1983

• 25 de gener, Vaticà: El papa Joan Pau II proclama el nou codi de dret canònic de l'Església Catòlica Romana.^[1]
• El 23 de febrer un incendi destruí el Gran Teatre de La Passió d'Olesa de Montserrat.^[2]
• El 25 de febrer entrà en vigor l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, en ser publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat; fou vigent fins al 2007.^[3]
• El 27 de febrer es celebren les eleccions presidencials del Senegal.
• 1 de març, Espanya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid.^[4]
• 3 de marçː El consell executiu de la Generalitat aprova el decret de segregació de Salt i Sarrià de Ter.^[5]
• 6 de març es celebren les eleccions federals alemanyes.
• 20 de març es celebren les eleccions parlamentàries finlandeses.
• 6 d'abril el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat la primera llei de normalització lingüística.^[6]
• 18 d'abril, Beirut, Líban: Un suïcida destrueix l'ambaixada dels Estats Units, matant 63 persones.^[7]
• 24 d'abril es celebren les eleccions lesgislatives austríaques.
• 8 de maig: se celebraren les eleccions municipals espanyoles de 1983 —les segones després del franquisme—, les (primeres) eleccions a les Corts Valencianes de 1983, les eleccions a les Corts d'Aragó i les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983.
• 27 de juliol, Lisboa: Militants de l'Exèrcit Revolucionari Armeni assalten l'ambaixada turca, morint set persones, inclosos els cinc atacants.
• 25 d'octubre, illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa.^[8]
• 30 d'octubre, Argentina: Se celebren les primeres eleccions democràtiques, després de set anys de govern militar.^[9]
• 15 de novembre, Xipre: l'exèrcit turc proclama la República Turca de Xipre del Nord.
• El 23 de novembre, les Corts Valencianes aprovaren la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

Cinema i televisió

• 10 de setembre: primera emissió de Televisió de Catalunya, TV3
• Madrid, Espanya: el Congrés dels Diputats aprova la Llei del Tercer Canal de Televisió.
• Es celebra la 56a edició dels Premis Oscar.
• Es celebra la 38a edició dels Premis Nastri d'argento.
• Es celebra la 12a edició dels premis TP d'Or.

Pel·lícules estrenades

• Escollits per a la glòria.
• Educant Rita.
• The sign of four.
• Édith et Marcel.
• Yentl.
• El sur.
• The King of comedy.

Còmics i literatura

• Isabel-Clara Simó publica la seua primera novel·la, Júlia, amb la Revolució del Petroli del 1873 com a rerefons.
• Marvel Comics estrenà la sèrie Alpha Flight, protagonitzada pel supergrup canadenc creat per John Byrne.
• Es celebra el 3r Saló Internacional del Còmic de Barcelona.

Dansa i deport

• L'equip d'Altea guanyà la primera Lliga a Llargues d'Alacant.

• Barcelona: es funda l'Esbart Espiga d'Or.^[10]
• Es celebra el campionat del món d'atletisme a Hèlsinki.
• Es celebren els Jocs Mediterranis a Casablanca (Marroc).
• Itàlia guanya l'edició XXIII del Campionat d'Europa de bàsquet masculí celebrat a França.

Futbol

• L'Athletic de Bilbao guanya la Primera divisió espanyola de futbol 1982-1983.
• El FC Barcelona guanya la segona edició de la Supercopa d'Espanya de futbol.
• Es funda el Getafe Club de fútbol.

Motor

• Nelson Piquet guanya la temporada de Formula 1.
• Eddy Lejeune guanya el campionat del món de trial.
• Es celebra la 27a edició del Campionat del Món de motocròs.
• Hannu Mikkola guanya el Campionat mundial de Ral·lis.

Ciclisme

• Laurent Fignon guanya el Tour de França.
• Giusseppe Saronni guanya el Giro d'Itàlia.
• Es celebren a Altenrhein (Suïssa) els campionats del món de ciclisme en ruta.
• Josep Recio guanya la Volta a Catalunya.
• Giusseppe Saronni guanya la Milà-Sanremo.
• Hennie Kuiper guanya la París-Roubaix.
• Jan Raas guanya el Tour de Flandes.
• Sean Kelly guanya la París-Niça.
• Alberto Fernández Blanco guanya la Setmana Catalana.
• Sean Kelly guanya la Volta a Llombardia.
• Roberto Visentini guanya la Tirrena-Adriàtica.
• Es celebra a Zúric (Suïssa) el Campionat del món de ciclisme en pista.
• Es celebra a Birmingham, West Midlands, Anglaterra els Campionats del món de ciclocròs.
• Steven Rooks guanya la Lieja-Bastogne-Lieja.

Tennis

• Mats Wilander guanya el torneig Compte de Godó.

Música i ràdio

• Es celebra la trentena edició dels Premis Ondas.

Categoria principal: Discs del 1983

Premis Nobel

Les persones nascudes el 1983 faran 41 anys durant 2024.

Països Catalans

• 1 de gener, Barcelona: Daniel Jarque i González, futbolista català (m. 2009).
• 20 de febrer, Girona: Anna Comet, atleta, entrenadora, traductora i periodista catalana, especialitzada en curses de muntanya.^[12]
• 4 de març, Calella: Laia Noguera i Clofent, filòloga, poeta, dramaturga, traductora i música catalana.^[13]
• 13 de març, Barcelona: Àxel Torres Xirau, periodista esportiu català.
• 21 de març, Sabadell: Lucila Pascua, jugadora catalana de bàsquet, que juga en la posició de pivot.^[14]
• 22 de març, Borbotó: Ana Belén Giner Fácila, jugadora de raspall, galotxa i One wall, referent i pionera en el món de la pilota.^[15]
• 7 d'abril, Valls: Andrea Fuentes i Fache, nedadora de sincronitzada catalana.^[16]
• 9 d'abril, València: Carmina Verdú, gimnasta rítmica espanyola, membre de la selecció.^[17]
• 9 de juny, Barcelona: Sergio Garcia, futbolista professional.
• 21 de juny, Sabadell: Carlota Olcina i Luarna, actriu catalana que combina teatre, cinema i televisió.^[18]
• 29 de juny, Barcelona: Anna Villar Argente, ciclista catalana, especialitzada en el ciclisme de muntanya.^[19]
• 4 de juliol, Tarragona: Alba Juncosa Ciurana, jugadora de corfol.^[20]
• 17 d'agost, Barcelonaː Isaura Sanjuan Morigosa, jugadora d'escacs catalana, campiona de Catalunya de 2005.^[21]
• 3 de setembre, Barcelona: Aida Oset, actriu de televisió, cinema i teatre catalana.^[22]
• 19 de setembre, Vinaròs, Baix Maestrat: Blanca Gil Sorli, jugadora de waterpolo mallorquina, d'origen valencià.^[23]
• Barcelona: Lola Lasurt, artista.
• 28 de setembre, Malgrat de Mar: David Verdaguer, actor.

• 
  Ana de Borbotó
• 
  S. Pérez Cruz
• 
  L. Ben Mhenni (m. 2020)
• 
  J. A. Reyes (m. 2019)

