Bisbat de Hrodna


El bisbat de Hrodna (belarús: Гродзенская дыяцэзія, llatí: Dioecesis Grodnensis Latinorum) és una seu de l'Església Catòlica a Belarús, sufragània de l'arquebisbat de Minsk-Mahiliou. Al 2016 tenia 573.215 batejats sobre una població de 1.052.800 habitants. Des de 1991 el bisbe n'és Aleksander Kaszkiewicz.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Hrodna
Dioecesis Grodnensis Latinorum
Imatge
La catedral de Hrodna

Localització
Map
 53° 40′ 42″ N, 23° 49′ 49″ E / 53.678332°N,23.830183°E / 53.678332; 23.830183
Província eclesiàstica catòlicaprovíncia eclesiàstica de Minsk-Mahiliou Modifica el valor a Wikidata
Parròquies195
Població humana
Població1.043.681 (2019) Modifica el valor a Wikidata (41,75 hab./km²)
Llengua utilitzadabelarús Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Diòcesi (província eclesiàstica de Minsk-Mahiliou) Modifica el valor a Wikidata
Superfície25.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació13 d'abril de 1991
PatrociniNostra Senyora de la Porta de l'Aurora
CatedralSant Francesc Xavier
Organització política
• BisbeAleksander Kaszkiewicz

Lloc webgrodnensis.by

Territori

La diòcesi comprèn el voblasc' de Hrodna, a la part nord-occidental de Belarús. La ciutat de Hrodna, on es troba la catedral de Sant Francesc Xavier, n'és la seu episcopal.

El territori s'estén sobre 25.000 km². Està dividit en 195 parròquies, agrupades en setze vicariats: Astravyets, Ašmjany, Byerastavitsa, Hrodna ovest, Hrodna est, Dzyatlava, Iuye, Lida, Masty, Navahrudak, Radun', Sapotskin, Slonim, Smarhon', Shchuchyn i Vawkavysk.

Història

La diòcesi va ser erigida el 13 d'abril de 1991, mitjançant la butlla Qui operam del papa Joan Pau II. Va incorporar territori de l'arquebisbat de Vílnius i en part del bisbat de Lomza.

El 25 de novembre de 1993, mitjançant la constitució apostòlica Probe novimus, Joan Pau II confirmà la Mare de Déu, venerada sota el títol de Mater Misericordiae, patrona principal de la diòcesi, i els sants Casimir de Cracòvia i Maksymilian Maria Kolbe com a patrons secundaris.[1]

El ocasió del 25è aniversari de la fundació, la diòcesi allotjà el congrés eucarístic nacional de Belarús (maig de 2016), amb la presència de l'enviat especial del papa Francesc, el cardenal Zenon Grocholewski.

Cronologia episcopal

  • Aleksander Kaszkiewicz, des del 13 d'abril de 1991[2]
anypoblaciósacerdotsdiaquesreligiososparròquies
batejatstotal%totalclergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homesdones
1999670.0001.150.00058,314074664.78572185163
2000665.0001.135.00058,615084664.43373180165
2001659.0001.078.00061,115994654.14471160165
2002637.0001.022.00062,3169105643.76969175169
2003634.0001.015.00062,5169107623.75167177169
2004630.0001.010.00062,4182120623.46168173170
2006600.000980.00061,2185135503.24353185170
2013582.5401.058.34655,0202148542.88355143194
2016573.2151.052.80054,4211160512.71651120195

Referències

Bibliografia

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García