1976

Països Catalans

• 1 de febrer i 8 de febrer, Barcelona: Les manifestacions per l'amnistia del febrer de 1976 sota el lema de "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", convocades per l'Assemblea de Catalunya, són les primeres grans manifestacions a Catalunya després de la mort del cap de l'estat Francisco Franco Bahamonde.
• 28 de març, Barcelona: S'hi celebra el primer congrés del Partit Popular de Catalunya.
• 13 d'abril, València: S'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
• 23 d'abril, Barcelona: S'hi publica el primer número del diari Avui escrit en català.^[1]
• 27 de maig, Barcelona: S'hi celebren les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, al Paranimf de la Universitat de Barcelona.^[2]
• 22 de juny, Barcelona: Míting de la Llibertat sota el lema "Guanyem la Llibertat" al Palau Blaugrana. Inici del procés constituent del PSC-C. Primer míting democràtic autoritzat des del final de la Guerra Civil espanyola.
• 5 de setembre, Barcelona: Joaquim Maria Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català, des de la República.^[3]
• 16 de setembre, Perpinyà, Rosselló: Hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana després de l'ocupació de la Catalunya del Nord per França el 1659.
• 17 de setembre, El Prat de Llobregat: Una manifestació amb 25.000 assistensts, la més multitudinària de la història del municipi, protesta contra el desviament del Llobregat.
• 26 de novembre, l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà: s'hi celebra el primer congrés de la Unió de Pagesos.
• 28 de novembre, Madrid: El rei Joan Carles I signa el reial decret de reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans.
• 2 de desembre, Barcelona: Obre portes el Teatre Lliure amb l'espectacle Camí de nit, 1854.
• 7 de desembre, Girona: Es crea el Museu d'Art de Girona.
• 15 de desembre, Espanya: S'hi celebra el referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política, que permeté un cert pluralisme polític.
• 21 de desembre, Barcelona: S'inaugura l'actual Carilló del Palau de la Generalitat.

Resta del món

• 1 de gener, Veneçuela: El govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
• 18 de gener, Beirut, Líban: una milicia cristiana libanesa mata aproximadament 1.500 persones a Karantina.
• 1 de març, Irlanda del Nord: El govern britànic posa fi a la Special Category Status, que distingia els condemnats per terrorisme (és a dir els membres d'organitzacions paramilitars) dels presoners de dret comú.
• 3 de març, Vitòria, País Basc: Massacre del 3 de març de Vitòria: essent ministre de Governació Manuel Fraga, hi moren cinc persones i més d'un centenar hi resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'església de San Francisco.
• 1 d'abril, EUA: Steve Jobs, Steve Wozniak i Ronald Wayne funden Apple Computer Company.
• 24 de març, Argentina: militars colpistes s'emparen del poder i implanten una dictadura que durarà fins al 1983.
• 2 de juliol: El Nord i el Sud del Vietnam s'uneixen per formar la República Socialista del Vietnam.
• 17 de juliol, 1 d'agost, Mont-real, Canadà: Se celebren els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976.
• 25 d'agost, Montevideo: Guillermo Lockhart, model i presentador
• 3 de setembre, Planeta Mart: La nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.
• 14 de setembre, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: El pres de l'IRA Provisional Kieran Nugent inicia la protesta de la manta per reclamar ser considerat pres de guerra i no criminal comú, tal com havia previst la Special Category Status, abolida el març del mateix any. La protesta escalarà l'any 1978 a la protesta de la brutícia i perdurarà fins a l'any 1981, quan té lloc segona vaga de fam dels presos.
• 16 d'octubre, Irlanda: Emboscada de Garryhinch de l'IRA Provisional contra la Garda Síochána.
• 15 de desembre: Samoa esdevé membre de l'ONU.^[4]

Cinema

Categoria principal: Pel·lícules del 1976

M/d	Direcció	Títol	Gènere
10/28	Jaime Camino	Les llargues vacances del 36	drama històric
09/22	Antoni Ribas	La ciutat cremada	històrica
04/05	Ingmar Bergman	Cara a cara	drama
05/21	Bernardo Bertolucci	Novecento	drama històric
03/02	Tinto Brass	Saló Kitty	drama eròtic
11/03	John Carpenter	Assalt a la comissaria del districte 13	policíac
11/03	Brian De Palma	Carrie	por
10/20	Goscinny/Uderzo	Els dotze treballs d'Astèrix	animació
	Sébastien Japrisot	Un mal començament	drama
03/18	Nicolas Roeg	L'home que va caure a la Terra	ciència-ficció
02/08	Martin Scorsese	Taxi Driver	drama
10/	Gerald Thomas	Carry on England	comèdia

• 
  2gen Paz Vega (El destí de la Nunik)

Dansa i deport

Eusebio, Genovés I i Rovellet, entre altres figures, jugaren en la jornada inaugural del Trinquet de Pedreguer.^[5]

Música

• 
  16jun Cian Ciarán (Super Furry Animals)

Premis Nobel

Videojocs

Categoria principal: Videojocs del 1976

M/d	Títol		Sistemes
05/13	Breakout		recreativa
	The Amazing Maze Game		recreativa
10/	Blockade		recreativa
	Barricade		recreativa
	Colossal Cave Adventure		FORTRAN
	Heavyweight Champ		recreativa

A l'agost es comercialitzà a l'Amèrica del Nord la videoconsola Coleco Telstar i, pel novembre, la Video Entertainment System (rebatejada més tard com a Fairchild Channel F).

• 
  Telstar (1976-1978)
• 
  Channel F (1976-1983)
• 
  Colossal Cave (VT100)

A l'octubre es publicà Blockade, el primer joc del tipus snake (videojoc), seguit pel primer clon, Barricade. Sega comercialitzà la recreativa Heavyweight Champ, considerada el primer joc de lluita mà a mà, i de la qual ja no existixen exemplars.

Les persones nascudes el 1976 faran 48 anys durant el 2024.

Països Catalans

• 3 de gener, L'Hospitalet de Llobregat: Sònia Farré Fidalgo, activista, professora i política catalana; diputada en la XII legislatura.^[6]
• 12 de gener, Barcelona: Sandra Gallego i Vicario, jugadora de bàsquet catalana, fisioterapeuta i llicenciada en INEF.^[7]
• 15 de gener, Tortosa: Meritxell Roigé, advocada i política catalana que ha estat diputada al Parlament de Catalunya; alcaldessa de Tortosa.^[8]
• 17 de gener, Barcelona: Cristina Ungo de Velasco Bou, jugadora de waterpolo catalana, en la posició de portera.^[9]
• 25 de gener, Barcelona: Gisela Morón Rovira, nedadora de natació sincronitzada, guanyadora d'una medalla olímpica als Jocs de Pequín.^[10]
• 9 de març,
  • Burjassot, Horta Nord: Carmen Montón Giménez, política valenciana, diputada, ministra entre juny i setembre de 2018.^[11]
  • Girona: Coralí Cunyat i Badosa, política catalana diplomada en Ciències Empresarials, ha estat regidora a Girona i senadora.^[12]
• 21 de març, Manlleu, Osona: Laura Camps Collell, jugadora de bàsquet catalana.^[13]
• 28 de març, Alcoi: Eva García Sempere, biòloga i política valenciana que ha estat diputada en el Congrés dels Diputats.^[14]
• 23 d'abril, Barcelona: Ferran Cruixent, pianista
• 15 de juny, Barcelonaː Tina Vallès López, escriptora, correctora, traductora i bloguera catalana.
• 17 de juny, Oriola: Carolina Pascual Gracia, gimnasta valenciana, medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona.^[15]
• 20 de juny, Caldes d'Estracː Alícia Romero Llano, política catalana, que ha estat diputada al Parlament de Catalunya.^[16]
• 28 de juny, Igualada, Anoia: Marina Llansana i Rosich, política.
• 3 de juliol, Santpedorː Laura Vilagrà, politòloga i política catalana; ha estat alcaldessa de Santpedor i diputada al Parlament.^[17]
• 18 de juliol, Barcelonaː Irene Montalà, actriu catalana.^[18]
• 6 d'agost, Barcelona: Javier Estrada, cantant, actor i presentador de televisió català.
• 13 d'agost, Figueresː Cati Plana i Cerdà, etnomusicòloga, compositora i intèrpret d'acordió diatònic.^[19]
• 8 de setembre, Vasluiː Marcela Topor, periodista romanesa establerta a Catalunya.^[20]
• 22 de setembre, Sabadell, Vallès Occidental: Mercè Martínez, actriu catalana.
• 19 d'octubre, Viladecansː Sandra Montserrat, filòloga i professora universitària catalana, membre de l'IEC i de l'AVL.^[21]
• 2 de novembre, Manresa: Núria Picas i Albets, corredora de muntanya i ciclista de muntanya catalana.^[22]
• 3 de novembre, Tarragonaː Agnès Busquets i Tarrasa, actriu i escriptora catalana.^[23]
• 16 de novembre, Badalona, Barcelonès: Sònia Guirado, nedadora paralímpica catalana.^[24]
• 12 de desembre, Elx, Baix Vinalopó: Diana Palazón, actriu i cantant valenciana.^[25]
• 15 de desembre, Sabadell: Roger Garcia, futbolista català.
• Alcoi: Anna Boluda, periodista freelance.
• Palafrugell: Iolanda Bustos i Cabezuelo, cuinera.
• Menorca: Aina Tur Seguí, directora, dramaturga i gestora cultural balear.^[26]
• Manresa: Alba Padró, assessora en lactància materna i professora universitària.^[27]

• 
  Adrián de Museros
• 
  Montse Castellà
• 
  Alba Padró

Resta del món

• 4 de gener, Santiago de Xile: Érika Olivera, atleta especialista en marató, una de les principals atletes en la història de Xile.^[28]
• 12 de gener, Ceuta: La Shica, pseudònim d'Elsa Rovayo, cantant pop espanyola amb formació de flamenc i ballet clàssic.^[29]
• 14 de gener, Allentown, Pennsilvània: Beth Shapiro, biòloga molecular evolutiva estatunidenca, investigadora de l'ADN antic.^[30]
• 15 de gener, Madrid: Mamen Mendizábal, periodista i presentadora espanyola de televisió.^[31]
• 25 de gener, Malmö, Escània, Suècia: Elisabet Strid, soprano sueca.^[32]
• 15 de febrer, Torrelavega, Cantàbria, Espanya: Óscar Freire, ciclista espanyol.
• 16 de gener, Bahames: Debbie Ferguson-McKenzie, atleta de les Bahames, campiona olímpica el 2000.^[33]
• 1 de febrer, Reykjavík: Katrín Jakobsdóttir, política islandesa, primera ministra d'Islàndia des de 2017.^[34]
• 20 de febrer, Coïmbra: Marisa Matias, sociòloga i política portuguesa, eurodiputada al Parlament Europeu des de 2009.^[35]
• 24 de febrer:
  • Yuval Harari, autor del best-seller internacional Sàpiens: Una breu història de la humanitat.
  • Amsterdam: Paulien Cornelisse, comedianta i escriptora neerlandesa.^[36]
• 15 de març, Ourense, Galíciaː Miryam Gallego, actriu espanyola.
• 20 de març, Phoenix (Arizona), EUA: Chester Bennington, vocalista de Linkin Park.
• 27 de març, Ploieştuː Roberta Anastase, política romanesa, primera dona a ser presidenta de la Cambra de diputats de Romania.^[37]
• 29 de març, Long Island, Nova York: Jennifer Capriati, exjugadora de tennis professional de nacionalitat estatunidenca.^[38]
• 30 de març, Koper, Eslovènia: Mojca Kleva, política i científica política eslovena. esdevingué Membre del Parlament europeu.^[39]
• 14 d'abril, Bilbao: Santiago Abascal, polític espanyol.
• 23 d'abril, Madridː Pasión Vega, cantant espanyola.^[40]
• 27 d'abril, Dulwich, Londresː Sally Cecilia Hawkins, actriu anglesa.^[41]
• 27 de maig, Bakú, Azerbaidjan: Khadija Ismayilova, periodista d'investigació, personifica la persecució de les veus crítiques al seu país.^[42]
• 4 de juny, óblast de Moscou, Rússia: Aleksei Navalni, advocat, activista i polític
• 9 de juny, camps de Tindouf, Algèriaː Aziza Brahim, artista sahrauí, música i cantant, resident a Catalunya des de 2011.^[43]
• 11 de juny, Santo Domingo, República Dominicanaː Ines Thomas Almeida, cantant lírica, mezzosoprano.^[44]
• 23 de juny, Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà: Emmanuelle Vaugier, actriu i cantant canadenca.
• 27 de juny, Sjølund, Dinamarca: Susanne Georgi, cantant danesa que va assolir l'èxit musical amb el duet Me & My.^[45]
• 8 de juliol, Whatstandwell, Derbyshireː Ellen MacArthur, navegant anglesa, especialista en rutes de llarga distància en solitari.^[46]
• 21 de juliol, Sterlitamak, Unió Soviètica: Tatiana Lébedeva, atleta russa guanyadora de cinc medalles olímpiques.^[47]
• 23 de juliol, Budapestː Judit Polgár, jugadora d'escacs hongaresa, considerada la millor jugadora d'escacs femenina de la història.^[48]
• 25 de juliol, Brno, Txecoslovàquia: Nikita Denise, actriu porno.
• 2 d'agost, Schmalkalden, Alemanya Occidentalː Kati Wilhelm, esquiadora de fons i biatleta alemanya cinc cops campiona del món.^[49]
• 13 de setembre, Estocolm, Suècia: Puma Swede, actriu porno.
• 16 de setembre, Sant Sebastiàː Leire Pajín, sociòloga, política espanyola, que fou ministra de Sanitat.^[50]
• 17 de setembre, Celle, Alemanya: Feleknas Uca, política iazidita; ha estat eurodiputada per Alemanya i diputada a Turquia.^[51]
• 18 de setembre, Frankfurt del Mainː Sabine Hossenfelder, investigadora alemanya especialitzada en física teòrica i gravetat quàntica.^[52]
• 3 de novembre, Roma: Emiliano Reali, escriptor italià.
• 10 de novembre, Bari: Eleonora Forenza, política italiana.^[53]
• 15 de novembre, Lima: Claudia Llosa, directora cinematogràfica peruana.^[54]
• 26 de novembre, Hernani: Maialen Lujanbio, bertsolari, primera dona a guanyar el Campionat Nacional de Bertsolaris, el 2009.^[55]
• 5 de desembre, Dallas, Texas, Estats Units: Amy Acker, actriu de cinema estatunidenca.^[56]
• 16 de desembre: Mitra Jashni, pintora, professora d'art, traductora i autora kurda iraniana.^[57]
• Pamplona: Maiorga Ramírez Erro, polític navarrès
• Lió: Camille de Toledo, assagista francès.
• Beirut: Yasmine Hamdan, actriu, cantant i compositora libanesa

• Mariana Cecilio, arquitecta, docent, fotògrafa i artista uruguaiana.
• Celia Barboza, surfista uruguaiana.
• Quimper: Erwan Bouroullec, dissenyador.
• França, Maxence Caron, escriptor
• 25 de desembre, Leiden, Països Baixos, Armin Van Buuren, DJ i productor musical de Trance nerlandès.

Entre les morts destacades de l'any hi ha les de l'escriptora Agatha Christie, el cineasta Luchino Visconti, el filòsof Heidegger o el polític Mao Tse-Tung.

Països Catalans

• 23 de gener, Caracas: Maria Gispert i Coll, escriptora i política catalana (n. 1904).^[58]
• 17 de febrer, Barcelona: Clementina Arderiu i Voltas, poetessa catalana.^[59]
• 9 de març, Ciutat de Mèxic: Maria Assumpta Soteras i Maurí, jurista catalana (n.1905).^[60]
• 6 d'abril, Burguete, Navarra: Oriol Solé Sugranyes, mort per un tret de la Guàrdia Civil quan intentava arribar a la frontera després de participar en la Fuga de Segòvia.
• 2 de maig, Sant Gervasi de Cassoles, Barcelonès: Mercè Plantada i Vicente, soprano catalana (n. 1892).^[61]
• 31 de maig, Perpinyà, Rosselló: Carme Boatell, lluitadora antifeixista.
• 8 de juny, Matadepera, Vallès Occidental: Ricard Marlet i Saret, xilògraf, pintor i escultor català (n. 1896).^[62]
• 15 de juny, Palma, Mallorca: Miquel Llompart Roig, ciclista de pista mallorquí.
• 3 d'agost, Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
• 28 d'agost, Muxía, Galícia, Espanya: Josep Moreno i Gans, compositor valencià (n. 1897).
• 8 de setembre, Barcelona: Joaquim Zamacois i Soler, compositor i professor de música català.
• 19 d'octubre, Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català.
• 14 de novembre, Sabadell: Joan Llonch i Salas, empresari tèxtil català.
• 22 de desembre, Barcelona: Marina Noreg –o Marina Gubònina–, ballarina, mestra de ball i coreògrafa establerta a Barcelona (n. 1902).^[63]
• Porto, Portugal: Lluís Millet i Farga, violoncel·lista català (n. 1911).^[64]

Resta del món

• 12 de gener, Londres, Regne Unit: Agatha Christie, escriptora anglesa. (85 anys).^[65]
• 13 de gener, Chichester, Anglaterra: Margaret Leighton, actriu britànica (n. 1922).^[66]
• 1 de febrer:
  • Múnic, RFA: Werner Heisenberg, físic alemany (n. 1901), premi Nobel de física el 1932 per les seves descobertes en física quàntica.^[67]
  • Rochester, Nova York (EUA): George Hoyt Whipple, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1934 (n. 1878).
• 13 de febrer, Dallas, EUA: Lily Pons, soprano de coloratura francesa, nacionalitzada estatunidenca (n. 1898).^[68]
• 16 de febrer, Moscou (Rússia)ː Liudmila Kéldix, matemàtica coneguda per la teoria de conjunts i la topologia geomètrica (n. 1904).^[69]
• 20 de febrer, París (França): René Cassin, juriste i jutge francès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1968 (n. 1887).
• 23 de febrer, Glossop (Anglaterra): L.S. Lowry, pintor modernista anglès (n. 1887).^[70]
• 28 de febrer, Ginebraː Zofia Stryjeńska, pintora art déco, grafista i escriptora polonesa (n. 1891).^[71]
• 1 de març, París (França): Jean Martinon, director d'orquestra i compositor francès.(n. 1910)^[72]
• 17 de març, Roma, Itàlia:Luchino Visconti, director de cinema italià (n. 1906).^[73]
• 24 de març, Alton, Hampshire (Anglaterra):  Bernard Law Montgomery, primer vescomte d'el Alamein, oficial de l'exèrcit britànic, sovint conegut com a "Monty". Va comandar amb èxit les forces aliades a la Batalla d'El Alamein, un punt decisiu en la Segona Guerra Mundial (n. 1887).^[4]
• 1 d'abril, París (França): Max Ernst, pintor alemany (n. 1891).^[74]
• 17 d'abril, Copenhaguen (Dinamarca): Henrik Dam, metge i bioquímic danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1943 (n.1895).^[75]
• 26 d'abril, Bielefeld, Benita Koch-Otte, teixidora, dissenyadora i artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus (n. 1892).^[76]
• 29 d'abril, Moscou (Rússia): Anna Barkova, poetessa soviètica, periodista, dramaturga, assagista (n. 1901).^[77]
• 9 de maig, Stuttgart, RFA: Ulrike Meinhof és trobada penjada a la seva cel·la de la presó de Stannheim (n. 1934).^[78]
• 11 de maig, Hèlsinki,(Finlàndia):  Alvar Aalto, arquitecte finlandès, un dels mestres de l'Arquitectura Moderna (n. 1898).^[79]
• 26 de maig, Todtnauberg (Alemanya): Martin Heidegger, filòsof alemany (n. 1889).^[80]
• 31 de maig, Canes (França): Jacques Monod, químic i bioquímic francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (n. 1910).^[81]