Resta del món

• 7 de gener, San Fernando (Cadis), Espanya: Juan José Collantes Guerrero, futbolista
• 20 de gener, Kioto: Nanae Aoyama, escriptora.
• 26 de febrer, Maceió, Brasil: Pepe (Képler Laveran), futbolista
• 3 de març, Vitòria: Beatriz Nogales González, gimnasta rítmica espanyola que va ser campiona del món.^[24]
• 21 de març, Trondheimː Marit Bjørgen, esquiadora de fons noruega, una de les més destacades de la dècada del 2000.^[25]
• 2 de maig - Nova York: Gaius Charles, actor estatunidenc.
• 7 de maig, Sofia: Dimitr Rànguelov, futbolista búlgar.
• 9 de maig, Schifflange: Gilles Müller, tennista.
• 16 de maig, Kaunas, RSS de Lituània: Mindaugas Katelynas, jugador de bàsquet lituà.
• 19 de maig, Minsk: Serguei Azarov, jugador d'escacs.
• 4 de juny, La Roda: Guillermo Garcia López, tennista.
• 8 de juny, Bilzen, Bèlgica: Kim Clijsters, jugadora de tennis professional que fou número 1 del rànquing mundial de la WTA.^[26]
• 16 de juny, Madrid: Verónica Echegui, actriu.
• 21 de juny, Wilmington (Carolina del Nord): Edward Snowden, revelador de l'existència del programa d'espionatge PRISM
• 24 de juliol, Roma: Daniele De Rossi, futbolista.
• 8 d'agost, Tòquio: Hitomi Kanehara, escriptora japonesa.
• 14 d'agost, Kíiv, URSS: Mila Kunis, actriu estatunidenca.
• 23 d'agost, Teheran: Athena Farrokhzad, poetessa, dramaturga, traductora i crítica literària sueca.
• 14 de setembre, Londres: Amy Winehouse, artista cantant i compositora anglesa d'estil soul (m. 2011).^[27]
• 18 de setembre, Prefectura de Kanagawa: Yuzo Kurihara, futbolista
• 21 de setembre, Roma: Anna Favella, actriu.
• 21 de setembre, Blackwater, Austràlia: Anna Meares, ciclista.
• 5 d'octubre, Nova York: Jesse Eisenberg, actor estatunidenc.
• 16 d'octubre, Augsburg, Alemanya Occidental: Philipp Kohlschreiber: tennista.
• 29 d'octubre, Luxeuil-les-Bains, França: Jérémy Mathieu, futbolista.
• 8 de novembre, Split, Iugoslàvia: Blanka Vlašić, atleta croata.
• 15 de novembre, Alphen aan den Rijn: John Heitinga, futbolista neerlandès.
• 18 de novembre, París: Julia Ducournau, directora de cinema francesa.^[28]
• 28 de novembre, Gennevilliers, Illa de França: Édouard Roger-Vasselin, tennista.
• 13 de desembre, Moscou: Marina Deviàtova, artista.
• Teheran: Sahar Delijani, novel·lista iraniana.
• 21 de desembre - Seül: Steven Yeun, Actor sud-coreà i actor de veu.

Països Catalans

• 10 de gener - Barcelona: Alexandre Cirici i Pellicer, crític d'art, escriptor, polític i pedagog català (n. 1914).
• 18 de febrer - Valènciaː Vicenta Matalí Bayona, mestra, escriptora, política i oradora valenciana del segle xx, vinculada al valencianisme conservador i catòlic (n. 1894).^[29]
• 23 de gener - Picanya (l'Horta Oest): Abel Mus, violinista, pedagog i compositor valencià (n. 1907).^[30]
• 15 de març, Barcelona: Josep Lluís Sert, arquitecte.
• 13 d'abril - Girona: Mercè Rodoreda, escriptora catalana (n. 1908).^[31]
• 25 de març - Lleidaː Antònia Mir i Argilaguet, pintora catalana.^[32]
• 12 de juny - Mont-real, Quebec: Norma Shearer, actriu quebequesa.^[33]
• 11 de juliol - els Monjos, Alt Penedès: Xavier Romeu i Juvé, escriptor, professor i polític independentista i marxista català.
• 26 de juliol - Sant Pere de Ribes (el Garraf): Charlie Rivel, pallasso català (n. 1896).
• 15 d'agost - Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Crusafont i Pairó, paleontòleg català.
• 12 de novembre - Barcelona: Joan Sales, escriptor, traductor i editor català, autor dIncerta glòria (n. 1912).
• 27 de novembre - Madrid: Rosa Sabater i Parera, pianista i pedagoga catalana (n. 1927).^[34]
• 23 de desembre - la Galera el (Montsià): Isidre Nadal Baqués, Llum de la Selva, seguidor de la no-violència, naturista, ecologista, vegetarià i crudívor català.
• 25 de desembre: Joan Miró i Ferrà, pintor (n. 1893).^[35]
• 28 de desembre: Francesc Ramos i Molins, polític.

