Mary Pierce

Pierce va néixer a Montreal mentre la seva mare francesa i el seu pare estatunidenc estaven de viatge per la ciutat; per això, malgrat néixer al Canadà, mai no va residir en aquest país llargs períodes. Va ser criada als Estats Units, i viu a Bradenton, Florida; per això, ha estat reconeguda com a ciutadana tant dels Estats Units, del Canadà i de França. En torneigs internacionals va debutar professionalment representant els Estats Units, però posteriorment va representar sempre a França.

Individual: 6 (2−4)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Finalista	1.	1994	Roland Garros	Arantxa Sánchez Vicario	4−6, 4−6
Guanyadora	1.	1995	Open d'Austràlia	Arantxa Sánchez Vicario	6−3, 6−2
Finalista	2.	1997	Open d'Austràlia	Martina Hingis	2−6, 2−6
Guanyadora	2.	1997	Roland Garros	Conchita Martínez	6−2, 7−5
Finalista	3.	2005	Roland Garros (2)	Justine Henin	1−6, 1−6
Finalista	4.	2005	US Open	Kim Clijsters	1−6, 3−6

Dobles masculins: 2 (1−1)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	2000	Open d'Austràlia	Martina Hingis	Lisa Raymond Rennae Stubbs	4−6, 7−5, 4−6
Guanyadora	1.	2000	Roland Garros	Martina Hingis	Virginia Ruano Pascual Paola Suárez	6−2, 6−4

Dobles mixts: 1 (1−0)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Guanyadora	1.	2005	Wimbledon	Mahesh Bhupathi	Tatiana Perebiynis Paul Hanley	6−4, 6−2

Es va iniciar en el tennis a l'edat de 10 anys, entrenada pel seu pare Jim Pierce. Només dos anys després guanyà el títol nacional dels Estats Units per a la categoria de menors de 12 anys. El 1989 es transformà en la tennista estatunidenca més jove en debutar en el tour professional, als 14 anys i 2 mesos (aquest rècord va ser superat l'any següent per Jennifer Capriati).

El 1994, Pierce va assolir la seva primera final de Grand Slam, en el Torneig de Roland Garros, de manera notable. Va ser la primera jugadora a assolir la quarta ronda havent perdut només dos jocs en els seus partits. En arribar a la final només havia perdut 10 jocs, incloent un sòlid 6-2, 6-2 amb la qual aleshores era la número u indiscutida, Steffi Graf en semifinals. A la final perd per 6-4, 6-4 davant d'Arantxa Sánchez Vicario.

El 1995, Pierce guanya el seu primer títol de Grand Slam en derrotar la mateixa Sánchez Vicario per 6-3, 6-2 a la final de l'Obert d'Austràlia. Aquell any assoleix el seu màxim lloc en el rànquing, el número 3.

El 1997, Pierce torna a disputar la final de l'Obert d'Austràlia, però perd amb Martina Hingis per un doble 6-2. Perd a més aquell any la final del WTA Tour Championships amb Jana Novotná. Pierce va ser membre de l'equip francès que va guanyar la Fed Cup l'any 1997.

Pierce va guanyar el seu segon títol de singles de Grand Slam i el seu primer títol de dobles a Grand Slam en l'Obert de França, el 2000. A la final de singles va derrotar a Conchita Martínez per 6-2, 7-5 i va arribar a ser la primera francesa a adjudicar-se el títol des de Françoise Dürr el 1967. I jugant dobles amb Martina Hingis es va coronar en aquesta categoria (la parella havia disputat a més la final en l'Obert d'Austràlia al començament del mateix any).

Pierce va participar amb l'equip francès en la Federation Cup per segona vegada l'any 2003. El 2004, Pierce va guanyar el seu primer títol des de 2000, en el torneig de 's-Hertogenbosch, arribant d'aquesta manera als 16 títols de singles.

Temps tempestuosos

Durant els primers anys en el circuit, Pierce s'avergonyia pel comportament grotesc del seu pare. Jim Pierce, que a més era el seu entrenador, sovint cridava a les oponents de la seva filla durant els partits. En una ocasió, estant assegut a les grades, va cridar: "Mary, mata a aquesta donota! ". En diverses ocasions es va saber dels abusos físics i verbals que va cometre contra la mateixa Mary durant els entrenaments i després de perdre partits. En el Roland Garros 1993, va ser expulsat després de colpejar un espectador, i això va suposar que l'Associació de Tennis Femení (WTA) el vetés per presenciar qualsevol torneig de l'esmentada organització durant 5 anys. L'incident va donar pas a la creació d'una nova regla en la WTA (coneguda fins avui com la "regla Jim Pierce") que prohibeix la conducta abusiva per part de jugadors, entrenadors o familiars. Mary no va continuar amb el seu pare com a entrenador des de 1993, i fins i tot va iniciar accions judicials en contra seu. Poques setmanes després, es va veure embolicat en una baralla amb un dels guardaespatlles que custodiava Mary en un hotel on s'allotjava. Després d'això, ell la va demandar, reclamant que ella li hauria promès el 25% del total dels guanys percebuts com a tennista. Ella va accedir a pagar-li 500.000 dòlars per retirar la demanda i deixar-la en pau. Posteriorment es va retirar del torneig de Wimbledon 1994 després que un diari britànic amenacés d'infiltrar el seu pare en les proximitats.

