austràlia	Martina Hingis	Lindsay Davenport Natasha Zvereva	7−5, 6−3
Campiona	2002	Open d'Austràlia (2)	Martina Hingis	Daniela Hantuchová Arantxa Sánchez Vicario	6−2, 6−7(4), 6−1

Dobles mixtos: 2 (0−2)

Resultat	Any	Torneig	Parella	Oponents a la final	Marcador
Finalista	1999	Wimbledon	Jonas Björkman	Leander Paes Lisa Raymond	4−6, 6−3, 3−6
Finalista	2000	US Open	Maks Mirni	Jared Palmer Arantxa Sánchez Vicario	6−4, 6−3

Inicis (1989−1997)

En arribar als Estats Units, Kúrnikova va aconseguir resultats molt destacables en torneigs júniors, fins i tot esdevenint la tennista més jove en guanyar el torneig Junior Orange Bowl, el més important en categoria júnior. L'any 1994 fou convidada a participar en la fase prèvia del torneig de Moscou, però no aconseguí arribar al quadre principal. Al mateix any (amb 14 anys) va debutar en l'equip rus de la Copa Federació esdevenint la tennista més jove en guanyar un partit en aquesta competició.^[4] El següent any ja va debutar com a professional en el circuit ITF guanyant dos torneigs i a més fou finalista en el torneig de Mouscou però en el quadre de dobles junt a Aleksandra Olsza. L'any 1996 estigué sota les ordres del nou entrenador Ed Nagel i va participar en el seu primer Grand Slam arribant a quarta ronda del US Open, on va caure davant Steffi Graf, que fou la campiona. Aquest resultat la va catapultar fins al Top 100, concretament fins a la posició 69. Per la seva projecció fou recompensada a participar en els Jocs Olímpics d'Atlanta en individuals i dobles. A final de temporada fou guardonada amb el premi WTA Newcomer of the Year, que premia la millor tennista debutant de l'any.^[1]

El 1997 va debutar caient a primera ronda de l'Open d'Austràlia davant Amanda Coetzer. Posteriorment fou semifinalista a Roma en dobles junt a Ielena Líkhovtseva. A Roland Garros va debutar arribant a tercera ronda fins a ser superada per Martina Hingis, número 1 del rànquing individual. A Wimbledon va arribar fins a semifinals, també contra Hingis, essent la segona tennista en l'era Open en arribar a les semifinals en el seu any de debut,^[4] després que ho fes Chris Evert el 1972. Malauradament, aquesta també va ser la seva millor participació en un Grand Slam en categoria individual. Al US Open només arribà a segona ronda derrotada per Irina Spîrlea. En categoria individual va escalar fins a la posició 32 mentre que en dobles fins a la 41 a final de temporada.

Èxits (1998−2000)

El 1998 va entrar per primer cop al Top 20 del rànquing WTA. A París i Linz va disputar dues finals de dobles consecutives amb Larisa Neiland com a parella, però en ambdues van perdre. Al Miami va derrotar en quatre rondes consecutives a quatre jugadores situades al Top 10 del rànquing WTA, una gesta que cap altre jugadora ha aconseguit fins ara.^[4] En la seva primera final individual però, va perdre contra Venus Williams en tres sets. Dos mesos més tard, va arribar a quarta ronda del Roland Garros superada per Jana Novotná, i a semifinals en dobles junt a Neiland. Poc després va vèncer a Steffi Graf en pista d'herba, un fet que només van aconseguir dues jugadores en tota la dècada dels 90, però també es va lesionar i hagué de retirar-se en el següent partit.^[4] Després d'aquesta victòria va entrar per primer cop al Top 10 del rànquing WTA. Malgrat no superar la quarta ronda al US Open, es classificà per disputar la seva primera Copa Masters. Malauradament va perdre en primera ronda contra Monica Seles. Prèviament havia aconseguit el seu primer títol de dobles a Tòquio, precisament amb Seles com a parella. A final de temporada va acabar en tretzena posició del rànquing en individuals^[2] i en desena posició en el rànquing de dobles.^[4]

El 1999 va viure un dels seus millors anys. Inicialment arribà a quarta ronda de l'Open d'Austràlia en perdre contra Mary Pierce, però en dobles aconseguí imposar-se en la final a Lindsay Davenport i Nataixa Zvéreva fent parella amb Hingis i endur-se així el seu primer títol de Grand Slam. A Charleston va arribar a la seva segona final individual però va caure precisament davant Hingis. A Ponte Vedra Beach fou semifinalista mentre que al Roland Garros arribà a quarts de final, superada per Graf, que en fou la campiona. Junt a Hingis arribà a la final de dobles per no superaren a les germanes Venus i Serena Williams. Prèviament s'havien imposat a Indian Wells i Roma. A Eastbourne fou semifinalista i amb Hingis s'imposaren en dobles. A Wimbledon va caure a quarta ronda contra Venus Williams. En dobles mixtos fou finalista junt a Jonas Björkman, derrotats per Leander Paes i Lisa Raymond. Posteriorment fou finalista junt a Ielena Líkhovtseva a Stanford. La bona temporada en dobles li proporcionà l'oportunitat de participar en el WTA Tour Championships junt a Hingis, i gràcies a la victòria final se situà al capdamunt del rànquing de dobles en finalitzar la temporada.^[2] Ambdues van rebre el premi a la millor parella de l'any i aprofitant els seus èxits esportius i l'atenció mediàtica es van autoanomenar les Spice Girls del tennis.^[1][9] En individuals també disputà el WTA Tour Championships però va caure en primera ronda contra Pierce i va acabar en la dotzena posició del rànquing.

La temporada 2000 va començar amb la victòria a Gold Coast en dobles junt a Julie Halard i arribant a semifinals a Sydney en individuals. A l'Open d'Austràlia només arribà a quarta ronda i a semifinals en dobles. Malgrat no disputar cap final individual, arribà a les semifinals de cinc torneigs més: Scottsdale, Stanford, San Diego, Luxemburg, Leipzig. Amb aquests resultats es classificà per disputar la Copa Masters i acabar la temporada en el vuitè lloc del rànquing individual, la millor posició en el rànquing individual de la seva carrera.^[2] En dobles femenins no aconseguí els mateixos èxits de la temporada prèvia, va guanyar un total de sis torneigs junt a Halard (1), Zvéreva (1) i Hingis (4) però cap Grand Slam. Va poder arrodonir l'any però reeditant el títol de la Copa Masters per segon any consecutiu amb Hingis, i acabar en quarta posició del rànquing de dobles.

Lesions i retirada (2001−2003)

Els anys següents estigueren marcats per les lesions, especialment per fissura al peu esquerre per la qual es va haver d'operar i es va perdre mitja temporada 2001. Abans de la lesió arribà a quarts de final de l'Open d'Austràlia i s'imposà a Sydney en dobles junt a Barbara Schett. Posteriorment fou finalista a Tòquio junt a Iroda Tulyaganova i també a San Diego amb Hingis. Només aconseguí un títol, a Moscou amb Hingis com a parella. A final de temporada va caure fins a les posicions 74 en individual i 26 en dobles.

Durant el 2002 va tornar a l'èxit amb un nou Grand Slam a l'Open d'Austràlia novament amb Hingis. Individualment fou finalista a Auckland, Tòquio, Acapulco i San Diego però mai aconseguí imposar-se en una final individual. Amb Hingis com a parella foren finalistes a Sydney i arribaren a quarts de final del US Open, mentre que amb Chanda Rubin foren semifinalistes a Wimbledon, i amb Janet Lee s'imposaren en la final de Xangai. A final de temporada va escalar fins a les posicions 35 i 11 en individual i dobles respectivament.

Una successió de lesions van impedir que disputés la majoria dels torneigs durant la primera meitat de la temporada 2003, i a causa del continu dolor a l'esquena ja no va competir durant la segona meitat de l'any. Finalment va decidir retirar-se definitivament del tennis professional en acabar la temporada. En aquest moment es trobava en les posicions 305 i 176 en individual i dobles respectivament.

