8 de juliol

Països Catalans

• 1421 - Nàpols: Alfons IV el Magnànim és reconegut hereu i lloctinent general del regne.
• 1708 - Tortosa: L'exèrcit francès ocupa la ciutat després del Setge de Tortosa (1708) durant la Guerra de Successió a Catalunya.
• 1837 - Castelló de la Plana (la Plana Alta): els carlins no poden ocupar la ciutat durant la batalla de Castelló i s'han de retirar a València durant l'Expedició Reial de la Primera Guerra Carlina.
• 1903 - Barcelona: obre l'Ateneu Enciclopèdic Popular.
• 1908 - Barcelona: es funda l'Esbart Català de Dansaires.^[1]
• 1922 - Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Macià funda l'organització independentista Estat Català, seguint el precedent de la Federació Democràtica Nacionalista.^[2]
• 1923 - Creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres ^[3]
• 2004 - Barcelona: hi comença el Parlament de les Religions del Món que es desenvoluparà en el Fòrum Universal de les Cultures 2004 fins al dia 13 de juliol.
• 2007 - Catalunya: nova campanya Mulla't per l'Esclerosi Múltiple a més de 600 piscines, i amb més de 70.000 participants.

Resta del món

• 1775 - Alger (Algèria): La flota espanyola fa l'Expedició contra Alger per a conquerir la ciutat però aquesta acaba fracassant.
• 1758 - Ticonderoga (estat de Nova York, EUA): les tropes franceses guanyen tot i que tenien inferioritat de forces la batalla de Fort Carillon en el curs de la Guerra Franco-Índia.
• 1808 - Constitució de Baiona.
• 1853 -Tòquio (Japó):El comodor Matthew Perry arribà prop de l'actual Tòquio sent rebut per representants del shogunat Tokugawa, que l'aconsellaren que viatgés cap a Nagasaki, l'únic port japonès obert pels estrangers en aquella època. Perry refusà la idea i demanà permís per presentar la carta escrita pel president nord-americà Millard Fillmore a l'emperador, amenaçant d'usar la força armada si no se l'hi concedia.^[4]
• 1889 - Nova York (Estats Units): primer número del diari financer The Wall Street Journal.
• 1879 - San Francisco: el vaixell USS Jeannette salpa iniciant una expedició malmesa fins al Pol Nord.
• 1933 - Es disputa ek primer partit amistós de rugbi entre els Wallabies d'Austràlia i els Springboks de Sud-àfrica es juga en l'Estadi Newlands a Ciutat del Cap.
• 1948 - La força aèria dels Estats Units accepta les seves primeres dones reclutes en un programa que es diu Dones en la Força Aèria (WAF).
• 1994 - Kim Jong-il, comença a assumir el lideratge suprem de Corea del Nord després de la mort del seu pare, Kim Il-sung.

Països Catalans

• 1913 - València: Alejandra Soler Gilabert, mestra valenciana durant la Segona República Espanyola (m. 2017).^[5]
• 1920 - Granollers, Vallès Oriental: Ricard Pedrals i Blanxart, pedagog català.

• 1923 - Benicarló, Plana Baixa: Manuel Alvar López, filòleg, dialectòleg i catedràtic valencià.
• 1948 - Cervelló, Baix Llobregat: Carles Camps Mundó, poeta català.
• 1958 - València: Nuria Espí de Navas, política valenciana, diputada a les Corts Valencianes.^[6]
• 1964 - Palma, Mallorca: Joan Valent, músic mallorquí.

Resta del món

• 1048 - Lieja, principat de Lieja: Wazon, príncep-bisbe.
• 1593 - Roma: Artemisia Gentileschi, pintora caravaggista italiana (m. vers el 1654).^[7]
• 1621 - Château-Thierry, Aisne (França), Jean de La Fontaine, poeta, moralista, dramaturg, llibretista i escriptor francès (m. 1695).^[8]
• 1836 - Londres (Anglaterra): Joseph Chamberlain ,líder britànic de gran influència en política exterior (m. 1914).^[9]
• 1839 - Richford, Nova York (EUA): John D. Rockefeller, empresari i filantrop estatunidenc. Fundador de la Standard Oil Company (m. 1937).^[10]
• 1851 - Nash Mills, (Anglaterra): Sir Arthur Evans, arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos (m. 1941).^[11]
• 1867 - Königsberg: Käthe Kollwitz, pintora, gravadora i escultora expressionista alemanya (m. 1945).^[12]
• 1882 - Melbourne, Austràlia: Percy Aldridge Grainger, compositor i pianista australià (m. 1961).^[13]
• 1885 - Ludwigshafen, Renània-Palatinat: Ernst Bloch, filòsof alemany marxista (m. 1977).^[14]
• 1892 - Hampshire (Anglaterra): Richard Aldington, el nom de pila del qual va ser Edward Godfree Aldington, escriptor i poeta Britànic (m. 1962).^[15]
• 1893 - Villajimena, Palència: Isabel Esteban Nieto, mestra republicana assassinada als inicis de la Guerra Civil espanyola (m. 1936).^[16]
• 1895 - Vladivostok, Imperi Rus: Ígor Tamm, físic soviètic.
• 1900 - Nova Jersey, Estats Units: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc (m. 1959).^[17]
• 1904 -Nancy (França): Henri Cartan, matemàtic francès (m. 2008).
• 1908 - Bar Harbor, Maine (EUA): Nelson Aldrich Rockefeller, va ser un polític estatunidenc i Vicepresident dels Estats Units entre 1974 i 1977 (m. 1979).^[18]
• 1919 - Solingen, República de Weimar: Walter Scheel, polític alemany.^[19]
• 1921 - París, França: Edgar Morin, filòsof francès.
• 1926 - Zúric: Elisabeth Kübler-Ross, psicòloga suïssa-americana, escriptora, pionera en l'estudi d'experiències properes a la mort.^[20]
• 1928 - Sydney, Austràlia: David Brockhoff, jugador de rugbi, entrenador, administrador i home de negocis australià.
• 1944 - Deir Ghassana, Cisjordània: Mourid al-Barghouti, escriptor i poeta palestí.
• 1945 - Sion (Valais): Micheline Calmy-Rey, política suïssa.^[21]  
• 1950 - Voorburg: Maria van Daalen, poetessa i escriptora neerlandesa.^[22]
• 1951 - Santa Monicaː Anjelica Huston, actriu, directora i productora estatunidenca.^[23]

• 1958 - Filadèlfia, Estats Units: Kevin Bacon, actor i músic estatunidenc.
• 1976 - Whatstandwell, Derbyshireː Ellen MacArthur, navegant anglesa, especialista en rutes de llarga distància en solitari.^[24]
• 1985 - Santiago de Xile, Xile: Camila Moreno, cantautora xilena.^[25]
• 1990 - Buenos Aires, Argentina: Nicolás Colazo, futbolista argentí.

Països Catalans

• 1901 - Barcelona: Joan Mañé i Flaquer, periodista i escriptor català (n. 1823).^[26]
• 1918 - Barcelona: Eusebi Güell i Bacigalupi, industrial, polític i mecenes català (n. 1846).
• 1981 - la Bisbal d'Empordà: Conrad Saló i Ramell, compositor de sardanes.
• 1984 - Serinyà: Josep Maria Corominas Planellas, metge i prehistoriador.
• 2001 - Barcelona: Jordi Vendrell, periodista radiofònic i productor musical català.^[27]
• 2013 - Buenos Aires, Argentina: Joaquim Piña i Batllevell, jesuïta català.
• 2015 - Aiguaviva: Leopold Rodés i Castañé, empresari i advocat català (n. 1935).

Resta del món

• 1641 - Anvers (Flandes): Balthasar Moretus, impressor i editor flamenc (n. 1574).
• 1695 - l'Haia, Països Baixos: Christiaan Huygens, matemàtic, físic i astrònom neerlandès (n. 1629).^[28]
• 1823 - Edimburg, Escòcia: Henry Raeburn, pintor escocès especialitzat en retrats de personatges (n. 1756).^[29]
• 1827 - Lisboa, Portugal: Francesc de Paula Martí Mora, gravador i estenògraf espanyol, introductor de l'estenografia a Espanya.
• 1913 - Ontario, Canadà: Louis Hémon, escriptor francès (n.1880).^[30]
• 1916 - Kassel: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical.
• 1927 - Berlín: Rudolf von Milde, baríton alemany.
• 1937 - Sant Sebastià: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.^[31]
• 1939 - Hintlesham, Suffolk (Anglaterra): Havelock Ellis, sexòleg, metge i activista social britànic (n. 1859).^[32]
• 1943 - prop de Metz (França): Jean Moulin, heroi de la resistència francesa.
• 1956 - Florència, Toscana (Itàlia): Giovanni Papini ,escriptor italià (n. 1881).^[33]
• 1967 - Londres, Anglaterra: Vivien Leigh, actriu anglesa de teatre i cinema.^[34]
• 1977 - Santa Fe (Nou Mèxic): Katherine Stinson, pionera de l'aviació.
• 1979 -
  • Tòquio, Japó: Sin-Itiro Tomonaga, físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 (n. 1906).^[35]
  • Londres, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès.
  • Cambridge, Massachusetts (EUA): Robert Burns Woodward, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1965 (n. 1917).^[36]
• 1982 - Rockville, Marylandː Virginia Hall, espia nord-americana durant la Segona Guerra Mundial (n. 1906).^[37]
• 1985 - Cambridge, Massachusetts, Estats Units: Simon Kuznets, economista i professor universitari estatunidenc, d'origen rus, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1971.^[38]
• 1987 - Madrid (Espanya): Gerardo Diego Cendoya, poeta i escriptor espanyol pertanyent a l'anomenada Generació del 27 (n. 1896).^[39]
• 1994 - Pyongyang (Corea del Nord): Kim Il-sung (en coreà: 김일성), fou el primer líder de la República Democràtica Popular de Corea,d'ençà la seva fundació el 1948, fins a la seva mort (n. 1912).^[40]
• 2017 - Roma: Elsa Martinelli, actriu italiana (n. 1935).^[41]
• 2020 - Canton, Xinaː Flossie Wong-Staal, viròloga i biòloga molecular xinesa-estatunidenca, primera científica a clonar el VIH (n. 1947).^[42]

Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.^[43]

Església Catòlica

^[44]

• Sants al Martirologi romà (2011):
  • Àquila i Priscil·la, dos dels Setanta deixebles (ca. 60);
  • Glicèria d'Heraclea, màrtir (s. I);
  • Pancraç de Taormina, bisbe (s. I);
  • Procopi d'Escitòpolis, màrtir (s. III);
  • Auspici de Toul, bisbe (ca. 475);
  • Quilià, Colman i Totnan de Würzburg, màrtirs (689);
  • Landrada de Munsterbilzen, abadessa (690);
  • Disibod de Nahe, eremita (s. VII); Màrtirs del Monestir d'Abraham de Constantinoble (segle ix);
  • Adrià III (885);
  • Vitburga de Dereham, abadessa (+ 743)
  • Joan Wu Wenyin, màrtir (1900).
• Beats al Martirologi romà (2011):
  • Beat Eugeni III, papa (1153);
  • Beat Manci Araki, màrtir (1626);
  • Beat Pierre Vigne, prevere, fundador de la Congregació del Sant Sagrament (1740).
• Sants, beats, etc., no inclosos al Martirologi:
  • Sant Palmeri d'Oristany, màrtir (303);
  • Sant Apol·loni de Benevent, bisbe (362);
  • Sant Llorenç de Farfa, abat (s. V);
  • Sant Ampeli de Milà, bisbe (s. VII) (a l'Església Ambrosiana);
  • Sant Grimbald de Winchester, abat (903);
  • Sant Edgard d'Anglaterra, rei (975);
  • Sant Sunniva de Selje, verge i màrtir (980);
  • Sant Albert de Gènova, monjo eremita (1180);
  • Sant Il·luminat de Rieti, eremita (segle xiii);
  • Sant Urith de Chittlehampton, verge màrtir; translació de les relíquies de Bàrbara de Nicomèdia.
  • Sant Hug d'Urgellès, sant llegendari.
  • Beat Pere Cendra, dominic (m. 1244);
  • Beat Benet d'Alignan, bisbe de Marsella (1268);
  • Beat Juli de Montevergine, monjo (s. XVI).
  • Venerable Pere l'Ermità (1115); Adolf IV de Schauenburg, comte i prevere (1261)
  • Venerats a l'Orde de Sant Domènec: Hadrian Fortescue, màrtir (1539).
  • Venerats a l'Orde de Sant Francesc: Gregorio Grassi, bisbe màrtir, i Marie-Ermelline Grivot, monja màrtir.

Església Ortodoxa Armènia

• 19 Margats: correspon al 25 de juny del calendari julià
  • Sants: Febrònia de Nisibis, verge màrtir;
  • Focas de Pomepeiòpolis, màrtir;
  • Timó de Bostra, bisbe.

Església Copta

• 1 Abib: Afrònia, verge màrtir; Bioca i Banamó de Tuna, preveres; Febrònia de Nisibis, màrtir.

Església Ortodoxa d'Etiòpia

• 1 Hamle: Gabra Madhen, monjo

Església Ortodoxa Síria

• Sants: Febrònia de Nisibis, màrtir; Joan el Baptista, profeta, màrtir; Tomàs de Germanícia, bisbe (542)

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 21 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

• Corresponen als sants del 25 de juny del calendari julià:
  • Sant Vasilij, prevere màrtir (1940).
  • Sant Jasó de Xipre, deixeble dels Apòstols;
  • Sant Constantí i Teodor; Eufrosina i Teodora, màrtirs;
  • Sant Leònida, Lívia i Eutròpia de Síria, màrtirs;
  • Sant Febrònia de Nisibis, màrtir (304);
  • Sant Orenci i els seus germans, màrtirs;
  • Sant Gal·licià el Patrici, màrtir (362);
  • Sant Martiri bisbe; Simó, monjo (s. V);
  • Sant Simeó del Sinaí (s. V);
  • Sant Barlaam Txutinskij, monjo (1192);
  • Sant Pere de Murom, príncep i monjo;
  • Sant Febrònia de Murom (1228);
  • Sant Teolept de Filadèlfia (1322);
  • Sant Jordi d'Attalia, màrtir (1832);
  • Sant Heliodor de Glinsk, eremita;
  • Sant Dionisi i Domeci de l'Atos (ca. 1380);
  • Sant Procopi d'Atos (1810);
  • Sant Nikolaj i Vasilij, màrtirs (1918);
  • Sant Nikon d'Optina, monjo (1931);

Església Evangèlica d'Alemanya

• Quilià de Würzburg, bisbe.