1927
any
| Tipus | any civil i any comú començat en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1927 (mcmxxvii) |
| Islàmic | 1346 – 1347 |
| Xinès | 4623 – 4624 |
| Hebreu | 5687 – 5688 |
| Calendaris hindús | 1982 – 1983 (Vikram Samvat) 1849 – 1850 (Shaka Samvat) 5028 – 5029 (Kali Yuga) |
| Persa | 1305 – 1306 |
| Armeni | 1376 |
| Rúnic | 2177 |
| Ab urbe condita | 2680 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1924 1925 1926 - 1927 - 1928 1929 1930 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- 26 de febrer, Barcelona: S'inaugura el Mercat Galvany, un edifici inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
- 25 de març, Barcelona: La Selecció Catalana de bàsquet juga el primer partit de bàsquet de la seva història.[2]
- 24 de juny, Barcelonaː S'estrena al Teatre Goya Mariana Pineda, de García Lorca, interpretada per Margarida Xirgu i amb decorats de Dalí.[3]
- València: Fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
- Apareix Taula de Lletres Valencianes.[4]
- Resta del món
- 2 de maig, Hollywood, Califòrnia, EUA: s'hi funda l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
- 20 de maig, Jiddah, Aràbia Saudita: Abd-al-Aziz ibn Saüd hi signa amb el Regne Unit el Tractat de Jiddah segons el qual aquest estat reconeix la independència del seu regne (conegut com a regne d'Hijaz i Nejd),[5] que acabarà originant l'Aràbia Saudita el 1932.
- 28 de juny: Es funda la companyia aèria Iberia.
- 25 d'octubre, oceà Atlàntic, prop de Rio de Janeiro, Brasil: s'hi enfonsa el transatlàntic italià "Principessa Mafalda" provocant la mort de 314 persones.[6]
- 14 de desembre: La companyia Iberia fa el primer vol comercial entre Madrid i Barcelona.[7]
- Es funda l'Arxiu Nacional de Xile
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
- Països Catalans
- 1 de gener - Madrid: Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero, historiadora, novel·lista i poetessa valenciana (m. 2009).[8]
- 28 de febrer, Talteüll: Pierrette Prat i Galindo, monja i abadessa del Monestir de Pedralbes (m. 2014).[9]
- 6 de març - Barcelona: Maria Teresa Codina i Mir, mestra i pedagoga.[10]
- 7 de març - Barcelona: Josep Maria Espinàs, periodista i escriptor català (m. 2023).
- 11 de març - Barcelona: Josep Maria Subirachs i Sitjar, escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.[11]
- 15 de març - Barcelona: Joan Segarra, futbolista català, jugador del FC Barcelona, conegut com “el gran capità”
- 26 de març - Llers, Alt Empordà: Esther Boix i Pons, pintora i pedagoga catalana (m. 2014).[12]
- 17 d'abril - Pegoː Dolors Sendra Bordes, compositora i musicòloga valenciana, que investigà la música popular (m. 2019).[13]
- 22 d'abril - Barcelona: Montserrat Albet i Vila, musicòloga i pianista catalana (m. 2013).[14]
- 17 de maig:
- Sabadell: Lluïsa Forrellad i Miquel, escriptora catalana.[15]
- Sabadell: Francesca Forrellad i Miquel, escriptora catalana.
- 27 de maig - València: Concha Alós, escriptora valenciana en llengua castellana (m. 2011).[16]
- 26 de juny - Carcaixent, Ribera Alta: José Vidal-Beneyto, filòsof, sociòleg i politòleg valencià.
- 26 de juliol - Barcelona: Joan Reventós i Carner, advocat i polític català, president del Parlament de Catalunya.
- 2 d'agost - Barcelona: Renata Tarragó Fàbregas, guitarrista i professora de música catalana (m. 2005).[17]
- 26 d'agost - Agullana: Maria Perxés Santomà, bibliotecària empordanesa (m. 2015).[18]
- 28 d'agost - Sant Pau de Fenollet, Occitània: Renada-Laura Portet, escriptora i lingüista rossellonesa.[19]
- 29 d'agost - Barcelona: Rosa Sabater i Parera, pianista i pedagoga catalana (m. 1983).[20]
- 8 d'octubre - Sabadell: Joan Serra i Llobet, waterpolista català.
- 26 d'octubre - Palma: Jeroni Albertí i Picornell, polític mallorquí (n. 1927).[21]
- 15 de novembre - Barcelona: Concepció Carreras i Fontserè, bibliotecària catalana (m. 2023).[22]
- 20 de novembre - Sabadell: Xavier Oriach i Soler, pintor català.
