1993

Països Catalans

• 17 de febrer - Catalunya: el Parlament de Catalunya declara Els Segadors l'himne oficial de Catalunya.
• 14 de març - Andorra: s'hi celebra el referèndum en què s'aprova la primera Constitució del país, convertint-se en un estat independent, de dret, democràtic i social.
• 28 de juliol - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU.
• 4 de setembre, Girona: S'inaugura el Pavelló Municipal Girona-Fontajau.^[1]

Cultura

• Publicació de la novel·la Panorama interior en gris d'Antoni Serra i Bauçà.
• Creació del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida per la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida

Resta del món

• 1 de gener
  • Comunitat Econòmica Europea - elimina les barreres comercials i crea el Mercat Comú Europeu.
  • Txecoslovàquia deixa d'existir després de 74 anys d'història, en dividir-se en dos nous estats: Txèquia i Eslovàquia.
• 20 de gener - EUA: Bill Clinton, es converteix en el 42è president dels Estats Units.
• 26 de febrer - Nova York (EUA): uns terroristes islamistes fan esclatar un camió ple d'explosius a la torre nord del World Trade Center que fa 6 morts i un miler de ferits.
• 1 de març - Espanya: el preu del litre de gasolina súper arriba a les 100 pessetes.
• 23 de març
  • Garri Kaspàrov i Nigel Short es neguen a jugar sota els auspicis de la Federació Internacional d'Escacs (FIDE) i creen l'Associació Professional d'Escacs (PCA, Professional Chess Association); per aquest motiu, la FIDE desposseeix en Kaspàrov del seu darrer títol mundial d'escacs
  • Observatori d'Arecibo (Arecibo, Puerto Rico): Aleksander Wolszczan detecta la llum infraroja del primer planeta extrasolar.
• 16 d'abril - Níger: Comença al mandat de Mahamane Ousmane com a president de Níger. Primer president escollit democràticament.
• 1 de maig - Neuendorf (Alemanya): Reobertura del Pas de barca de Kronsnest.
• juliol - Estació Antàrtica Neozelandesa de Vanda (Antàrtida): s'arriba a 89.5 °C sota zero, la temperatura més baixa mai enregistrada a la Terra.^[2]
• 2 de juliol - Sivas (Turquia): Massacre d'intel·lectuals alevis, perpetrada per una multitud sunnita que sortia de la pregària del divendres.^[3]
• 9 d'agost - Bèlgica: Albert II de Bèlgica és coronat Rei de Bèlgica.
• 25 d'octubre
  • Canadà: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya per majoria absoluta el Partit Liberal, encapçalat per Jean Chrétien, que desplaçarà del poder el Partit Conservador.
  • Washington (EUA): Jerry Hall i Robert Stilmann, investigadors de la George Washington University, fan públic que han aconseguit de clonar embrions humans.
• 30 de desembre - Israel i el Vaticà: aquests dos estats estableixen relacions diplomàtiques.
• 28 de desembre - Madrid: Cas Banesto: el Banc d'Espanya intervé l'entitat.

Cinema

Música

Naiximents

• 
  9mar Alidé Sans
• 
  25set Rosalía

Morts

• 
  4des Frank Zappa (compositor)

Premis Nobel

Videojocs

Portal:Videojoc/1993

M/d	títols		sistemes
	Alfred Chicken		Amiga, CD32, GB, NES
	Alone in the Dark 2		MS-DOS
	Brawl Brothers: Rival Turf! 2		SNES PAL
03/05	Albert Odyssey		Super Famicom
07/30	FC Genjin		Famicom
08/06	Seiken Densetsu 2		Super Famicom
	Aero the Acro-Bat		Megadrive PAL
11/	Aero the Acro-Bat		SNES PAL
11/18	The Legend of Zelda: Link's Awakening		SNES PAL

El 20 de febrer eixí als Japons la primera consola de 32 bits, la FM Towns Marty.

