13 de juliol

Països Catalans

Resta del món

• 1713 - Utrecht (Països Baixos): Se signa la pau entre Espanya i el Regne de la Gran Bretanya, part dels Tractats d'Utrecht per donar fi als conflictes provocats per la Guerra de Successió Espanyola. En l'article XIII, Felip V rebutja la sol·licitud anglesa que els catalans conservin, il·lesos i intactes, els seus antics privilegis.
• 1977 - L'Exèrcit Nacional de Somàlia envaeix l'Ogaden i comença la segona guerra etíop-somali.^[1]
• 1985 - Londres, Filadèlfia: Se celebra el concert benèfic de Live Aid per recaptar fons en benefici de països de l'Àfrica oriental.^[2]

Països Catalans

• 1866 - Altea, la Marina Baixa: Francesc Martínez i Martínez, historiador valencià (m. 1946).
• 1903 - València: Ramon Stolz Viciano, pintor muralista valencià (m. 1958).
• 1948 - Barcelona: Jorge Trías Sagnier, advocat i polític català (m. 2022).
• 1951 - Valènciaː Pilar Ballarín Domingo, professora, investigadora i experta en història de l'educació de les dones i coeducació.^[3]
• 1958 - Tarragona: Montserrat Palau Vergés, filòloga, investigadora, professora i diputada.^[4]

Resta del món

• 1808, Sully (Saona i Loira), França: Patrice de Mac Mahon, mariscal de França i primer president de la República Francesa (m. 1893).
• 1815 -(Falmouth, Virgínia: James A. Seddon, polític sudista (m. 1880).^[5]
• 1838 - Madrid, Espanya: Camilo García de Polavieja y del Castillo-Negrete fou un militar i polític espanyol.
• 1856 - Pragaː Kateřina Emingerová, compositora, pianista i educadora musical txeca, escriptora i crítica musical (m. 1934).^[6]
• 1859 - Londres (Anglaterra): Sidney James Webb, polític socialista britànic (m. 1947).
• 1863 - Calcuta: Margaret Murray, antropòloga britànica i egiptòloga; investigà a Menorca les restes megalítiques de l'illa (m. 1963).^[7]
• 1875 - Montevideoː María Eugenia Vaz Ferreira, poeta uruguaiana.^[8]
• 1917 - Milledgevilleː Salaria Kee, infermera estatunidenca afroamericana que formà part de l'American Medical Brigade (m. 1990).^[9]
• 1921, Vicenza: Marcella Pobbe, soprano italiana, activa dels anys cinquanta als setanta (m. 2003).^[10]
• 1927, Niça, França: Simone Veil, advocada i política francesa, ha estat ministra del govern francès i presidenta del Parlament Europeu.^[11]
• 1928, Houilles, Françaː Jeanne Loriod, música francesa, virtuosa de l'instrument electrònic de les ones Martenot (m. 2001).^[12]
• 1930, Qevutsat Kinneret, Israel: Naomi Shemer, poetessa, compositora i cantant israeliana (m. 2004).^[13]
• 1933, Soncino (Itàlia): Piero Manzoni, artista italià cèlebre pel seu art conceptual irònic, com a resposta a l'obra d'Yves Klein (m. 1963).
• 1934, Abeokuta, Nigèria: Wole Soyinka, escriptor i director de cinema nigerià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1986.^[14]
• 1940, Mirfield, Yorkshire, Anglaterra: Patrick Stewart, actor anglès.
• 1956, Nova York: Janet Yang, productora estatunidenca i primera presidenta d'ascendència asiàtica de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques,
• 1965, Carolina del Nord: Eric Freeman, actor
• 1942, Chicago, Illinois, Estats Units: Harrison Ford, actor estatunidenc.
• 1968, Tampa, Florida, Estats Units: Robert Gant, actor estatunidenc.
• 1995, Bòsnia i Hercegovina: Emir Sulejmanović, jugador de bàsquet.

Països Catalans

• 1905, València: Josep Espí i Ulrich, compositor i músic valencià
• 1935, Girona: Rafael Masó i Valentí, arquitecte noucentista, poeta i polític català
• 1959, Barcelona: Cecília Marín Gratacós, metgessa banyolina (n. 1903).^[15]
• 2017, Barcelona: Joaquim Molins i Amat, polític i empresari català.
• 2021, Palmaː Joan Parets Serra, prevere i musicòleg mallorquí.^[16]

Resta del món

• 716, Chang'an, Xina: Emperador Ruizong de Tang (xinès:唐 睿宗)va regnar com a emperador de la Dinastia Tang en dues etapes, com a cinquè emperador (684 a 690) i com a novè (710 a 712) ^[17]
• 1043, Göttingen, Sacre Imperi: Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador i sant.
• 1298 o 1299, Gènova, República de Gènova: Iacopo da Varazze, arquebisbe i escriptor, autor de la Llegenda àuria.
• 1645, París, França: Marie de Gournay, escriptora, editora protofeminista i alquimista^[18]
• 1672, Hampton Court, Londres, Anglaterra: Henry Cooke, músic i compositor anglès ^[19]
• 1762, Chalford, Gloucestershire, Anglaterra: James Bradley, Astrònom reial, conegut pels seus descobriments de l'aberració de la llum i de la nutació de l'eix de la Terra (n. 1692).^[20]
• 1793, París, França: Jean-Paul Marat, metge, periodista, polític i activista d'esquerres durant la Revolució Francesa ^[21]
• 1886, Milàː Clara Maffei, salonnière i mecenes italiana (n. 1813).^[22]
• 1911, Madrid, Espanya: Trinitario Ruiz Capdepón, polític i advocat valencià
• 1921, oceà Atlàntic: Gabriel Lippmann, físic francès, Premi Nobel de Física de 1908 ^[23]
• 1926, Ankara, Turquia: Ahmed Shukri Bey, polític turc (executat).
• 1934, Christchurch, Nova Zelandaː Katherine Sheppard, política feminista i sugragista ^[24]
• 1936, Istanbul, Turquiaː Fatma Aliye, primera novel·lista turca i pionera del feminisme del seu país ^[25]
• 1947, Seaside, Oregon: Jimmie Lunceford, director d'orquestra de jazz estatunidenc ^{[cal citació]}
• 1951:
  • Nikolaus Welter, escriptor, home d'estat i crític literari luxemburguès.
  • Los Angeles, Califòrnia, EUA: Arnold Schoenberg, compositor austríac^[26]
• 1954, Coyoacán, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana^[27]
• 1966, Toledo: Victorio Macho, escultor castellanolleonès, un dels primers mestres de l'escultura contemporània espanyola
• 1970, Multan, Panjab, Pakistanː Klara Milch, nedadora austríaca jueva, medallista als Jocs Olímpics de 1912.^[28]
• 1974, Londres, Anglaterra: Patrick Maynard Stuart Blackett, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1948 ^[29]
• 2006, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Red Buttons, actor estatunidenc
• 2013, Cornwall (Connecticut), Estats Units: Marc Simont, il·lustrador i caricaturista catalano-estatunidenc.
• 2014, Johannesburg, Sud-àfrica: Nadine Gordimer, escriptora en anglès sud-africana^[30]
• 2017,
  • Shenyang, Xina: Liu Xiaobo, intel·lectual, activista dels drets humans i pres polític guardonat del Premi Nobel de la Pau del 2010 ^[31]
  • Lexington, Massachusetts, Estats Units: Charles William "Charlie" Bachman III, informàtic nord-americà, conegut pel desenvolupament dels primers sistemes de gestió de base de dades.
• 2020, Draveil: Nadine Cosentino, pintora i dissenyadora nord-catalana (n. 1947).^[32]

Santoral^[33]

Església Catòlica^[34]

