Cap d'estat
El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.[1] El seu paper sovint inclou la personificació de la continuïtat i legitimitat de l'estat i l'exercici de les funcions, tasques i poders polítics que li han estat atorgats per la constitució del seu país. A l'antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques la funció de cap d’estat era exercida per un òrgan col·legiat, anomenat praesidium, el president del qual exerceix de cap d’estat.[1]
 |
Charles de Gaulle va descriure el paper que planejava pel president francès quan va escriure la constitució francesa moderna. Va dir que el cap d'estat hauria de personificar l'«esperit de la nació» davant la nació mateixa i el món. Avui dia, molts països esperen que llurs caps d'estat personifiquen llurs valors nacionals de manera similar.
Cada país té el seu propi sistema executiu però, essencialment, n'existeixen quatre categories:
- El sistema presidencialista (o imperial) en què el cap d'estat és alhora el cap de govern i exerceix tot el poder executiu activament.
- El sistema semipresidencialista en què el cap d'estat comparteix l'exercici del poder executiu amb un cap de govern.
- El sistema parlamentari en què el cap d'estat posseeix poders executius teòrics però, a la pràctica, l'exercici del poder executiu recau en un cap de govern.
- El sistema no-executiu, en què el cap d'estat no posseeix cap poder executiu i té només un paper simbòlic i representatiu.
Dones
El 1995 hi havia 12 dones caps d'estat o de govern i l'11,3% de parlamentaris de tot el món eren dones, i el 2005 la participació política de les dones arribà al 15,7%, però el nombre de caps d'estat ha baixat fins a 8.[2]
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cap d'estat |