• 
  20F FM Towns Marty
• 
• 

Països Catalans

• 28 de gener, Lleida: Miki Florensa, músic català i membre de La Pegatina.
• 16 de febrer, Vilanova i la Geltrú: Clàudia Miret i Molins, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.^[4]
• 17 de febrer, Cervera, la Segarra: Marc Márquez i Alenta, pilot català de motociclisme.
• 9 de març, Bausen, Vall d'Aranː Alidé Sans Mas, activista i cantant de llengua occitana (dialecte gascó aranès).^[5]
• 20 de març, Torroella de Montgrí: Esther Sullastres Ayuso és una futbolista catalana.^[6]
• 22 de març, Mataró: Leila Ouahabi, futbolista catalana, que juga com a lateral esquerra.^[7]
• 23 de març, Eivissa (Balears): Anabel Colazo, il·lustradora i dibuixant de còmics eivissenca.^[8]
• 25 de març, Mataró: Roser Tarragó i Aymerich, jugadora de waterpolo catalana.^[9]
• 24 d'abril, Granollers: Laia Pons i Areñas, nedadora catalana de natació sincronitzada, guanyadora d'una medalla olímpica.^[10]
• 27 de juny, Eivissa: Miriam Alarcón Torres, arquera eivissenca d'arc recorbat.^[11]
• 25 de setembre, Sant Esteve Sesrovires, Rosalía, cantautora i actriu catalana.^[12]

Resta del món

• 1 de gener, Adama, Etiòpia: Sifan Hassan, atleta neerlandesa d'origen etíop.^[13]
• 12 de febrer, Salònica: Giorgos Katidis, migcampista grec.
• 9 de maig, Cincinnati, Ohio: Bonnie Rotten, actriu pornogràfica i model estatunidenca
• 14 de maig, Shandong (Xina): Han Shuai (xinès: 韩帅) ,guionista i directora de cinema xinesa.^[14]
• 26 de juny, Boca Raton, Florida: Ariana Grande, actriu, cantant i ballarina nord-americana.^[15]
• 27 de juny, Kroměříž, República Txeca: Gabriela Gunčíková, cantant txeca.^[16]
• 7 de juliol, San Antonio, Texas, EUA: Ally Brooke, cantant i integrant de la banda estatunidenca Fifth Harmony.
• 10 de juliol, South Shields, Tyne i Wear, Anglaterra: Perrie Edwards, cantant i integrant de la banda britànica Little Mix.

Països Catalans

• 12 de gener, València: Carles Mira, guionista i director de cinema valencià (n. 1947).
• 14 de gener,
  • Tarragonaː Pepita Ferrer i Lucas, jugadora i monitora d'escacs, la primera Mestre Internacional Femení de l'estat (n. 1938).^[17]
  • Lleidaː Maria Rúbies i Garrofé, professora catedràtica de matemàtiques i política, primera senadora catalana (n. 1932).^[18]
• 28 de gener, Palma: Josep Maria Llompart de la Peña, poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí.
• 30 de gener, Cadaqués: Quima Jaume, poeta i assagista catalana (n. 1934).^[19]
• 9 de febrer, Barcelona (el Barcelonès: Albert Viladot i Presas, periodista català (n. 1954).
• 8 de març, Santa Coloma de Gramenetː Justa Balló i Salvà, bibliotecària que treballà a la Xarxa de Biblioteques Populars (n. 1899).^[20]
• 11 d'abril: Guillem Agulló, jove nacionalista d'esquerres assassinat a mans d'un grup d'ultradreta.
• 1 de maig, Nevers (França): Pierre Bérégovoy, polític francès que ocupà el càrrec de Primer Ministre de França el 1992 i 1993 (n. 1925).^[21]
• 27 de març, València: Vicent Andrés Estellés, poeta (n. 1924).
• 4 de juliol, Madrid: Lola Gaos, actriu valenciana de teatre, cinema i televisió, de reconegut prestigi internacional (n. 1921).^[22]
• 6 d'octubre, Barcelona: Joaquim Soler i Ferret, escriptor i crític literari, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
• 1 de setembre, Barcelona: Adolf Cabané i Pibernat, músic que compongué l'himne del Centre d'Esports Sabadell (1977 - actualitat) i el del Futbol Club Barcelona (oficial en el període 1957-74).
• 21 d'octubre, Sant Cugat del Vallès: Mercè Vilaret i Llop, realitzadora pionera de televisió a Catalunya (n. 1943).^[23]
• 16 de novembre, Barcelona: Tomàs Garcés i Miravet, advocat, poeta, traductor i professor universitari català (82 anys).
• 20 de novembre, Sabadell, Vallès Occidental: Pilar Tous Forrellad, poetessa i assagista catalana (n. 1899).^[24]
• 3 de desembre, Elxː Francisca Vázquez Gonzálvez –Frasquita–, dirigent socialista valenciana (n. 1907).^[25]