La seva carrera va acabar sense haver obtingut cap títol individual malgrat disputar quatre finals. La seva millor posició en el rànquing individual fou la vuitena però generalment estigué en el Top 20. Els seus resultats en dobles foren molt millors, amb un total de 16 títols amb dos destacats, les victòries en l'Open d'Austràlia els anys 1999 i 2002, ambdós junt a Martina Hingis. En aquest cas va arribar al número 1 del rànquing de dobles.

Exhibicions (2004−present)

Kúrnikova no ha disputat cap partit més en el circuit WTA des del 2003 però ha seguit disputant partits d'exhibició per causes solidàries, ja sigui per ajudar a fundacions caritatives o per recaptar diners per l'ajuda a víctimes de desastres naturals.^[10] Actualment és membre de St. Louis Aces en el World Team Tennis (WTT), només en categoria de dobles.

El juny de 2010 es va reunir amb la seva parella de dobles, Martina Hingis, per tornar a participar en el tennis competitiu per primer cop en set anys, concretament a Wimbledon per competir en la categoria de veterans.^[11] Van debutar amb victòria però no van poder accedir a la final.^[12]

Individual: 4 (0−4)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent en la final	Marcador
Finalista	1.	29 de març de 1998	Miami, Estats Units	Dura	Venus Williams	6−2, 1−6, 4−6
Finalista	2.	4 d'abril de 1999	Hilton Head, Estats Units	Terra batuda	Martina Hingis	3−6, 4−6
Finalista	3.	29 d'octubre de 2000	Moscou, Rússia	Moqueta	Martina Hingis	3−6, 1−6
Finalista	4.	15 de setembre de 2002	Xangai, Xina	Dura	Anna Smashnova	2−6, 3−6

