Calila i Dimna

Calila i Dimna (en àrab: کـَـلیله وَ دِمـنه Kalila wa-Dimna) és el títol de la versió àrab d'una col·lecció de faules d'origen indi,^[1] algunes de les quals coincideixen amb diverses faules del Panchatantra.

La col·lecció fou traduïda al segle vi del sànscrit al pahlavi, i Ibn al-Muqaffa’ en feu la versió àrab al segle viii, la qual serví de base a les nombroses traduccions posteriors. És especialment coneguda la traducció castellana, que fou feta traduir per Alfons X el Savi l'any 1251 amb el títol "Calila e Dimna".

Les faules tenen intenció moralitzant i estan protagonitzades per animals que representen situacions humanes.^[2] Es poden enquadrar dins el gènere espills de prínceps, ja que un lleó que governa la resta d'animals rep consells del seu servent, un bou. Els dos animals que donen títol a l'obra són xacals.