Pierce va estar compromesa amb l'exjugador de beisbol de la Lliga Major Roberto Alomar. Tanmateix, les dues estrelles no estan juntes. Després de la separació del seu pare, Pierce va ser entrenada per Nick Bollettieri, a qui coneixia per haver assistit a la seva escola de tennis a finals dels 80. Posteriorment, el seu germà David també fou el seu entrenador. Es va reconciliar parcialment amb el seu pare Jim, i ocasionalment se'ls va veure practicar junts.

Millors anys

El 2005, Pierce va assolir la final del Roland Garros per tercera vegada, i va perdre 6-1, 6-1 davant Justine Henin-Hardenne. Més endavant va confirmar que aquesta aparició, seguida de contundents victòries sobre tenistes molt ben situades com la número 1 Lindsay Davenport, no va ser casualitat, en arribar a quarts de finals en el torneig de Wimbledon per primera vegada des de 1996. En aquesta oportunitat, Pierce va enfrontar-se a Venus Williams, i va perdre el partit després d'un emocionant tie-break en el segon set, que va durar 22 punts. Va guanyar el títol de dobles mixts en el mateix torneig, en parella amb Mahesh Bhupathi. L'agost, Pierce va guanyar el seu primer torneig individual de l'any a San Diego, en derrotar a Ai Sugiyama a la final. Després d'això, va assolir la final del US Open. Per accedir a aquesta final, va derrotar Justine Henin-Hardenne en la quarta ronda (6-3, 6-4), sent la seva primera victòria sobre aquesta jugadora. En quarts de final, Pierce va derrotar la tercera cap de sèrie, Amélie Mauresmo 6-4, 6-1, arribant així a la primera semifinal del US Open en la seva carrera. Després d'aquest triomf Mary va comentar: "Tinc 30 anys, i n'he estat 17 en el tour, i encara hi ha 'primeres vegades' per mi. Això és sorprenent". No obstant arribar a la final, no va poder coronar-se campiona, ja que Kim Clijsters li va propinar un irremuntable 6-3, 6-1. Abans d'acabar la temporada va aconseguir accedir a la final torneig de Moscou, tercera final assolida del 2005.

En guanyar a Moscou es va assegurar una plaça pels WTA Championships, que es va dur a terme a Los Angeles, en el qual les vuit millors jugadores de l'any competeixen en un inusual format per emportar-se el premi a la millor de les millors: Un milió de dòlars americans. En un format de round-robin, en el seu grup va obtenir tres victòries, contra Clijsters en tres sets; Mauresmo en tres sets; i Ielena Deméntieva en sets seguits. En la semifinal va derrotar a la millor del rànquing, Lindsay Davenport en un intens joc de dos sets, que van ser decidits en sengles tie-breaks 7-6(5), 7-6(6). Tanmateix, va perdre la final davant Mauresmo.

El reeixit 2005 de Pierce li va permetre acabar en el número 5 en el rànquing WTA, coincidint amb el seu millor rànquing històric en els anys 1994, 1995, i 1999, quedant a menys de 200 punts de la número 4 Maria Xaràpova i a menys de 300 punts de Mauresmo, la número 3. Un començament reeixit el 2006 li permetria a Pierce escalar més llocs en el rànquing.

