Bisó europeu
El bisó europeu (Bison bonasus) és el mamífer més gros d'Europa,[2] una especie del clade d'artiodàctils de la família Bovidae.[3]
Bison bonasus | |
---|---|
Dades | |
Període de gestació | 263 dies |
Font de | cuir acamussat |
Longevitat màxima | 26,4 anys |
Estat de conservació | |
Gairebé amenaçada | |
UICN | 2814 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Bovidae |
Gènere | Bison |
Espècie | Bison bonasus (Linnaeus, 1758) |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Protònim | Bos bonasus |
Distribució | |
El bisó europeu es va descriure científicament per primera vegada per Carl Linnaeus el 1758, descrit com a Bos bonasus, i actualment hi ha autors que encara el denominen així.[4]
Descripció
Normalment fan uns 2,9 m de longitud i entre 1,82 i 2 m d'alçada i pesen entre 300 i 920 kg. Són més petits que el seu parent americà (B. bison)[5] i tenen un pèl més curt sobre el coll, cap i potes davanteres, però més llarg a la cua i a les banyes. La seva silueta és massissa, amb els quarters davanterss molt desenvolupads, el cap ample i gran i la creu marcada.[6]
El color del pelatge és marró fosc, llarg, i particularment desenvolupat al cap, espatlles i coll.[6] Els vedells solen tenir el pelatge més clar que el dels exemplars adults.[6] També estan proveïts d'una petita "barba" a la gola, i la cua està recoberta per cabells llargs. La part inferior de les potes tenen pelatge curt, al contrari que al bisó americà. Ambdós sexes posseeixen banyes,[7] les quals són curtes, gruixudes, i orientades cap amunt, i la longitud màxima del qual registrada és de 50,8 centímetres.[5]
Preferentment viuen als boscos. S'alimenten principalment d'herba, fulles i escorces. A causa de la seva mida colossal tenen pocs depredadors en l'edat adulta, tan sols els llops, els ossos i els humans. A diferència dels bisons americans, no solen fer grans migracions, es tracta d'una espècie sedentària. Aquesta espècie de bisó és avui dia amenaçada. En el passat eren comunament exterminats per a produir pells i recipients per a beure de les banyes, especialment durant l'edat mitjana.
Els bisons europeus van ser caçats en estat silvestre fins a la seva extinció durant el segle xx, amb els últims animals salvatges de la subespècie B. b. bonasus caçats al bosc de Bialowieza (a la frontera entre Polònia i Belarús) el 1921, i l'últim exemplar de B.b.caucas al nord-oest del Caucas el 1927. B. b. hungarorum va ser caçat fins a la seva extinció a mitjans de la dècada de 1800. El bisó europeu de Białowieża es va mantenir viu en captivitat, i des de llavors ha estat reintroduït en diversos països d'Europa. Ara habiten en els boscos. L'espècie ha tingut recentment pocs depredadors a més dels humans, amb només escasses notícies des del segle xix de la depredació del llop i de l'os. Algunes descripcions posteriors tracten el bisó europeu com la mateixa espècie amb el bisó americà. No s'ha de confondre amb l'ur, l'avantpassat extint de bestiar domèstic.
Subespècies
- Bison bonasus bonasus
- Bison bonasus caucasicus
- Bison bonasus hungarorum[8]
Galeria d'imatges
- Bisó europeu
- Bisó europeu
- Vedell
- Ramat fotografiat a Alemanya
- Bisó europeu al zoo de Praga (República Txeca)
Referències
Enllaços externs
- AnimalBase (anglès)