Resta del món

• 6 de gener: Rudolf Nuréiev, ballarí rus.
• 11 de febrer, Los Gatos, Califòrnia (EUA): Robert W. Holley, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968 (n. 1922)
• 20 de gener, Tolochenaz, cantó de Vaud, Suïssa: Audrey Hepburn, actriu cinematogràfica anglesa d'origen belga.
• 3 de febrer, Wellington, Nova Zelandaː Edith Farkas, meteoròloga i investigadora antàrtica, líder en el control de l'ozó (n. 1921).^[26]
• 6 de febrer, Nova York (EUA): Arthur Ashe ,fou un jugador afroamericà de tennis dels Estats Units (n. 1943).^[27]
• 24 de febrer, Londres, Regne Unit: Bobby Moore, futbolista anglès (51 anys).
• 27 de febrer, Nova York, Estats Units: Lillian Gish, actriu estatunidenca (99 anys).^[28]
• 14 de març: Heinz Tobien, paleontòleg alemany.
• 16 de març, Lisboaː Natália Correia, escriptora i política portuguesa (n. 1923).^[29]
• 17 de març, Nyack, Estat de Nova York, Estats Units: Helen Hayes, actriu estatunidenca.^[30]
• 10 d'abril, Boksburg, Sud-àfrica: Chris Hani, polític, militar i activista anti-apartheid és assassinat a la porta de casa seva (n. 1942).^[31]
• 17 d'abril, Pennsilvàniaː Mary Louisa Willard, científica forense reconeguda internacionalment (n. 1898).^[32]
• 22 d'abril, Laklu, Nepal: Pasang Lhamu Sherpa, primera alpinista nepalesa a fer l'Everest.^[33]
• 9 de maig, Assolo, Itàliaː Freya Stark, exploradora i escriptora britànica (n. 1893).^[34]
• 19 de juny, Perranarworthal, Cornualla: William Golding, escriptor anglès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1983 (n. 1911).^[35]
• 20 d'abril, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Cantinflas, actor còmic mexicà (n. 1911)
• 24 d'abril, Johannesburg,(República Sud-africana):  Oliver Tambo, polític sud-africà, militant de la causa anti-apartheid i president del Congrés Nacional Africà. (n. 1917).^[36]
• 30 de maig, Birmingham, Alabama (EUA): Sun Ra (Herman Sonny Blount) músic de jazz nord-americà. Figura destacada de l'avantguarda jazzística (n. 1914).^[37]
• 31 de juliol, Motril, Espanya: Balduí de Bèlgica, rei de Bèlgica (n. 1930).
• 16 d'agost,
  • Londres: Alison Smithson, arquitecta britànica (m. 1993).^[38]
  • Reading, Anglaterra: Ethelwynn Trewavas, ictiòloga britànica (n. 1900).^[39]
• 4 d'octubre, Barcelona: Maria Montserrat Capdevila d'Oriola, una de les primeres matemàtiques de l'Estat espanyol (n. 1905).^[40]
• 16 d'octubre - Enugu: Flora Nwapa, escriptora nigeriana, «mare de la literatura africana moderna».^[41]
• 31 d'octubre, Roma, Itàlia: Federico Fellini, director de cinema i guionista italià (n. 1920).
• 1 de novembre, Madrid: Severo Ochoa, metge i bioquímic de nacionalitat espanyola –i a partir del 1956 també nord-americana–, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la síntesi de l'ADN.
• 22 de novembre,
  • Saragossa: María Antonia Zorraquino Zorraquino, investigadora i bioquímica espanyola.^[42]
  • San Francisco, USAː Tatiana Nikolàieva, pianista, compositora, professora russa.^[43]

• 29 de novembre, Irurzun: Ana Ruiz Mitxelena, futbolista, primera portera basca a jugar en la selecció espanyola de futbol (n. 1967).^[44]
• 4 de desembre, Los Angeles, Califòrnia: Frank Zappa, compositor, guitarrista, cantant i productor discogràfic estatunidenc (52 anys).^[45]
• 6 de desembre Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Don Ameche, actor i director de cinema (85 anys)
• 7 de desembre, Bonn (Alemanya): Wolfgang Paul, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1989 (n. 1913).
• 10 de desembre, Madrid: Victorina Durán, escenògrafa i figurinista espanyola, pintora.^[46]
• 14 de desembre, Buenos Aires: Silvina Ocampo, escriptora argentina. (n. 1903).^[47]
• 20 de desembre, Barcelona: Emília Trepat i Riba, atleta catalana (n. 1913).^[48]
• 25 de desembre, Nova York: Ann Ronell, lletrista i compositora d'èxit estatunidenca (n.1908).^[49]