• 6 de juny, Yorktown, Nova Yorkː Elisabeth Rethberg, cantant d'òpera de renom internacional (n. 1894).^[82]
• 10 de juny, Françaː Margueritte Laugier, astrònoma francesa que va descobrir vint-i-un asteroides (n. 1896).^[83]
• 6 de juliol, Pequín (Xina): Zhu De 朱德, militar xinès, considerat el creador de l'Exèrcit Roig de la Xina (n. 1886).^[84]
• 11 de juliol, Bogotà, Colòmbia: Francisco de Asís León Bogislao de Greiff Häusler, més conegut com a León de Greiff, va ser un dels més destacats poetes del segle xx a Colòmbia (n. 1895).^[85]
• 2 d'agost, Colinas de Trasmonte, Espanya: Cecilia, cantautora espanyola (n. 1948).^[86]
• 25 d'agost, Estocolm (Suècia): Eyvind Johnson, novel·lista suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (n. 1900).^[87]
• 26 d'agost, Santa Bàrbara, Califòrnia: Lotte Lehmann, soprano alemanya nacionalitzada estatunidenca (n. 1888).^[88]
• 9 de setembre, Pequín, República Popular de la Xina: Mao Zedong o Mao Tse-Tung, polític xinès, president del país (82 anys).
• 16 de setembre, Rio de Janeiroː Bertha Lutz, naturalista, zoòloga, professora i pionera del feminisme a Brasil (n. 1894).^[89]
• 26 de setembre, Mammern (Suïssa): Leopold Ružička, cienhtífic croat-suís, Premi Nobel de Química de 1939 (n. 1887).
• 5 d'octubre, Coral Gables, Florida (EUA): Lars Onsager, químic estatunidenc d'origen noruec, Premi Nobel de Química de l'any 1968 (n. 1903).
• 21 d'octubre, Ciutat de Mèxicː Mercedes Pinto, escriptora i periodista canària (n. 1883).^[90]
• 31 d'octubre, Parísː Eileen Gray, dissenyadora de mobles, d'interiors i arquitecta (n. 1878).^[91]
• 15 de novembre, Parísː Agnès Capri, actriu i cantant, gran figura de les avantguardes poètiques i del cabaret parisenc (n. 1907).^[92]
• 18 de novembre, París: Man Ray, artista nord-americà
• 27 de novembre, New Smyrna Beachː Sarah Stewart, viròloga estatunidenca pionera en la recerca dels Polyomavirus (n. 1905).^[93]

• 4 de desembre - Aldeburgh, Suffolk, Anglaterra: Benjamin Britten, compositor anglés (n. 1913).^[94]
• 6 de desembre - Mercedes, Argentina: João Goulart,, conegut popularment com a "Jango", fou un polític brasiler, president del Brasil de 1961 fins a 1964 (n. 1919).^[4]

• 19 de desembre, La Spezia: Giuseppe Caselli, pintor italià
• 31 de desembre, Roma: Judith Westphalen, pintora peruana (n. 1922).^[95]
• Madrid: Marisa Roesset Velasco, pintora espanyola (n. 1904).^[96]
• Estrasburg: Maurice Nédoncelle, filòsof francès.