• Sants i beats al Martirologi romà (2011): Esdres, profeta (s. V aC); Silas i Urbà de Macedònia, dos dels Setanta deixebles; Serapió d'Alexandria, màrtir (212 ca.); Mèrope de Quios, màrtir (s. III-IV); Eugeni de Cartago, bisbe (505); Alexandre i trenta soldats màrtirs de Filomèlia (s. IV); Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador; Ernest de Neresheim, abat; Turià de Dol, abat (s. VII-VIII); Emmanuel Le Van Phung, màrtir (1859); Clelia Barbieri, fundadora (1870); Josep Wang Guiji, màrtir (1900); Pau Liu Jinde, màrtir (1900).
  • Beats: Iacopo da Varazze, bisbe; Thomas Tunstal, màrtir (1616); Louis-Armand-Joseph Adam, Bartholomé Jarrige de la Morélie de Biars, preveres màrtirs (1794); Elisabeth Verchière i cinc companyes màrtirs (1794); Ferdinando Maria Baccilieri, sacerdot (1893); Mariano de Jesús Euse Hoyos, prevere (1926); Carlos Manuel Rodríguez Santiago, laic (1963).
• Sants no inclosos al Martirologi: Joel (profeta); Just de Cornualla, monjo (s. V); Mildred de Minster, abadessa (734); Arnó de Würzburg, bisbe (892); a Xile i a l'Orde Carmelita: santa Teresa de Jesús de Los Andes, carmelita (1920).
• Beats: Sara de Scetes, eremita (segles iv–v); Enric de Weiz, monjo (segle xiii).
• Venerables: Roland de Chézery, abat (ca. 1200); Johannes Höver, fundador (1864).
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Alfonso Gómez de Encinas, màrtir (1624).

Església Apostòlica Armènia (segons el calendari gregorià)

• 24 Margats (el 30 de juny del calendari julià): Jaume, germà del Senyor (s. I); Pere apòstol i Pau de Tars; Missió dels apòstols; Bàrbara, Gaspar i Maria de Swnik, neomàrtirs (1260).

Església Copta (segons el calendari gregorià)

• 6 Abib (el 30 de juny del calendari julià): Olimp, un dels Setanta Deixebles; Teodòsia, mare de Sant Aprocopi, màrtir, i companys; Bartomeu de Rosetta, màrtir.

Església Ortodoxa Etíop (segons el calendari gregorià)

• 6 Hamle (el 30 de juny del calendari julià): Ascensió al cel d'Esdres.

Església Ortodoxa Siríaca (segons el calendari gregorià)

• Sants: Andreu apòstol i Simó el Zelota, apòstol; Daniel d'Edessa; Gregori Taumaturg de Neocesarea, bisbe, i Atanasi d'Alexandria el Gran, bisbe; Dia dels Dotze Apòstols; Pares de l'Església; Doctors de l'Església.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 26 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 30 de juny del calendari julià.

• Sants: Sinaxi dels Dotze Apòstols; Basílides d'Alexandria, màrtir; Perpètua, màrtir; Evodi d'Antioquia, bisbe; 1040 Màrtirs; Pere de Sínope, màrtir; Andreu de Bogoliubsk, príncep (1174); Jordi del Mont Atos, monjo; Pere, zarèvitx de les Hordes, monjo (1290); Gelasi de Rimef (segle xiv); Esteve Uroš III Dečanski rei de Sèrbia màrtir (1338); Mikelis Paknanas d'Atenes, màrtir (1770); Sofroni d'Irkust, bisbe (1771); Esteve d'Omsk (1876); Nèstor d'Alaska, bisbe (1882); Timofej, prevere màrtir (1918); Teogenij, monjo màrtir (1939); Grigori, diaca màrtir (1940); Ivan, màrtir (1944); Milan Popovic, màrtir a Rmanj (ca. 1940).

Església Ortodoxa de Geòrgia

• Santa Dinara de Gèorgia, reina.

Església Ortodoxa Grega

• Sants Melitó, màrtir.

Església Evangèlica d'Alemanya

• Sants Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador, i Cunegunda de Luxemburg, emperadriu.