- 22 de novembre:
- Sarrià de Ter, Gironès: Emília Xargay i Pagès, pintora, ceramista i escultora catalana (m. 2002).[23]
- Barcelona: Josep Espar i Ticó, empresari, política i activista cultural català (m. 2022).
- Resta del món
- 1 de gener, Wichita, Kansas, EUA: Vernon Lomax Smith, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2002.
- 13 de gener, Germiston, Sud-àfrica: Sydney Brenner, biòleg sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2002.
- 26 de gener, Madrid: María Jesús Valdés, actriu espanyola (m. 2011).[24]
- 2 de febrer, Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Stan Getz, saxofonista estatunidenc de jazz (m. 1991).[25]
- 7 de febrer, Montpeller, França: Juliette Gréco, cantant i actriu francesa.[26]
- 23 de febrer, Marsella: Régine Crespin, soprano francesa (m. 2007).[27]
- 24 de febrer, Cheniménil, Vosges, França: Emmanuelle Riva, actriu de cinema i de teatre i poeta francesa (m. 2017).[28]
- 1 de març, Hartford (Connecticut)ː Lucine Amara, soprano estatunidenca.[29]
- 6 de març, Colòmbia, Gabriel García Márquez, escriptor i periodista premi Nobel de literatura.[30]
- 8 de març, Londres: Selma Huxley, historiadora canadenca que estudià la història balenera del País Basc al Canadà al s. XVI (m. 2020).[31]
- 9 de març, Madrid: Jaime de Armiñán, escriptor, novel·lista, autor teatral, director i guionista cinematogràfic i televisiu espanyol.[32]
- 12 de març:
- Würzburg, República de Weimar: Elmar Zeitler, físic alemany que ha centrat les seves activitats científiques en l'aplicació de la microscòpia electrònica.
- Chascomús (Argentina): Raúl Ricardo Alfonsín, advocat i polític argentí, President de la Nació Argentina entre 1983 i 1989 (m. 2009)[33]
- 21 de març, Reideburg, Saxònia-Anhalt (Alemanya): Hans-Dietrich Genscher, polític i advocat alemany. Fou ministre d'Afers estrangers de la RFAentre 1974 i 1992.(m. 2016).[33]
- 24 de març - Wasserburg: Martin Walser, escriptor alemany (m. 2023).
- 27 de març:
- Bakú, República Democràtica de l'Azerbaidjan: Mstislav Rostropóvitx, violoncel·lista d'origen soviètic, nacionalitzat estatunidenc considerat el millor de la seva generació. Premi Internacional Catalunya del 1992 (m. 2007).[34]
- Guarromán, Jaén, Miguel Picazo de Dios, cineasta espanyol, director, guionista i actor ocasional (m. 2016)[32]
- 28 de març,
- Calcuta, Índia: Vina Mazumdar, acadèmica, feminista pionera en els estudis de les dones a l'Índia i figura destacada del moviment de dones en la postindependència (m. 2013).
- Göteborg: Marianne Fredriksson, escriptora i periodista sueca (m. 2007).[35]
- 29 de març, Tardebigg, Worcestershire, Regne Unit: John Robert Vane, químic i farmacòleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1982 (m. 2004).[36]
- 2 d'abril, Bochnia, República de Polònia: Jerzy Katlewicz, director d'orquestra i pianista.[37]
- 10 d'abril, Nova York, EUA: Marshall Warren Nirenberg, bioquímic i genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968 (m. 2010).[38]
- 16 d'abril, Marktl am Inn, Baviera, República de Weimar: Joseph Alois Ratzinger, que esdevindrà papa amb el nom de Benet XVI.[39]
- 17 d'abril,
- Halle an der Saale, República de Weimar: Margot Honecker, política alemanya, ministra d'educació de la RDA.
- Torí, Itàlia: Graziella Sciutti, soprano italiana (m. 2001).[40]
- 18 d'abril, Nova York, Estats Units: Samuel Phillips Huntington, politòleg i professor universitari estatunidenc (m. 2008).[41]
- 24 d'abril, Maisons-Laffitte: Andrés Aubry, sociòleg i activista francés.
