Antoine Pierre Khoraiche

patriarca maronita d'Antioquia

El Patriarca Moran Mor Anthony III Peter Khoraish (20 de setembre de 1907 - 19 d'agost de 1994), (o Antonios Boutros Khoraish, Antoine Pierre Khreich, Khraish, Khoraiche, àrab: أنطونيوس الثالث بط الثالث بطرش الثالث بطرش بطرش بطرش ) va ser el Patriarca d'Antioquia i el Tot el Llevant des de 1975 fins a la seva dimissió l'any 1986, i cardenal de l'Església catòlica.

Infotaula de personaAntoine Pierre Khoraiche
Biografia
Naixement20 setembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Ain Ebel (Líban) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1994 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Beirut (Líban) Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
2 febrer 1983 –
Bisbe diocesà
25 novembre 1957 –
← Augustin BostaniIbrahim Hélou →
Bisbe titular
25 abril 1950 –
Bisbe auxiliar
25 abril 1950 –
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica i Església Maronita Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Sant Josep
Universitat Pontifícia Urbana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1950–), sacerdot catòlic (1930–), professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAnthony Peter Arida Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia

El patriarca Anthony Khoraish va néixer el 20 de setembre de 1907 a Ain Ebel, un petit poble del sud del Líban.[1] Va ser un alumne distingit de l'escola primària local del poble, i la seva devoció a la seva fe el va portar als 13 anys a Roma on va començar els seus estudis filosòfics i teològics a la Pontifícia Universitat Urbana. Es va doctorar en filosofia als 16 anys i va tornar a Beirut, on va continuar els seus estudis teològics postdoctorals a la Université Saint-Joseph.

Sacerdoci

Va ser ordenat sacerdot pel patriarca maronita d'Antioquia, Anthony Peter Arida a la catedral de Tir al sud del Líban el 12 d'abril de 1930, on també va ensenyar a l' escola catòlica local. De 1930 a 1940, també va ser professor de l'escola Sagesse de Beirut ensenyant filosofia i apologètica, vicari patriarcal de Palestina de 1936 a 1940 i president del tribunal maronita de Terra Santa . Va ser nomenat vicari general de l'arxidiòcesi de Tir dels maronites, i va servir allà des de 1940 fins a 1950.[2]

Episcopat

El 25 d'abril de 1950 el papa Pius XII el va nomenar bisbe auxiliar de Sidó dels maronites i bisbe titular de Tars dels maronites, i el 15 d'octubre de 1950 va ser consagrat com a tal pel patriarca Anthony Peter Arida i els seus co-consagradors foren Ignace Ziadé, Arxieparca d'Alep i François Ayoub, arxieparca de Xipre.[1][2] A partir de 1955 també va ser administrador apostòlic de Sidó. El 25 de novembre de 1957,[3] va ser nomenat eparca de Sidó dels maronites. Com a bisbe, va assistir a quatre temporades del Concili Vaticà II del 1962 al 1965. Va esdevenir administrador delegat del Patriarcat d'Antioquia dels Maronites el 1974. També va ser delegat episcopal dels seminaris maronites i president de la comissió executiva de l'Assemblea inter-ritual de Patriarques i Bisbes del Líban.[2]

Patriarcat

Va ser elegit patriarca d'Antioquia i de tot Orient el 3 de febrer de 1975, després de la mort de l'anterior patriarca. La seva confirmació com a Patriarca la va fer la Santa Seu el 15 de febrer de 1975. Com a patriarca, va assistir a la IV Assemblea Ordinària del Sínode Mundial dels Bisbes a la Ciutat del Vaticà el 30 de setembre de 1977. El patriarca Khoraish va ser de 1975 a 1985 president del sínode de l'Església maronita i president de l'Assemblea de Patriarques i Bisbes Catòlics al Líban. Durant el seu Patriarcat, el beat Charbel Makhluf va ser declarat Sant de l'Església Universal en una imponent cerimònia a la Basílica de Sant Pere de Roma el 9 d'octubre de 1977.

Cardenal

El 2 de febrer de 1983[4] va ser el segon patriarca maronita a ser creat cardenal. Va ser, com de costum dels patriarques catòlics orientals, com a resultat del motu proprio Ad purpuratorum patrum collegium,[5][6] cardenal bisbe sense ser-li concedida una diòcesi suburbicaria. Com a cardenal , va assistir a la VI Assemblea Ordinària del Sínode Mundial dels Bisbes a la Ciutat del Vaticà el 29 de setembre de 1983.[2] La germana Rafqa Pietra Choboq Ar-Rayès (també coneguda com a santa Rafka), monja libanesa de Hamlaya, va ser declarada Beata a la basílica de Sant Pere el 17 de novembre de 1985.

El 3 d'abril de 1986 va dimitir com a patriarca maronita d'Antioquia. Va morir el 19 d'agost de 1994 a Beirut i va ser enterrat a la seu del Patriarcat catòlic maronita a Bkerké.

Referències

Fonts

Enllaços externs


Precedit per:
Pierre Dib

Bisbe titular de Tars dels Maronites

25 d'abril se 1950 - 25 de novembre de 1957
Succeït per:
Nasrallah Pierre Sfeir
Precedit per:
Agostino Bostani

Eparca de Sidó dels Maronites

25 de novembre de 1957 - 3 de febrer de 1975
Succeït per:
Ibrahim Hélou
Precedit per:
Paul Pierre Méouchi

Patriarca d'Antioquia dels Maronites

3 de febrer de 1975 - 3 d'abril de 1986
Succeït per:
Nasrallah Pierre Sfeir
Precedit per:
Paul Pierre Méouchi

President del Sínode de l'Església Maronita

25 de novembre de 1975 - 25 de novembre de 1985
Succeït per:
Ibrahim Hélou
Precedit per:
Paul Pierre Méouchi

President de l'Assamblea de Patriarques i Bisbes catòlics del Liban

25 de novembre de 1975 - 25 de novembre de 1985
Succeït per:
Ibrahim Hélou
Precedit per:
-

Cardenal bisbe

2 de febrer de 1983 - 19 d'agost de 1994
Succeït per:
-
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García