Cercs

municipi de Catalunya
Aquest article tracta sobre el municipi català. Si cerqueu els òrgans de molts artròpodes, vegeu «cerc (artròpodes)».

Cercs (antigament Pont de Rabentí) és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, a Catalunya. Situat al nord de la ciutat de Berga, s'estén des dels Rasos de Peguera fins als cims de Vallcebre, a la dreta del riu Llobregat i a la riba de l'embassament de la Baells. El nom de la vila procedeix del mot quercus (roure en llatí).

Plantilla:Infotaula geografia políticaCercs
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 08′ 53″ N, 1° 51′ 43″ E / 42.148055555556°N,1.8619444444444°E / 42.148055555556; 1.8619444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaBerguedà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.196 (2023) Modifica el valor a Wikidata (25,23 hab./km²)
Llars20 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciCercorí, cercorina, Ponterrà, ponterrana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície47,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Altitud650 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataUrbici Malagarriga Suades (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08698 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08268 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082687 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcercs.cat Modifica el valor a Wikidata
Sant Quirze de Pedret
Ermita de Sant Jordi de Cercs

Geografia

  • Llista de topònims de Cercs (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Nuclis de població

Entitat de poblacióHabitants (2008)
Cercs322
Sant Jordi de Cercs711
La Rodonella160
Sant Corneli117
Sant Josep14
Font: Idescat

Història

Format antigament per un grup de cases disseminades i conegudes amb el nom de Pont de Rabentí. És a partir de finals del segle xix quan va començar a créixer espectacularment a causa de l'auge de la indústria tèxtil i a l'explotació del carbó, que va fer aparèixer en els anys 1910/1920 les colònies de cases prop de les mines, com Sant Corneli i Sant Josep. A mitjan segle xx es va començar a construir la Rodonella. Sant Jordi és el nucli més nou, es va inaugurar el 1976 quan Sant Salvador de la Vedella va quedar inundat per la construcció del pantà de La Baells.


Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
171020212192902676475532751

1920193019401950196019701981199019921994
1.4451.9762.4743.1864.1483.6691.8751.7451.6511.651

1996199820002002200420062008201020122014
1.4961.4831.4541.4141.3381.3331.3241.3261.306
1.246

2016201820202022202420262028203020322034
1.183
1.152
1.150
1.169------

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.

El 1857 incorpora Pedret i Sant Salvador de la Vedella; i el 1945, la Baells.

Política

Resultats electorals - Cercs, 2019[1]
CandidaturaCap de llistaVotsRegidors% vots
JxCatJesús Calderer333547,98%
AMJordi Riera265338,18 %
PIBER (Independents)Germán Sánchez72110,37%
Vot en blanc243,46%
Vot nul152,22%
Total7099

Llocs d'interès

Cercorins notables

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cercs
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García