Resta del món

• 27 de gener - Nantes, França: Louis de Funès, còmic francès (n. 1914)
• 28 de gener - Louisianaː Emma Barrett, pianista i cantant de jazz estatunidenca (n.1897).^[36]
• 30 de gener - Vença: Élise Freinet, artista, pedagoga, reformadora educacional francesa.^[37]
• 5 de febrer - Silver Spring, Maryland, EUAː Margaret Oakley Dayhoff, fisicoquímica pionera de la bioinformática (n. 1925).^[38]
• 25 de febrer - Nova York, els EUA: Tennessee Williams, escriptor nord-americà (n. 1911).
• 3 de març - Brussel·les (Bèlgica): Hergé, autor de còmics belga, creador de Tintin (n. 1907).
• 7 de març - Antibes (la Provença): Igor Markèvitx, director d'orquestra i compositor italià d'origen ucraïnès (n. 1912).^[39]
• 8 de març - Ischia (Itàlia): William Walton, compositor anglès (n. 1902).^[39]
• 9 de març - Estocolm, Suècia: Ulf von Euler, metge i farmacòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1970 (n. 1905).^[40]
• 15 de març - Londresː Rebecca West, escriptora, periodista i crítica literària britànica (n. 1892).^[41]
• 17 de març - Fallston, Maryland (EUA): Haldan Keffer Hartline, metge i biofísic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (n. 1903).^[42]
• 22 de març - North Attleborough (Massachusetts)ː Cynthia Westcott, patòloga, autora i experta en roses (n. 1898).^[43]
• 31 de març - Cagnes-sur-Mer (Alps-Maritimes)ː Suzy Solidor, cantant, actriu i novel·lista francesa (n. 1900).^[44]
• 4 d'abril - Nova York: Gloria Swanson, actriu estatunidenca (n. 1899).^[45]
• 11 d'abril - Newport Beach, Califòrnia, Estats Units: Dolores del Río, actriu de cinema mexicana (n. 1904).^[46]
• 26 d'abril - Thun, Suïssa: Ruth von Wild, mestra i activista suïsa (n. 1912).^[47]
• 11 de maig - Madridː Blanquita Suárez, cupletista que triomfà al Paral·lel de Barcelona (n. 1894).^[48]
• 22 de maig - Brussel·les (Bèlgica): Albert Claude, biòleg belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (n. 1898).^[49]
• 31 de maig - Nova York (EUA): William Harrison Dempsey més conegut com a Jack Dempsey, boxejador estatunidenc (n. 1895).^[50]
• 22 d'abril - Zúric: Gunta Stölzl, artista tèxtil alemanya, alumna i professora del taller de teixit de l'escola Bauhaus (n. 1897).^[51]
• 1 de juny - Berlín Est: Anna Seghers, escriptora que relatà la resistència antifeixista durant la Segona Guerra mundial (n. 1900).^[52]
• 18 de juny - Kirchberg (Alemanya): Marianne Brandt, pintora, fotògrafa i dissenyadora, pionera del disseny modern (n. 1893).^[53]
• 23 de juny -Pequín (Xina): Liang Shuming (xinès: 梁漱溟),també conegut com a Liang Sou-ming fou un filòsof, pedagog, professor i reformista xinès, considerat “el darrer confucià” (n. 1893).^[54]
• 25 de juny - Ginebra: Alberto Evaristo Ginastera, compositor de música clàssica argentí, d'ascendència catalana (n. 1916).^[55]
• 10 de juliol - Inning (Alemanya): Werner Egk, nascut com a Werner Mayer, compositor i director d'orquestra alemany (n. 1901).^[56]
• 15 de juliol - Las Vegas, Nevada (EUA): Harry James, trompetista i director d'orquestra nord-americà (n. 1916).^[57]
• 29 de juliol - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Luis Buñuel, director de cinema aragonès (n. 1900).
• 12 d'agost - Siena: Artemio Franchi, dirigent futbolístic italià.
• 21 d'agost - Manila (Filipines): Benigno Aquino Jr., periodista i polític filipí (n. 1932).^[58]
• 28 d'agost - Hondarribia (Guipúscoa): José Bergamín Gutiérrez, escriptor espanyol (n. 1895).
• 8 de setembre - Khartum (Sudan): Ibrahim Abbud, militar comandant de l'exèrcit i president sudanès (n. 1900).^[59]
• 10 de setembre - Zúric (Suïssa): Felix Bloch, físic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Física de 1952 (n. 1905).
• 21 de setembre - Madrid: Xavier Zubiri, filòsof basc (n. 1898).
• 26 de setembre, Madrid, María Bernaldo de Quirós, primera dona pilot a Espanya.^[60]
• 10 d'octubre -
  • Londres (Anglaterra): Ralph Richardson, actor anglès (n. 1902).^[61]
  • San José, Costa Ricaː Ángela Acuña Braun, primera advocada a l'Amèrica Central (n. 1888).^[62]
• 7 de novembre - París: Germaine Tailleferre, compositora pertanyent al corrent del neoclassicisme musical (n. 1892).^[39]
• 17 de desembre - Hamilton (Ontario), Canadà: Edith Mary Wightman, historiadora i arqueòloga escocesa (n. 1938).^[63]
• Thun: Ruth von Wild, mestra.