Individual: 41 (18−23)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Marcador
Guanyadora	1.	8 de juliol de 1991	Palerm, Itàlia	Terra batuda	Sandra Cecchini	6−0, 6−3
Guanyadora	2.	17 de febrer de 1992	Cesena, Itàlia	Moqueta (i)	Catherine Tanvier	6−1, 6−1
Guanyadora	3.	6 de juliol de 1992	Palerm (2)	Terra batuda	Brenda Schultz	6−1, 6−7(3), 6−1
Guanyadora	4.	26 d'octubre de 1992	San Juan, Puerto Rico	Dura	Gigi Fernández	6−1, 7−5
Finalista	1.	5 de juliol de 1993	Palerm	Terra batuda	Radka Bobková	3−6, 2−6
Guanyadora	5.	11 d'octubre de 1993	Filderstadt, Alemanya	Dura (i)	Nataixa Zvéreva	6−3, 6−3
Finalista	2.	21 de març de 1994	Houston, Estats Units	Terra batuda	Sabine Hack	5−7, 4−6
Finalista	3.	23 de maig de 1994	Roland Garros, França	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	4−6, 4−6
Finalista	4.	26 de setembre de 1994	Leipzig, Alemanya	Moqueta	Jana Novotná	5−7, 1−6
Finalista	5.	10 d'octubre de 1994	Filderstadt	Dura (i)	Anke Huber	4−6, 2−6
Finalista	6.	7 de novembre de 1994	Filadèlfia, Estats Units	Moqueta (i)	Anke Huber	0−6, 7−6(4), 5−7
Guanyadora	6.	13 de febrer de 1995	Open d'Austràlia, Austràlia	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6−3, 6−2
Finalista	7.	13 de febrer de 1995	París, França	Moqueta (i)	Steffi Graf	2−6, 2−6
Guanyadora	7.	18 de setembre de 1995	Tòquio, Japó	Dura	Arantxa Sánchez Vicario	6−3, 6−3
Finalista	8.	2 d'octubre de 1995	Zuric, Suïssa	Moqueta (i)	Iva Majoli	4−6, 4−6
Finalista	9.	8 d'abril de 1996	Amelia Island, Estats Units	Terra batuda	Irina Spîrlea	7−6(7), 4−6, 3−6
Finalista	10.	13 de gener de 1997	Open d'Austràlia	Dura	Martina Hingis	2−6, 2−6
Finalista	11.	7 d'abril de 1997	Amelia Island (2)	Terra batuda	Lindsay Davenport	2−6, 3−6
Guanyadora	8.	5 de maig de 1997	Roma, Itàlia	Terra batuda	Conchita Martínez	6−4, 6−0
Finalista	12.	12 de maig de 1997	Berlín, Alemanya	Terra batuda	Mary Joe Fernández	4−6, 2−6
Finalista	13.	17 de novembre de 1997	Chase Championships, Nova York, Estats Units	Moqueta (i)	Jana Novotná	6−7(4), 2−6, 3−6
Guanyadora	9.	9 de febrer de 1998	París	Moqueta (i)	Dominique Van Roost	6−3, 7−5
Guanyadora	10.	6 d'abril de 1998	Amelia Island	Terra batuda	Conchita Martínez	6−7(8), 6−0, 6−2
Finalista	14.	3 d'agost de 1998	San Diego, Estats Units	Dura	Lindsay Davenport	3−6, 1−6
Guanyadora	11.	19 d'octubre de 1998	Moscou, Rússia	Moqueta (i)	Monica Seles	7−6(2), 6−3
Guanyadora	12.	26 d'octubre de 1998	Luxemburg, Luxemburg	Moqueta (i)	Silvia Farina	6−0, 2−0, retirada
Finalista	15.	4 de gener de 1999	Gold Coast, Austràlia	Dura	Patty Schnyder	6−4, 6−7(5), 2−6
Finalista	16.	26 d'abril de 1999	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Venus Williams	0−6, 3−6
Finalista	17.	4 de maig de 1999	Roma	Terra batuda	Venus Williams	4−6, 2−6
Finalista	18.	4 d'octubre de 1999	Filderstadt (2)	Dura (i)	Martina Hingis	4−6, 1−6
Guanyadora	13.	25 d'octubre de 1999	Linz, Àustria	Moqueta (i)	Sandrine Testud	7−6(2), 6−1
Guanyadora	14.	17 d'abril de 2000	Hilton Head, Estats Units	Terra batuda	Arantxa Sánchez Vicario	6−1, 6−0
Guanyadora	15.	29 de maig de 2000	Roland Garros	Terra batuda	Conchita Martínez	6−2, 7−5
Finalista	19.	9 de febrer de 2004	París (2)	Moqueta (i)	Kim Clijsters	2−6, 1−6
Guanyadora	16.	14 de juny de 2004	's-Hertogenbosch, Països Baixos	Gespa	Klara Koukalová	7−6(6), 6−2
Finalista	20.	23 de maig de 2005	Roland Garros (2)	Terra batuda	Justine Henin-Hardenne	1−6, 1−6
Guanyadora	17.	7 d'agost de 2005	San Diego	Dura	Ai Sugiyama	6−0, 6−3
Finalista	21.	29 d'agost de 2005	US Open, Estats Units	Dura	Kim Clijsters	3−6, 1−6
Guanyadora	18.	10 d'octubre de 2005	Moscou (2)	Moqueta (i)	Francesca Schiavone	6−4, 6−3
Finalista	22.	7 de novembre de 2005	WTA Tour Championships, Los Angeles, Estats Units	Dura (i)	Amélie Mauresmo	7−5, 6−7(3), 4−6
Finalista	23.	6 de febrer de 2006	París (3)	Moqueta (i)	Amélie Mauresmo	1−6, 6−7(2)