Dobles: 28 (16−12)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents en la final	Marcador
Finalista	1.	24 de setembre de 1995	Moscou, Rússia	Moqueta	Aleksandra Olsza	Meredith McGrath Larisa Neiland	0−6, 1−6
Finalista	2.	15 de febrer de 1998	París, França	Dura	Larisa Neiland	Sabine Appelmans Miriam Oremans	1−6, 6−3, 6−7(3)
Finalista	3.	1 de març de 1998	Linz, Àustria	Dura	Larisa Neiland	Alexandra Fusai Nathalie Tauziat	3−6, 6−3, 4−6
Guanyadora	1.	27 de setembre de 1998	Tòquio, Japó	Dura	Monica Seles	Mary Joe Fernández Arantxa Sánchez Vicario	6−4, 6−4
Finalista	4.	4 d'octubre de 1998	Filderstadt, Alemanya	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	Lindsay Davenport Natasha Zvereva	4−6, 2−6
Guanyadora	2.	30 de gener de 1999	Open d'Austràlia, Austràlia	Dura	Martina Hingis	Lindsay Davenport Natasha Zvereva	7−5, 6−3
Guanyadora	3.	14 de març de 1999	Indian Wells, Estats Units	Dura	Martina Hingis	Mary Joe Fernández Jana Novotná	6−2, 6−2
Guanyadora	4.	9 de maig de 1999	Roma, Itàlia	Terra batuda	Martina Hingis	Alexandra Fusai Nathalie Tauziat	6−2, 6−2
Finalista	5.	6 de juny de 1999	Roland Garros, França	Terra batuda	Martina Hingis	Serena Williams Venus Williams	3−6, 7−6(2), 6−8
Guanyadora	5.	20 de juny de 1999	Eastbourne, Regne Unit	Gespa	Martina Hingis	Jana Novotná Natasha Zvereva	6−4, retirada
Finalista	6.	11 d'agost de 1999	Stanford, Estats Units	Dura	Elena Likhovtseva	Lindsay Davenport Corina Morariu	4−6, 4−6
Guanyadora	6.	21 de novembre de 1999	WTA Tour Championships, Nova York, Estats Units	Moqueta	Martina Hingis	Larisa Neiland Arantxa Sánchez Vicario	6−4, 6−4
Guanyadora	7.	3 de gener de 2000	Gold Coast, Austràlia	Dura	Julie Halard	Sabine Appelmans Rita Grande	6−3, 6−0
Finalista	7.	19 de març de 2000	Indian Wells, Estats Units	Dura	Natasha Zvereva	Lindsay Davenport Corina Morariu	2−6, 3−6
Guanyadora	8.	7 de maig de 2000	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Natasha Zvereva	Nicole Arendt Manon Bollegraf	6−7(5), 6−2, 6−4
Finalista	8.	6 d'agost de 2000	San Diego, Estats Units	Dura	Lindsay Davenport	Lisa Raymond Rennae Stubbs	6−4, 3−6, 6−7(6)
Guanyadora	9.	8 d'octubre de 2000	Filderstadt, Alemanya	Dura	Martina Hingis	Arantxa Sánchez Vicario Barbara Schett	6−4, 6−2
Guanyadora	10.	15 d'octubre de 2000	Zuric, Suïssa	Moqueta	Martina Hingis	Kimberly Po Anne-Gaëlle Sidot	6−3, 6−4
Finalista	9.	29 d'octubre de 2000	Moscou, Rússia	Moqueta	Martina Hingis	Julie Halard-Decugis Ai Sugiyama	6−4, 4−6, 6−7(5)
Guanyadora	11.	12 de novembre de 2000	Filadèlfia	Moqueta	Martina Hingis	Lisa Raymond Rennae Stubbs	6−2, 7−5
Guanyadora	12.	19 de novembre de 2000	WTA Tour Championships, Nova York (2)	Moqueta	Martina Hingis	Nicole Arendt Manon Bollegraf	6−2, 6−3
Guanyadora	13.	14 de gener de 2001	Sydney, Austràlia	Dura	Barbara Schett	Lisa Raymond Rennae Stubbs	6−2, 7−5
Finalista	10.	14 de febrer de 2001	Tòquio, Japó	Dura	Iroda Tulyaganova	Lisa Raymond Rennae Stubbs	6−7(5), 6−2, 6−7(6)
Finalista	11.	5 d'agost de 2001	San Diego (2)	Dura	Martina Hingis	Cara Black Elena Likhovtseva	4−6, 6−1, 4−6
Guanyadora	14.	7 d'octubre de 2001	Moscou	Moqueta	Martina Hingis	Ielena Deméntieva Lina Krasnoroutskaya	7−6(1), 6−3
Finalista	12.	13 de gener de 2002	Sydney, Austràlia	Dura	Martina Hingis	Lisa Raymond Rennae Stubbs	Renúncia
Guanyadora	15.	27 de gener de 2002	Open d'Austràlia (2)	Dura	Martina Hingis	Daniela Hantuchová Arantxa Sánchez Vicario	6−2, 6−7(4), 6−1
Guanyadora	16.	15 de setembre de 2002	Xangai	Dura	Janet Lee	Ai Sugiyama Rika Fujiwara	7−5, 6−3

Dobles mixtos: 2 (0−2)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents en la final	Marcador
Finalista	1.	1999	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Jonas Björkman	Lisa Raymond Leander Paes	4−6, 6−3, 3−6
Finalista	2.	2000	US Open, Estats Units	Dura	Maks Mirni	Arantxa Sánchez Vicario Jared Palmer	4−6, 3−6

Circuit ITF

Individual (2)

Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Resultat
1.	26 de febrer de 1996	Midland, Michigan, Estats Units	Dura	Lindsay Lee-Waters	7–6(2), 6–1
2.	15 de març de 1996	Rockford, Illinois, Estats Units	Dura	Yuka Yoshida	6–1, 6–4

Individual

Dobles

Premis econòmics

*A dia 6 d'agost de 2012

Individual

Dobles