1920

Països Catalans

• 23 de juny, Barcelona: Creació del Banc de Catalunya.^[1]

• 27 de desembre, Barcelona: Fallida del Banc de Barcelona.^[1]
• Barcelona: es publica L’alta llibertat, segon llibre de poemes de Clementina Arderiu.^[2]

Resta del món

• 10 de gener: Entra en vigor el Tractat de Versalles.
• 13 a 17 de març: Wolfgang Kapp va protagonitzar un intent de cop d'Estat contra el govern democràtic de la República de Weimar, conegut com el putsch de Kapp: recolzat per tropes de la Marina sota el comandament del general Lüttwitz, va ocupar Berlín i es va fer proclamar canceller. Però l'èxit de la vaga general convocada pels sindicats el va forçar a abandonar al cap de quatre dies, refugiant-se a Suècia.^[3]
• 15 d'abril: Madrid (Espanya): fundació del Partit Comunista Espanyol.^[3]
• 20 d'abril, Anvers: Comencen els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920, Jocs Olímpics de la VII Olimpíada, a la ciutat d'Anvers (Bèlgica).^[4]
• 4 de juny, Els Aliats i Hongria signen el Tractat de Trianon.^[5]
• 6 d'agost, Londres, Anglaterra: els escoltes reunits en el primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell “cap escolta mundial”.
• 12 de setembre, Anvers: Es clausuren els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920, Jocs de la VII Olimpíada, a la ciutat d'Anvers (Bèlgica).^[6]
• 16 de setembre: Moren unes 30 persones en un atemptat amb bomba al districte financer de Wall Street, a Nova York.^[7]
• 30 d'octubre, Sydney: Es funda el Partit Comunista d'Austràlia.^[8]
• Els bolxevics conquereixen l'Emirat de Bukharà instaurant la República Popular de Bukharà.
• La ciutat de Trípoli és incorporada a la República del Gran Líban
• A principis d'any, Landmann descriu una segona variant de la toxina botulínica causada per Clostridium botulinum. Això succeeix als Estats Units, durant "L'escàndol de les olives".^[9]

Premis Nobel

Països Catalans

• 8 de febrer, Barcelona: Josep Maria Ballarín i Monset, capellà i escriptor. Popularment conegut com a "Mossèn Tronxo" (m. 2016).
• 10 de febrer, Figueres, Empordà: Josep Pallach i Carolà, mestre, pedagog i polític català.
• 27 de febrer, Barcelona: Mercé Pàniker i Alemany, empresària i activista social catalana (m. 2012).^[10]
• 6 de març, Sabadell: Josep Capmany i Casamitjana, bisbe auxiliar de Barcelona.^[11]
• 7 d'abril, Argelers, Rosselló: Jordi Barre, cantautor nord-català (m. 2011).
• 10 d'abril, Barcelona: Maria de Ávila, ballarina, coreògrafa i directora de grans companyies de ballet clàssic i neoclàssic (2014).^[12]
• 14 d'abril, Cervera, Província de Lleida: Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític clau en la lluita antifranquista i en la transició (m. 2008).^[13]
• 16 de maig, Mont-roig del Camp (Baix Camp): Antoni Ballester i Nolla, químic i oceanògraf català (m. 2017).^[14]
• 30 de maig, Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català (m. 2014).^[15]
• 3 de juny, Sabadell: Joan Vilacasas, pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català.
• 17 de juliol, Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional, 1980, 2001) i de la Diputació de Barcelona, 1973, 1977).
• 22 de juliol, Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana.
• 25 de juliol, Palmaː Catalina Valls Aguiló de Son Servera, actriu i escriptora mallorquina (m. 2010).^[16]
• 15 d'agost, València: Vicente Aguilera Cerni, crític d'art i assagista valencià (m. 2005).
• 10 de setembre, Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català.^[17]
• 9 d'octubre, Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català.
• 2 de novembre, Sabadell, província de Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català.
• 4 de novembre, Sallagosa, Alta Cerdanya: Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà), poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats a la Catalunya del Nord.
• 7 de novembre, Barcelona: Joan Perucho, novel·lista, poeta i crític d'art català.
• 4 de desembre, Centellesː Conxa Sisquella i Planas, pintora i artista destacada de la postguerra (m. 1996).

^[18]

• 19 de desembre - Barcelona: Eduard Pons Prades, Floreado Barcino, historiador i escriptor català (m. 2007).

• 25 de desembre, Barcelona: Manuel Cubeles i Solé, coreògraf i promotor de la llengua i la cultura popular catalanes (m. 2017).^[19]

Resta del món

• 2 de gener, Lublin (Polònia): Anna Langfus, escriptora en francès d'origen polonès, Premi Goncourt de 1962. (m. 1966)^[20]

• 9 de gener, Madrid, Espanya: José Luis de Vilallonga, escriptor, periodista, actor i aristòcrata.
• 10 de gener, Durwood, Oklahoma: Rosella Hightower, ballarina clàssica estatunidenca (m. 2008).^[21]
• 16 de gener, Zhengzhou (Xina): Wei Wei, periodista i escriptor xinès, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (m. 2008).
• 20 de gener, Rímini, Regne d'Itàlia: Federico Fellini, director de cinema i guionista italià (m. 1993).
• 22 de gener, Trento (Itàlia): Chiara Lubich, fundadora i president del Moviment dels Focolars (m. 2008).^[22]
• 6 de febrer, el Caire: Andrée Chedid, escriptora francesa d'origen cristià libanès (m. 2011).^[23]
• 22 de febrer, San Giorgio di Piano, Bolonya: Giulietta Masina, actriu italiana (m. 1994).^[24]
• 29 de febrer, Neuilly-sur-Seineː Michèle Morgan, actriu francesa de cinema (m. 2016).^[25]
• 10 de març, Ville-d'Avray, Hauts-de-Seine, França: Boris Vian, músic i escriptor francès.(m. 1959)^[26]
• 11 de març, Dordrecht, Països Baixos: Nicolaas Bloembergen, físic nord-americà d'origen neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1981.
• 12 de març, París: Françoise d'Eaubonne, escriptora i feminista francesa que encunyà el terme ecofeminisme (m. 2005).^[27]
• 15 de març, Mart (Texas), EUA: Edward Donnall Thomas, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (m. 2012).
• 16 de març, Santarcangelo di Romagna, Itàlia: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià (m. 2012).
• 17 de març, Toay, La Pampa, Argentina: Olga Orozco, poetessa argentina.^[28]
• 21 de març, Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010)^[29]
• 4 d'abril, Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010).
• 6 d'abril, Xangai, Xina: Edmond Henri Fischer, bioquímic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1992.^[30]
• 15 d'abril, Stuttgart (Alemanya): Richard von Weizsäcker, polític alemany, alcalde de Berlín (1981-1984), President d'Alemanya (1984-1994), Premi Internacional Catalunya 1995 (m. 2015).^[31]
• 20 d'abril, EUA: John Paul Stevens, jurista estatunidenc. Membre del Tribunal Suprem dels Estats Units (m. 2019).^[32]
• 28 d'abril, Venècia, Regne d'Itàlia: Bruno Maderna, compositor i director d'orquestra italià (m. 1973).^[33]
• 9 de maig, Media Luna, Cuba: Celia Sánchez Manduley, guerrillera i política cubana, una de les líders de la Revolució (m. 1980).^[34]
• 12 de maig, Praga: Vilém Flusser, filòsof.
• 18 de maig, Wadowice, Polònia: Karol Wojtyla, cap de l'església catòlica que prengué el nom de Joan Pau II (m. 2005).^[35]
• 26 de maig, Jamestown, Dakota del Nordː Peggy Lee, cantant estatunidenca de jazz i música popular, compositora i actriu (m. 2002).^[36]
• 29 de maig, Budapest, Hongria: John Harsanyi, economista hongarès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1994 (m. 2000).^[37]
• 4 de juny, Triesteː Fedora Barbieri, mezzosoprano italiana (m. 2003).^[38]
• 7 de juny, La Hoguette (França): Georges Marchais, polític comunista francès (m. 1997).^[39]
• 16 de juny, Ciutat de Mèxic, Mèxic: José López Portillo, president de Mèxic (m. 2004).^[40]
• 17 de juny, Nancy, França: François Jacob, metge i biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 2013).^[41]
• 20 de juny, Abeokuta, Nigèria: Amos Tutuola, escriptor nigerià (m. 1997).^[42]
• 26 de juny, Viena: Ludwig Streicher, contrabaixista austríac, principal contrabaix de l'Orquestra Filharmònica de Viena (m. 2003).^[43]
• 6 de juliol, Christiania: Elise M. Boulding, sociòloga pionera dels estudis per a la pau i resolució de conflictes (m. 2010).^[44]
• 8 de juliol, Gilmore City, Iowa, Mary Ellen Solt, poetessa nord-americana
• 10 de juliol, San Francisco, EUA: Owen Chamberlain, físic, Premi Nobel de Física de 1959 (m. 2006).^[45]
• 14 de juliol, Lushan, Jiangxi, Xina: Anne Tyng, arquitecta estatunidenca (m. 2011).^[46]
• 23 de juliol, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu portuguesa.^[47]
• 25 de juliol, Londres, Anglaterra: Rosalind Franklin, científica britànica (m. 1958).
• 3 d'agost, Oxford: P. D. James, escriptora anglesa de novel·la detectivesca (m. 2014).^[48]
• 9 d'agost, Nova Yorkː Marjorie Hyams, música de jazz estatunidenca, vibrafonista, pianista, bateria i arranjadora musical (m. 2012).^[49]
• 16 d'agost, Andernach, Alemanya: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (m. 1994).
• 17 d'agost, Comtat de Dublín, Irlanda: Maureen O'Hara, actriu de cinema irlandesa.^[50]
• 18 d'agost,
  • Montevideo: Idea Vilariño, poeta, traductora, crítica literària, compositora i assagista uruguaiana (m. 2009).^[51]
  • Saint Louis, Missouriː Shelley Winters, actriu de teatre i de cinema estatunidenca (m. 2006).^[52]
• 20 d'agost, Bucarestː Zoe Dumitrescu Buşulenga, crítica literària i assagista romanesa (m. 2006).^[53]
• 26 d'agost, Spilimbergo, Friül-Venècia Júliaː Novella Cantarutti, escriptora en llengua furlana (m. 2009).^[54]
• 27 d'agost, Nàpols, Itàliaː Maria Curcio, pianista clàssica italiana que com a professora va tenir una gran reputació (m. 2009).^[55]
• 14 de setembre,
  • Paso de los Toros (Uruguai): Mario Benedetti, escriptor uruguaià (m. 2009).^[56]
  • Omaha, Nebraska, EUA: Lawrence Klein, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1980 (m. 2013).
• 23 de setembre, Brooklyn, Nova York, EUA: Mickey Rooney, actor i director estatunidenc.
• 29 de setembre, Mitcham, Surrey, Anglaterra: Peter D. Mitchell, bioquímic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1978 (m. 1992).^[57]
• 30 de setembre, Xangai, Xina: Eileen Chang, escriptora en llengua xinesa i anglesa (m. 1995).
• 1 d'octubre, Nova York, EUA: Walter Matthau, actor estatunidenc (m. 2000).^[58]
• 3 d'octubre, Owston Ferry, Lincolnshire, Anglaterra: Philippa Foot, filòsofa britànica (m. 2010).^[59]
• 5 d'octubre, Estats Units d'Amèrica: Elizabeth Bugie Gregory, bioquímica estatunidenca que va identificar l'estreptomicina (m. 2001).^[60]
• 17 d'octubre:
  • Valladolid, Espanya: Miguel Delibes Setién, novel·lista i periodista en castellà (m. 2010).
  • Omaha, Nebraska (EUA): Montgomery Clift, actor estatunidenc (m. 1966).^[61]
• 18 d'octubre, Atenes, Grècia: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.
• 23 d'octubre, Omegna, Regne d'Itàlia: Gianni Rodari, mestre, escriptor, pedagog i periodista italià (m. 1980).
• 29 d'octubre, Caracas, Veneçuela: Baruj Benacerraf, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980 (m. 2011).^[62]
• 5 de novembre, Cambridge, Massachusetts, EUA: Douglass North, economista i historiador nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1993 (m. 2015).
• 6 de desembre, Stainforth, South Yorkshire, Anglaterra: George Porter, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (m. 2002).
• 10 de desembre, Txetxelnik, Ucraïna: Clarice Lispector, escriptora brasilera en portuguès, de les més rellevants del segle xx (m. 1977).^[63]
• 11 de desembre, Crespinh, (França): Joan Bodon, escriptor occità (m. 1975).^[64]

