Cas Túnel de Sóller
El cas Túnel de Sóller fou un cas de corrupció que afectà el president del Govern Balear Gabriel Cañellas.
| Lloc | Sóller, Mallorca |
|---|---|
| Data dels fets | 1989 |
| Data de difusió | 7 d'abril de 1995 |
| Implicats | |
| Polítics | Gabriel Cañellas, Jeroni Sáiz, José Antonio Berastain (PPIB) |
| Sentència | |
| Data | Juliol de 1997 |
| Òrgan | TSJIB |
| Sentit | Absolució per prescripció del delicte |
| Categoria:Casos de corrupció | |
Els fets consistiren en l'adjudicació irregular de les obres de construcció del Túnel de Sóller a Antoni Cuart, empresari soci del president Gabriel Cañellas. Antoni Cuart pagà aproximadament 50 milions de pessetes a la Fundació Illes Balears, presidida per Gabriel Cañellas, i al mateix PP per a sufragar les despeses de les campanyes electorals de 1989 i 1991.[1]
El procés s'inicià el 7 d'abril de 1995 quan Eberhard Grosske (EU) denuncià el president i el conseller d'Obres Públiques del Govern del PP, Gabriel Cañellas i Bartomeu Reus, i l'exconseller Jeroni Saiz, per suposada prevaricació continuada en l'adjudicació de les obres i l'explotació del túnel de Sóller a l'empresa d'Antoni Cuart.
El candidat del PP a la presidència del Govern d'Espanya en aquells moments, José María Aznar, obligà Gabriel Cañellas a dimitir per donar una imatge de transparència i assumpció de responsabilitats. Cañellas formalitzà la dimissió el 13 de juliol de 1995. El substituí en el càrrec Cristòfol Soler.
En el judici també foren jutjats, a part del president Cañellas, que fou absolt per prescripció del delicte,[2] el llavors conseller d'obres públiques, Jeroni Sáiz, i el llavors secretari general del PP, José Antonio Berastain.[3]
La sentència del TSJB del juliol de 1997 tancà el cas declarant provades les acusacions, però absolgué els acusats per la prescripció del delicte.