Buchenwald

camp de concentració nazi

Buchenwald (literalment, bosc de faigs, fageda) era un camp de concentració nazi fundat el 1937. Era dalt d'un turó, a nou quilòmetres de Weimar, el poble de Goethe. Inicialment només era per als alemanys antinazis. Després hi arribarien els jueus, els austríacs, els txecs i els polonesos. A partir de 1943 hi entraren republicans catalans i alguns d'ells anirien al camp de concentració de Dora. Sembla que passaren per aquest camp uns 380 republicans.[1]

Infotaula de geografia físicaBuchenwald
Imatge
TipusCamp de concentració nazi, camp de concentració i museu Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaWeimar (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióWeimar Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 01′ 16″ N, 11° 14′ 56″ E / 51.021198°N,11.248999°E / 51.021198; 11.248999
Format per
Història
Cronologia
Experimentació mèdica nazi Modifica el valor a Wikidata
Codi de catàlegcontrol d'autoritats EHRI: camps/43. Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creaciójuliol 1937 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició11 abril 1945 Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorSchutzstaffel Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbuchenwald.de Modifica el valor a Wikidata
Facebook: buchenwaldmemorial Modifica el valor a Wikidata
Entrada del camp de concentració
Els deportats del camp de Buchenwald; 16 d'abril 16 de 1945, poc després de l'alliberament del camp.

Els primers 149 presoners (comunistes, Testimonis de Jehovà, homosexuals, gitanos i criminals) van arribar-hi el 15 de juliol de 1937. Provenien dels camps de Sachsenhausen i Lichtenburg i van haver de construir el camp. Inicialment el camp es deia Konzentrationslager Ettersberg però va ser rebatejat com a Konzentrationslager Buchenwald/Post Weimar a demanda de la comissió de cultura de Weimar.

A l'entrada es podia llegir: Recht oder Unrecht, Mein Vaterland, és a dir: "amb raó o sense, el meu país". També: Jedem das seine, és a dir: "a cadascú el que li pertoca". Com la resta de camps, era voltat de filferrades elèctriques, tenia els seus barracons o Blocks de fusta, alguns de ciment i un terra que era una claveguera a cel obert quan plovia. La infermeria era una mica a part i donava cabuda a tota mena de malalts. Durant el 1939 els jueus són afusellats de forma sistemàtica, però ja el 1940 engegaran els primers forns crematoris. El 16 de setembre de 1941, tres-cents oficials soviètics hi seran exterminats només arribar al camp. Quan arribava un nou carregament de presoners, els nazis els rebien amb aquestes paraules:

«...aquí no teniu ni honor ni valor. No hi teniu cap dret. El vostre destí és ésser esclaus. Amén!.[2]»

Per Buchenwald passaren 240.000 deportats i n'hi moriren més de 50.000.

Fou alliberat l'11 d'abril de 1945 per la sisena divisió de blindats de l'exèrcit dels Estats Units.

Referències

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buchenwald
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica