Conca de l'Uvs Nuur

La conca de l'Uvs Nuur (en mongol: Увс нуурын хотгор) és una conca endorreica, que en la seva major part es troba a les províncies de Khövsgöl, Uvs i Zavkhan, a Mongòlia, i una petita part en la república de Tuvà, a Rússia. Va ser declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2003, sent un lloc transfronterer que abasta una àrea protegida de 898.063'5 ha i una zona de respecte de 170.790 ha.[1]

Infotaula de geografia físicaConca de l'Uvs Nuur
Imatge
TipusEndorreisme Modifica el valor a Wikidata
EpònimUvs Nuur Modifica el valor a Wikidata
Part deUvs Nuur Basin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMongun-Tayginsky District (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 20′ 17″ N, 92° 45′ 27″ E / 50.3381°N,92.7575°E / 50.3381; 92.7575
Format per
Dades i xifres
Superfície70.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2003 (27a Sessió)
Identificador769-002
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 900880 Modifica el valor a Wikidata
Espai Ramsar
Uvs Nuur
Data22 març 2004
Identificador1379
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Uvs Nuur
Data2003 (27a Sessió)
Identificador769-010
Modifica el valor a Wikidata

El llac Uvs Nuur és el centre d'aquesta conca que abasta una àrea de 700.000 km² i alberga una de les zones millor conservades d'estepa d'Euràsia. En aquesta zona els deserts més septentrionals s'uneixen amb la tundra més meridional. A més del llac Uvs Nuur, la conca comprèn altres petits llacs, entre ells el llac Üüreg Nuur, que se situa a 1.450 metres d'altitud.

Arqueologia

Imatge de la NASA que delimita la conca de l'Uvs Nuur.

La importància de Conca de l'Uvs Nuur rau principalment en el seu patrimoni cultural i és el lloc més important a l'Àsia central per la concentració d'artefactes arqueològics no estudiats, especialment els seus túmuls, i escultures de pedra, que són restes d'assentaments medievals i temples budistes. Hi ha uns 20.000 túmuls, molts d'ells que són més antics que les piràmides d'Egipte.[2]

La Conca va ser nominada com a Patrimoni de la Humanitat el 1995 com «una de les majors conques intactes a l'Àsia central, on es poden trobar 40.000 jaciments arqueològics de tribus nòmades històricament famoses com els escites, els turcs i els huns».[3]

Biodiversitat

Estepa a Mongòlia
Pantera de les neus

La depressió està situada a la frontera entre Mongòlia i Rússia, i té una superfície de poc més de 10.000 km2.[4] El terreny abasta una àmplia variació de climes, incloent glaceres, tundra alpina, prats subalpins, i vastes àrees de taigà a les muntanyes. També hi ha estepes boscoses, estepes sense arbres, deserts semiàrids, i dunes de sorra. És un hàbitat natural altament diversificat.[5]

Per la seva ubicació a la cúspide dels terrenys de Sibèria i l'Àsia central, la flora i la fauna presenten una gran biodiversitat de latituds mitjanes. Les espècies animals que habiten a les muntanyes i la tundra, com el cabirol de Sibèria, i el gall nival de l'Altai, hi són presents, així com la pantera de les neus en perill d'extinció, o els habitants de la taigà, com ara el cérvol comú de l'Europa Oriental, el linx i el golut. A la estepa habiten Melanocorypha mongolica, la grua damisel·la i esciúrids siberians de cua llarga. En la zona del desert es troben otídids i Meriones meridianus. El nombre d'espècies d'aus és d'unes 359. Atès que la depressió és una àrea protegida, moltes espècies extintes en altres regions han trobat refugi a l'indret.[5]

Població

Iurtes

La densitat de població és baixa a la Conca. La manca de la indústria i la dependència dels habitants de les formes tradicionals de vida, com ara el pasturatge nòmada, han tingut poc impacte en el paisatge i han permès que l'ecosistema es mantingui relativament lliure dels efectes negatius que la presència humana pot comportar.[5] Tant la zona russa[6] com les parts de Mongòlia, de la depressió, són llar de pastors nòmades.

Llista d'indrets

Les dotze localitzacions d'aquest lloc natural, Patrimoni de la Humanitat són:[7]

CodiNomLlocCoordenadesSuperfícieImatge
769-001Taiga MongunFederació Russa50° 12′ N, 90° 12′ E / 50.200°N,90.200°E / 50.200; 90.200 (Llac Uvs: Taiga Mongun)1589 Ha
769-002Ubsu-NurFederació Russa50° 37′ N, 93° 08′ E / 50.617°N,93.133°E / 50.617; 93.133 (Llac Uvs: Ubsu-Nur)4490 Ha
769-003Oroku-ShinaaFederació Russa50° 37′ N, 94° 00′ E / 50.617°N,94.000°E / 50.617; 94.000 (Llac Uvs: Oroku-Shinaa)28750 Ha
769-004AryskannygFederació Russa50° 40′ N, 94° 44′ E / 50.667°N,94.733°E / 50.667; 94.733 (Llac Uvs: Aryskannyg)15000 Ha
769-005JamaalygFederació Russa50° 15′ N, 94° 45′ E / 50.250°N,94.750°E / 50.250; 94.750 (Llac Uvs: Jamaalyg)800 Ha
769-006Tsugeer elsFederació Russa50° 05′ N, 95° 15′ E / 50.083°N,95.250°E / 50.083; 95.250 (Llac Uvs: Tsugeer els)4900 Ha
769-007UlarFederació Russa50° 32′ N, 95° 38′ E / 50.533°N,95.633°E / 50.533; 95.633 (Llac Uvs: Ular)18000 Ha
769-008Tsagan shuvuutMongòlia50° 19′ N, 91° 09′ E / 50.317°N,91.150°E / 50.317; 91.150 (Llac Uvs: Tsagan shuvuut)23170 Ha
769-009TurgenMongòlia49° 46′ N, 91° 22′ E / 49.767°N,91.367°E / 49.767; 91.367 (Llac Uvs: Turgen)116831 Ha
769-010Llac UvsMongòlia50° 20′ N, 92° 53′ E / 50.333°N,92.883°E / 50.333; 92.883 (Llac Uvs: Llac Uvs)424298 Ha
769-011Altan elsMongòlia49° 50′ N, 95° 00′ E / 49.833°N,95.000°E / 49.833; 95.000 (Llac Uvs: Altan els)148246 Ha
769-012Riu TesMongòlia50° 28′ N, 93° 45′ E / 50.467°N,93.750°E / 50.467; 93.750 (Llac Uvs: Riu Tes)97688,5 Ha

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conca de l'Uvs Nuur
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica