Artiodàctils
Els artiodàctils (Artiodactyla) formen un clade de mamífers euteris herbívors (alguns omnívors) amb extremitats acabades amb unglots. Tenen membres plantígrads, digitígrads o ungulígrads, un nombre parell de dits (dos o quatre), absència de tercer trocànter en el fèmur, calcani articulat amb la fíbula, nasals posteriorment amples i molars bunodonts o selenodonts.
Artiodactyla | |
---|---|
Impala al Zoo de Barcelona | |
Període | |
Eocè inferior – recent | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Subregne | Eumetazoa |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Superordre | Paraxonia |
Ordre | Artiodactyla Owen, 1848 |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Clades | |
Als Països Catalans hi habiten diverses espècies de manera natural: porc domèstic, senglar (súids), cérvol, daina, cabirol (cèrvids), cabra salvatge, cabra domèstica, be domèstic, bou domèstic, isard, be de Barbaria, moltó de Còrsega, bisó europeu (bòvids). Entre les espècies extintes hi ha Myotragus i l'ur (Bos primigenius).
Taxonomia
La descripció original del clade Artiodactyla, feta per Richard Owen el 1848,[1] no incloïa els cetacis, que en aquell temps eren considerats un grup completament diferent. Tanmateix, amb l'avenç de la taxonomia dels mamífers i el desenvolupament de les anàlisis moleculars, els mastòlegs s'adonaren que el clade Artiodactyla, tal com se'l definia aleshores, era parafilètic.
Els primers intents de fer quadrar la taxonomia amb els nous descobriments consistiren a abandonar el clade Artiodactyla i crear un grup que englobés tant els «artiodàctils tradicionals» com els cetacis. Aquest nou clade fou batejat amb el nom «Cetartiodactyla».[2] Tanmateix, aviat sorgí un consens que redefinir Artiodactyla per incloure-hi els cetacis era preferible a crear un clade de bell nou i es recuperà l'ús d'Artiodactyla, aquesta vegada amb el mateix significat que Cetartiodactyla («artiodàctils tradicionals» + cetacis).[3][4][5][6][7][8] Així doncs, segons el punt de vista més estès, els cetacis formen part del grup dels artiodàctils, que actualment es considera monofilètic.[7]
Cladograma
Relacions evolutives dels artiodàctils per subordre:[9][10]
Artiodactyla |
| ||||||||||||||||||||||||
Filogènia dels grups actuals
Les relacions filogenètiques entre els subgrups serien les següents:[10][11][12]
Artiodactyla/Cetartiodactyla |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació
Aquesta classificació es basa en l'anàlisi de Spaulding et al., 2009[13] i les famílies actuals reconegudes a l'obra Mammal Species of the World publicada el 2005.[14] Actualment, els cetacis i els artiodàctils han estat situats a Cetartiodactyla com a grups germans, encara que l'anàlisi d'ADN ha mostrat que de fet els cetacis van evolucionar directament dels Artiodactyla, per la qual cosa s'han d'incloure en aquest ordre. Cetartiodactyla és sinònim d'Artiodactyla. La teoria més recent dels orígens de la família Hippopotamidae suggereix que els hipopòtams i balenes comparteixen un ancestre comú semiaquàtic que va divergir dels altres artiodàctils fa prop de 60 milions d'anys.[15][16] Aquest grup hipotètic ancestral probablement es va dividir en dues branques fa uns 54 milions d'anys.[17] Una d'aquestes branques evolucionaria en els cetacis, possiblement iniciant amb la protoballena Pakicetus fa 52 milions d'anys, juntament amb altres balenes primitives conegudes col·lectivament com els Archaeoceti, les quals finalment desenvoluparien adaptacions cap a la vida completament aquàtica que tenen els cetacis moderns.[18]
- Ordre Artiodactyla/Cetartiodactyla
- Subordre Tylopoda
- Família †Anoplotheriidae
- Família †Choeropotamidae
- Família †Cainotheriidae
- Família †Merycoidodontidae
- Família †Agriochoeridae
- Família Camelidae: camells i llames (seis espècies)
- Família †Oromerycidae
- Família †Xiphodontidae
- Subordre Suina
- Família Suidae: porcs, por fers, i facoquers (19 espècies)
- Família Tayassuidae: pecaris (cuatro espècies)
- Família †Sanitheriidae
- Subordre Ruminantia
- Infraordre Pecora
- Família Bovidae: antílops, cabres, ovelless, vaques o toros, búfals i bisons (135 espècies)[19]
- Família Antilocapridae: berrendos (una espècie)
- Família Giraffidae: jirafes i okapis (dos espècies)
- Família Moschidae: cérvols almizcleros (siete espècies)
- Família †Leptomerycidae
- Família Cervidae: cérvols i rens (49 espècies)
- Família †Gelocidae
- Família †Climacoceratidae
- Família †Palaeomerycidae
- Família †Hoplitomerycidae
- Infraordre Tragulina
- Família †Amphimerycidae
- Família †Prodremotheriidae
- Família Tragulidae: tragúlids o cérvols ratolí (deu espècies)
- Família †Protoceratidae
- Família †Hypertragulidae
- Família †Praetragulidae
- Família †Archaeomerycidae
- Família †Lophiomerycidae
- Infraordre Pecora
- Subordre Whippomorpha[13][20]
- Gènere †Andrewsarchus
- Família †Entelodontidae
- Família †Raoellidae
- Família †Dichobunidae
- Família †Helohyidae
- Família †Cebochoeridae
- Infraordre Hippopotamorpha
- Família †Anthracotheriidae
- Família Hippopotamidae: hipopòtams (dos espècies)
- Infraordre Cetacea: (inclosos recentment recientemente)
- Parvorden Mysticeti
- Família Balaenidae: balenes franques (cuatro espècies)
- Família Balaenopteridae: rorcuals i yubartes (nueve espècies)
- Família Eschrichtiidae: balenes grises (1 espècie)
- Família Neobalaenidae: balenes pigmees (1 espècie)
- Parvorden Odontoceti
- Família Delphinidae: dofins oceànics i orques (34 espècies)
- Família Iniidae i Platanistidae: dofins de riu (seis espècies)
- Família Phocoenidae: marsopes (seis espècies)
- Família Physeteridae: catxalots comuns (1 espècie)
- Família Kogiidae: catxalots pigmeu i nans (dos espècies)
- Família Ziphiidae: zifis (21 espècies)
- Família Monodontidae: belugues i narvals (dos espècies)
- Parvorden †Archaeoceti
- Família †Pakicetidae
- Família †Ambulocetidae
- Família †Remingtonocetidae
- Família †Protocetidae
- Família †Basilosauridae
- Parvorden Mysticeti
- Subordre Tylopoda
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artiodàctils |