Calvinisme
El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Història i influència del calvinisme
Joan Calví va tenir una influència internacional important en el desenvolupament de la Reforma Protestant, des de l'edat de 25 anys, quan va començar a escriure la seva primera edició dels Instituts de la Religió Cristiana el 1534, i publicat el 1536. Aquesta obra, la qual va ser revisada en diverses ocasions durant la vida de Calví, a més de la col·lecció nombrosa de cartes pastorals i comentaris bíblics són la font de la gran influència constant que ha tingut sobre totes les denominacions del Protestantisme al llarg de llur història.
El creixement de la importància de les esglésies reformades, i de Calví, pertanyen a la segona fase de la Reforma Protestant, període en el qual es van conformar les esglésies evangèliques després de l'excomunió de Martí Luter de l'Església Catòlica. Calví, d'origen francès, es va exiliar a Suïssa. Havia signat la confessió luterana d'Augsburg el 1540, però la seva influència va ser major en la Reforma Suïssa, la qual no era luterana sinó que estava basada en els ensenyaments d'Huldrych Zwingli. Els ensenyaments i la doctrina protestant estaven evolucionant de manera independent a Martí Luter, sota la influència de molts escriptors i reformadors, dels quals Calví va ser preeminent.
La Pau de Westfàlia de 1648, que va acabar la Guerra dels Trenta Anys donava reconeixement legal als calvinistes.[1]
Encara que el calvinisme es pot referir principalment a la doctrina de les esglésies calvinistes, ha estat una peça clau en el fonament de la doctrina protestant, i ha influenciat a nombrosos teòlegs no relacionats amb l'església calvinista per se, com Franciscus Gomarus, el fundador de l'església presbiteriana, John Bunyan, un teòleg baptista i al teòleg nord-americà Jonathan Edwards, qui va protagonitzar l'avivament espiritual anomenat «El Primer Gran Desvetllament» als Estats Units.
Doctrina calvinista
Encara que el calvinisme és una base de la Reforma Protestant, hi ha un tema fonamental de la doctrina del calvinisme que el representa, i és la seva doctrina de la salvació, la qual emfatitza que l'home és incapaç d'afegir res per a obtenir la salvació, i que només Déu és l'iniciador de tota la salvació, en tots els seus períodes; és a dir, Déu és l'iniciador de la salvació des de la formació de la fe cap a la decisió de l'home que vol seguir a Crist. La doctrina calvinista és, doncs, una doctrina del monergisme (del grec mono que vol dir ‘un’ i ergon que vol dir ‘feina’); és a dir, que la salvació no és un esforç cooperatiu entre Déu i l'home, sinó que depèn completament de Déu. Per això, Déu ha destinat als homes que han de rebre la salvació; aquesta doctrina és coneguda com a «predestinació».
Els cinc punts del calvinisme
Són el resum del calvinisme, ja que mostren la diferència entre la doctrina de la salvació evangèlica i la doctrina de l'Església Catòlica. L'essència del calvinisme respecte als cinc punts, és la dependència de Déu, qui va crear l'univers, i el sosté perquè compleixi els seus propòsits. Cada cosa bona, d'acord amb el calvinisme, existeix per causa de la gràcia immerescuda de Déu, i la salvació depèn enterament de la gràcia. Com a preparació per al pla final de la perfecció de la creació, destruint les obres del mal, Déu va decidir rescatar a la humanitat enviant al seu Fill.
| Creences protestants sobre la salvació | |||
| Aquesta taula resumeix les opinions clàssiques de tres Creences protestants sobre la salvació.[2] | |||
| Tema | Calvinisme | Luteranisme | Arminianisme |
|---|---|---|---|
| Voluntat humana | Depravació total:[3] La humanitat posseeix el "lliure albir",[4] però està en esclavitud del pecat,[5] fins que es "transforma".[6] | Pecat original:[3] La humanitat posseeix el lliure albir pel que fa als "béns i possessions", però és pecador per naturalesa i no pot contribuir a la seva pròpia salvació.[7] | Depravació total: la humanitat posseeix la llibertat de la necessitat, però no la "llibertat del pecat" tret que ho permeti "gràcia prevenient".[10] |
| Eleccions | Eleccions incondicionals. | Elecció incondicional.[3][11] | Elecció condicional en vista de la fe o la incredulitat prevista.[12] |
| Justificació i expiació | Justificació per la fe solament. Diverses opinions sobre l'abast de l'expiació.[13] | Justificació per a tots els homes,[14] completada a la mort de Crist i efectiva mitjançant només la fe.[15][16][17][18] | La justificació va fer que fos possible per a tots mitjançant la mort de Crist, però només es va completar escollint la fe en Jesús.[19] |
| Conversió | Monergística,[20] per mitjà de la gràcia, irresistible. | Monergística,[21][22] a través dels mitjans de gràcia, resistible.[23] | Sinèrgica, resistible per la gràcia comuna del lliure albir.[24][25] |
| Perseverança i apostasia | Perseverança dels sants: els eternament elegits en Crist certament perseveraran en la fe.[26] | La caiguda és possible,[27] però Déu dona assegurança de l'evangeli.[28][29] | La preservació està condicionada a la fe continuada en Crist; amb la possibilitat d'una apostasia.[30] |
La vida és religió
El calvinisme està centrat en la consciència de la «sobirania de Déu». Per al calvinisme, Déu té preeminència no només en la teologia, sinó en totes les activitats de la vida humana. La bondat i el poder de Déu tenen un rang il·limitat d'influència, la qual cosa produeix una convicció que Déu està obrant en totes les àrees de l'existència, sigui espiritual, física, intel·lectual, secular, sagrada, pública, privada, a la terra o al cel. Això produeix una dependència absoluta de Déu, la qual no està identificada amb els actes temporals de pietat (com la pregària), sinó que envolta totes les activitats de la vida, fins i tot les mundanes. Per al calvinista, tota la vida és la religió cristiana.
Moviments cristians relacionats amb el calvinisme
Aquests moviments o grups estan relacionats en doctrina o història amb el calvinisme:
- Església Presbiteriana
- Els puritans
- Els hugonots
- L'Església Reformada
- Les Esglésies Congregacionals
- L'Església Baptista Reformada
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calvinisme |