Països Catalans

• 9 de gener, Barcelona: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, periodista i escriptor mallorquí (n. 1864).
• 21 d'abril, València, l'Horta: Josep Aixa Íñigo, escultor valencià (n. 1844).
• 12 d'agost, València: Francesc Martí Grajales, periodista, assagista i erudit valencià (n. 1862).
• 30 de setembre, València: Josep Aguirre Matiol, poeta valencià (n. 1842).
• 30 d'octubre, València: Lluís Tramoyeres i Blasco, historiador de l'art valencià (n. 1854).
• 30 de novembre, Barcelona: Francesc Layret, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure (n. 1880).
• 9 de desembre - Vallibona (els Ports): Josep Meseguer i Costa, eclesiàstic valencià (n. 1843).
• Barcelona: Artur Gallard i Tresens, empresari, poeta, i polític barceloní.
• Figueres (Alt Empordà): Esteve Trayter i Colomer, pedagog i col·leccionista.

Resta del món

• 4 de gener, Madrid, Espanya: Benito Pérez Galdós, escriptor espanyol (n. 1843).
• 24 de gener, París, França: Amedeo Modigliani, pintor i escultor italià (n. 1884).
• 25 de gener, París, França: Jeanne Hébuterne, la parella de Modigliani es suïcida.
• 12 de febrer, Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès.
• 8 d'abril, Nova York: Charles Griffes, pianista i compositor nord-americà (n. 1884).^[65]
• 1 de maig: Hanuš Wihan, violoncel·lista i compositor txec.
• 6 de maig, París: Hortense Schneider, cantant francesa d'opereta, del Segon Imperi.^[66]
• 18 de maig, Londres: Margaret Damer Dawson, activista antiviviseccionista i cofundadora del primer servei de policia britànic de dones (n. 1873).^[67]
• 21 de maig, Puebla (Mèxic): Venustiano Carranza Garza ,va ser el primer cap de l'exèrcit constitucionalista i president constitucional de Mèxic en dues ocasions (n. 1859).^[3]
• 5 de juny, Headington Hill, Oxfordː Rhoda Broughton, novel·lista britànica (n. 1840).^[68]
• 14 de juny, Múnic (Alemanya): Max Weber, filòsof, sociòleg i politòleg alemany, un dels pares de la sociologia i l'administració pública modernes (n. 1864).^[69]
• 11 de juliol, Madrid: Eugènia de Montijo, darrera emperadriu dels francesos (n. 1826).^[70]
• 19 de setembre, Scheveningen, La Haia: Adrienne van Hogendorp-s' Jacob, pintora de bodegons neerlandesa (n. 1857).^[71]
• 24 de setembre, Lausana (Suïssa): Peter Carl Fabergé, de nom complet Péter Karl Gústavovitx Fabergé (rus: Пе́тер Карл Гу́ставович Фаберже́) joier rus (n. 1846).^[72]
• 25 d'octubre, Brixton, Lambeth, Londres, Anglaterra: Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britàniques (n. 1879).^[73]
• 22 de novembre, Montevideo, Uruguai, Manuel Pérez y Curis, escriptor i poeta uruguaià.
• 11 de desembre, Wittebergen, Colònia del Cap [actualment a Sud-àfrica]: Olive Schreiner, escriptora sud-africana (n. 1855).

^[74]