- 25 d'abril,
- Madrid: Irene Gutiérrez Caba, actriu espanyola (m. 1995).[42]
- El Franco, Astúries: Corín Tellado, escriptora espanyola (m. 2009).[43]
- Fismes, França: Albert Uderzo, autor de còmics francès (m. 2020).[44]
- Coblença, Alemanyaː Rosemarie Fendel, actriu alemanya (m. 2013).[45]
- 27 d'abril,
- Basilea, Suïssa: Karl Alexander Müller, físic suís, Premi Nobel de Física de l'any 1987.[46]
- Marion, Alabama: Coretta Scott King, activista estatunidenca, líder de la comunitat negra (m. 2006).[47]
- 7 de maig,
- Estocolm (Suècia): Elisabeth Söderström, soprano i directora d'òpera sueca (m. 2009)[48]
- Colòniaː Ruth Prawer Jhabvala, novel·lista i guionista britànica d'origen alemany, guanyadora dels premis Bafta i Oscar (m. 2013).[49]
- 9 de maig, Bochum, Alemanya: Manfred Eigen, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (m. 2019).[50]
- 10 de maig, Milàː Miuccia Prada, dissenyadora italiana de moda i empresària de Prada i Miu Miu.[51]
- 22 de maig, Budapest, Hongria: George Andrew Olah, químic nord-americà d'origen hongarès, Premi Nobel de Química de l'any 1994 (m. 2017).[52]
- 9 de juny, Verona (Itàlia): Franco Donatoni, compositor italià (m. 2000).[53]
- 10 de juny, Budapest, Hongria: Ladislau Kubala Stecz, futbolista i entrenador de futbol d'origen eslovacohongarès, considerat un dels millors jugadors de la història.[54]
- 15 de juny:
- Vílnius, Lituània: Andrzej Wróblewski, pintor figuratiu
- Rimini, Itàlia: Hugo Pratt, dibuixant de còmic italià, autor de la sèrie del Corto Maltès (m. 1995).[55]
- 24 de juny, Nova York, EUA: Martin Lewis Perl, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1995 (m. 2014).[56]
- 28 de juny, Delaware, Ohio (EUA): Frank Sherwood Rowland, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1995 (m. 2012).[57]
- 30 de juny, Sussa, (Tunísia): Sleim Ammar, psiquiatra, psicoanalista i poeta tunisià (m. 1999).
- 3 de juliol, Teuven, Valònia, Bèlgica: Charles Vandenhove, arquitecte való.
- 4 de juliol - Subiaco: Gina Lollobrigida, actriu i reportera fotogràfica italiana (m. 2023).
- 6 de juliol, Merced, Califòrnia, EUA: Janet Leigh, actriu de cinema estatunidenca
- 9 de juliol, Alexandria, Estats Units: Alma Carlisle, arquitecta afroamericana.[58]
- 11 de juliol, Cúllar: Gregorio Salvador, filòleg i lingüista espanyol.
- 13 de juliol, Niça, França: Simone Veil, advocada i política francesa, ha estat ministra i presidenta del Parlament Europeu.[59]
- 17 de juliol, Montrove, Espanya: María Wonenburger, matemàtica investigadora
- 20 de juliol, Dresden (Alemanya): Michael Gielen,compositor i director d'orquestra nacionalitzat austríac (m. 2019).[60]
- 27 de juliol, La Goulette, Tunísiaː Gisèle Halimi, advocada, activista feminista i política francotunisiana (m. 2020).[61]
- 28 de juliol, Rochester, Nova York, Estats Units: John Ashbery, poeta estatunidenc destacat de la segona meitat del segle xx (m. 2017).[62]
- 31 de juliol, Mola di Bari, Pulla, Itàliaː Cecilia Mangini, fotògrafa i primera directora de cinema documental italiana (m. 2021).[63]
- 9 d'agost, Westhougton, Lancashire, Anglaterra: Robert Shaw, actor, guionista i escriptor anglès.[64]
- 23 d'agost, Atlantic City (Nova Jersey): Allan Kaprow, pintor estatunidenc, pioner a l'establiment dels conceptes d'art de performance (m. 2006).[65]
- 24 d'agost, Chicago, Illinois, EUA: Harry Markowitz, economista Premi Nobel d'Economia de 1990.
- 28 d'agost, Nova Yorkː Betty Twarog, bioquímica estatunidenca que trobà serotonina en el cervell dels mamífers (m. 2013).[66]
- 2 de setembre, Lech am Arlberg, Àustria: Trude Beiser, esquiadora austríaca.[67]
- 4 de setembre, Boston, Massachusetts (EUA): John McCarthy, matemàtic estatunidenc (m. 2011).[68]
- 16 de setembre, Tòquio: Sadako Ogata, diplomàtica japonesa, Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Refugiats (m. 2019).[69]
- 19 de setembre, París, Françaː Hélène Langevin-Joliot, física nuclear francesa, investigadora, de la família Curie.[70]
- 3 d'octubre, Illa de Baffin, Canadà: Kenojuak Ashevak, artista inuit (m. 2013).[71]
- 8 d'octubre, Bahía Blanca, Argentina: César Milstein, bioquímic Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1984 (m. 2002).
- 15 d'octubre, Cartagenaː Teresa Arroniz i Bosch, escriptora i periodista espanyola (m. 1890).[72]
- 16 d'octubre, Gdańsk, Polònia: Günter Grass, escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1999.[73]
- 18 d'octubre, Wise, Virgínia, (EUA): George C. Scott, actor, director de cinema i productor estatunidenc.(m. 1999).[74]
- 20 d'octubre, Encrucijada, Cuba: Abel Santamaría, líder del moviment revolucionari cubà (m. 1953).[75]
- 23 d'octubre, Fairfield (Washington) (EUA): Edward Kienholz, artista estatunidenc especialitzat en instal·lacions. (m. 1994).[76]
- 4 de desembre:
- Rafael Sánchez Ferlosio, escriptor espanyol.
- Palazzolo dello Stella, Udine, Gae Aulenti, arquitecta italiana (m. 2012).[77]
- 20 de desembre, Koje-gun, Kyongsang del Sud, Corea: Kim Young-sam, polític coreà, president de Corea del Sud (m. 2015).[78]
- 25 de desembre: Ram Narayan, músic indi.
Necrològiques
- Països Catalans
- 8 de gener, Figueresː Enriqueta Paler i Trullol, poetessa catalana (n. 1842).[79]
- 31 de gener, Barcelona: Josep Pin i Soler, escriptor català (n. 1842).[80]
- 22 de febrer, Sabadell: Francesc de Paula Bedós i Arnal, metge, escriptor i bibliòfil català.
- 28 de maig, València: Francesc Almarche i Vázquez, historiador valencià (51 anys).
- 22 de novembre, Barcelona: Francesc Gimeno i Arasa, pintor i dibuixant català (69 anys).
- 26 de desembre, Barcelona: Concepció Pallardó i Guillot, actriu catalana.[81]
- Resta del món
- 2 de març, Schmölenː Marie Lipsius, àlies La Mara, escriptora alemanya, historiadora de la música (n. 1837).[82]
- 5 de març, Viena, Àustria: Franz Mertens, matemàtic alemany (n. 1840).
- 17 de març, Colombes, Victorine Meurent va ser una pintora francesa i també una model de pintors (n. 1844).[83]
- 31 de març, Qingdao, Shandong (Xina): Kang Youwei (en xinès simplificat: 康有为),Intel·lectual, pensador, reformista i cal·lígraf que va viure durant els darrers anys de la dinastia Qing i els primers anys de la República (n. 1858).[84]
- 6 de març, Londres: Marie Spartali Stillman, pintora prerafelita britànica, per a molts la millor artista d'aquest moviment (n. 1844).[85]
- 9 de maig, Madridː Lucrecia Arana, cantant espanyola (n. 1867).[86]
- 11 de maig, Boulogne-Sur-Seine, França: Juan Gris, pintor espanyol (40 anys).[87]
- 12 de maig, Neuilly-sur-Seineː Louise Catherine Breslau, pintora suïssa nascuda a Alemanya (n. 1856).[88]
- 29 de maig, Schaarbeek, Bèlgica: Georges Eekhoud, escriptor (n. 1854).[89]
- 9 de juny, Anglaterra: Victòria Woodhull, líder estatunidenca del moviment sufragista.[90]
- 5 de juliol, Heidelberg, República de Weimar: Albrecht Kossel, metge i bioquímic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1910 (n. 1853).[91]
- 8 de juliol, Berlín: Rudolf von Milde, baríton alemany.
- 13 d'agost, Londresː Marianne Stokes, pintora austríaca, una de les principals artistes de l'Anglaterra victoriana i pre-rafaelita (n. 1855).[92]
- 19 d'agost, Viena: Vilma Glücklich, activista feminista, promotora de reformes educatives i pacifista (n. 1872).[93]
- 12 de setembre,
- Camaiore, Gran Ducat de Toscana: Guido Papini, violinista i compositor italià (m. 1912).[94]
- Wibraham, Massachusettsː Sarah Frances Whiting, astrònoma i física americana, instructora de diversos astrònoms (n. 1847).[95]
- 14 de setembre, Niça: Isadora Duncan, ballarina i coreògrafa estatunidenca, creadora de la dansa moderna (n. 1877).[96]
- 29 de setembre, Leiden (Holanda Meridional): Willem Einthoven, metge neerlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1924 (n. 1860)[97]
- 2 d'octubre, Estocolm, Suècia: Svante August Arrhenius, químic suec, premi Nobel del 1903 (68 anys)[98]
- 5 de desembre, Berlín: Richard Eilenberg, compositor alemany.
- 15 de desembre, París, Elsa von Freytag-Loringhoven, primera artista dadaista (n. 1874).[99]
- EUA: Edwin Litchfield Turnbull, compositor.
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1927 |