Dobles femenins: 16 (10−6)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Marcador
Finalistaa	1.	26 de novembre de 1990	São Paulo, Brasil	Terra batuda	Luanne Spadea	Bettina Fulco Eva Švíglerová	5−7, 4−6
Guanyadora	1.	8 de juliol de 1991	Palerm, Itàlia	Terra batuda	Petra Langrová	Laura Garrone Mercedes Paz	6−3, 6−7(5), 6−3
Finalista	2.	11 de novembre de 1992	Filadèlfia, Estats Units	Moqueta (i)	Conchita Martínez	Gigi Fernández Nataixa Zvéreva	1−6, 3−6
Finalista	3.	14 de febrer de 1994	París, França	Moqueta (i)	Andrea Temesvári	Sabine Appelmans Laurence Courtois	4−6, 4−6
Guanyadora	2.	16 de setembre de 1996	Tòquio, Japó	Dura	Amanda Coetzer	Park Sung-hee Wang Shi-ting	6−1, 7−6(5)
Guanyadora	3.	28 d'abril de 1997	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	Anke Huber	Ruxandra Dragomir Iva Majoli	2−6, 7−6(1), 6−2
Guanyadora	4.	6 d'abril de 1998	Amelia Island, Estats Units	Terra batuda	Sandra Cacic	Barbara Schett Patty Schnyder	7−6(5), 4−6, 7−6(5)
Guanyadora	5.	19 d'octubre de 1998	Moscou, Rússia	Moqueta (i)	Nataixa Zvéreva	Lisa Raymond Rennae Stubbs	6−3, 6−4
Guanyadora	6.	16 d'agost de 1999	Toronto, Canadà	Dura	Jana Novotná	Larisa Neiland A. Sánchez Vicario	6−3, 2−6, 6−3
Guanyadora	7.	1 de novembre de 1999	Leipzig, Alemanya	Moqueta (i)	Larisa Neiland	Elena Likhovtseva Ai Sugiyama	6−4, 6−3
Finalista	4.	10 de gener de 2000	Sydney, Austràlia	Dura	Martina Hingis	Julie Halard-Decugis Ai Sugiyama	0−6, 3−6
Finalista	5.	17 de gener de 2000	Open d'Austràlia, Austràlia	Dura	Martina Hingis	Lisa Raymond Rennae Stubbs	4−6, 7−5, 4−6
Guanyadora	8.	31 de gener de 2000	Tòquio	Moqueta (i)	Martina Hingis	Alexandra Fusai Nathalie Tauziat	6−4, 6−1
Guanyadora	9.	29 de maig de 2000	Roland Garros, França	Terra batuda	Martina Hingis	V. Ruano Pascual Paola Suárez	6−2, 6−4
Finalista	6.	16 de gener de 2003	's-Hertogenbosch, Països Baixos	Gespa	Nàdia Petrova	Ielena Deméntieva L. Krasnoroutskaya	6−2, 3−6, 4−6
Guanyadora	10.	4 d'agost de 2003	Los Angeles, Estats Units	Dura	Rennae Stubbs	Elena Bovina Els Callens	6−3, 6−3

Dobles mixts: 1 (1−0)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Marcador
Guanyadora	1.	20 de juny de 2005	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Mahesh Bhupathi	Tatiana Perebiynis Paul Hanley	6−4, 6−2

Equips: 4 (2−2)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equips	Oponents	Marcador
Guanyadora	1.	3−4 d'octubre de 1997	Copa Federació, 's-Hertogenbosch, Països Baixos	Moqueta (i)	Alexandra Fusai Nathalie Tauziat Sandrine Testud	Manon Bollegraf Miriam Oremans B. Schultz-McCarthy Caroline Vis	4−1
Finalista	1.	4 de gener de 1998	Copa Hopman, Perth, Austràlia	Dura (i)	Cédric Pioline	Karina Habšudová Karol Kučera	1−2
Guanyadora	2.	22−23 de novembre de 2003	Copa Federació, Moscou, Rússia (2)	Moqueta (i)	S. Cohen-Aloro Émilie Loit Amélie Mauresmo	Martina Navrátilová Lisa Raymond Meghann Shaughnessy Alexandra Stevenson	4−1
Finalista	2.	17−18 de setembre de 2005	Copa Federació, París, França	Terra batuda	Nathalie Dechy Tatiana Golovin Amélie Mauresmo	Ielena Deméntieva Vera Dushevina Anastasia Mískina Dinara Safina	2−3

Individual

Dobles femenins

Dobles mixts

• Mary Pierce a la WTA (anglès)
• Mary Pierce a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
• Mary Pierce al lloc web de la Billie Jean King Cup (anglès)