Euskal Herria Bildu

A les eleccions al Parlament Basc de 2009 l'esquerra Eleccions al Parlament Basc de 2009 no es va poder presentar per la il·legalització de Democràcia Tres Milions, possibilitant al front espanyolista format pel PSE-EE-PSOE, el Partit Popular i Unió, Progrés i Democràcia formar govern, amb el líder socialista Patxi López al capdavant com a nou lehendakari d'Euskadi.^[1]

La creació d'Euskal Herria Bildu va ser acordada per Eusko Alkartasuna (EA), Aralar, Alternatiba i el sector de l'esquerra abertzale afí a Sortu, amb la coalició Amaiur com a precedent immediat, integrada pels mateixos membres que es van presentar a les eleccions generals del 2011, i la coalició Bildu, en què no va participar Aralar i que es va presentar a les municipals, forals basques i autonòmiques navarreses d'aquell any.^[2]

Es va presentar per primer cop a les Eleccions al Parlament Basc de 2012, amb Laura Mintegi com a candidata a Lehendakari aconseguint ser la segona força del país amb 21 escons d'un total de 75 darrere del PNB, que va obtenir 27.

A les eleccions al Parlament Europeu de 2014 en la coalició Els Pobles Decideixen el seu cap de llista Josu Juaristi Abaunz va obtenir l'única acta d'eurodiputat de la llista,^[3] integrant-se al Grup de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL)^[4] cedint després de tres anys i mig el seu escó a Ana Miranda Paz, la candidata del Bloc Nacionalista Gallec (BNG).^[5] A les eleccions al Parlament foral de Navarra de 2015 va ser la tercera força política, amb 8 escons d'un total de 50. El seu candidat a Lehendakari navarrès va ser l'advocat Adolfo Araiz, i Joseba Asiron va aconseguir l'alcaldia de Pamplona en les eleccions municipals de 2015, en les que va ser segona força, mantenint el càrrec fins al 2019.^[6] A les eleccions al Parlament Basc de 2016 va baixar a 18 escons i un 21,13% dels vots amb unes llistes encapçalades per Maddalen Iriarte.

A les eleccions al Parlament foral de Navarra de 2019 va baixar fins a ser quarta força política, amb 7 escons d'un total de 50, perdent-ne un respecte 2015.^[7] A les eleccions al Parlament Basc de 2020,^[8] de nou encapçalats per Maddalen Iriarte va mantenint la segona posició arribant als 22 escons i un 27,84% dels vots.^[9] A les eleccions al Parlament Europeu de 2019 Pernando Barrena va ser elegit eurodiputat i va exercir fins a setembre de 2022, quan va cedir el seu escó a Ana Miranda Paz del BNG en compliment dels pactes de la coalició.^[10] Les eleccions municipals i les eleccions a les Juntes Generals del 28 de maig van estar dominades per l'ascens d'EH Bildu, la coalició sobiranista va superar per primera vegada al PNB en regidors, tot i que els jeltzales es van mantenir en primer lloc. A les eleccions al Parlament de Navarra de 2023, amb Laura Aznal Sagasti com a cap de llista, va augmentar la seva representació a 9 escons i a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023 va aconseguir més vots que el PNB i va obtenir sis escons, un mes que en 2019,^[11] amb la possibilitat real de ser derrotats a les eleccions al Parlament Basc de 2024 davant els abertzales i perdre l'hegemonia que ha mantingut des de la transició.^[12] Bildu va aconseguir 15 alcaldies a Àlaba, 41 a Biscaia, 51 a Guipúscoa,^[13] i 39 a Navarra,^[14] i Joseba Asiron va recuperar l'alcaldia de Pamplona.^[15]

El desembre de 2023 EH Bildu va proposar Pello Otxandiano Kanpo com a cap de llista per a les eleccions al Parlament Basc.^[16]

Parlament Basc

Any	Vots	%	Pos.	Escons	+/–
2012	277 923	24,67	2.º	21 / 75	Nou
2016	225 172	21,13	2.º	18 / 75	3
2020	249 580	27,60	2.º	21 / 75	3

Parlament de Navarra

Any	Vots	%	Pos.	Escons	+/–
2015	48.166	14,2	3.ª	8 / 50	Nou
2019	50.631	14,5	4.ª	7 / 50	1
2023	55.478	17,3	3.ª	9 / 50	2

Juntes Generals del País Basc

Any	Vots	%	Pos.	Diputats	+/–
2015	242.431	22,73	2.ª	39 / 153	Nou
2019	266.946	23,98	2.ª	39 / 153	=
2023	290.513	29,33	2.ª	51 / 153	12

Corts Generals

Any		Vots - (%)	Pos.	Escons	+/-	Senadors	+/-
2015[17]		219.125 | (0,87%)	12è	2 / 350	Nou	0 / 208	Nou
		184.186 | (15,07%)	4t	2 / 18	Nou	0 / 12	Nou
		34.939 | (9,9%)	4t	0 / 5	Nou	0 / 4	Nou
2016[18]		184.713 | (0,77%)	11è	2 / 350	=	0 / 208	=
		153.339 | (13,3%)	4t	2 / 18	=	0 / 12	=
		31.374 | (9,38%)	4t	0 / 5	=	0 / 4	=
2019 (I)		259.647 | (0,99%)	10è	4 / 350	2	1 / 208	1
		212.200 | (16,7%)	3r	4 / 18	2	1 / 12	1
		46.640 | (12,77%)	4t	0 / 5	=	0 / 4	=
2019 (II)		277.621 | (1,15%)	10è	5 / 350	1	1 / 208	=
		221.073 | (18,78%)	3r	4 / 18	=	1 / 12	=
		56.548 | (16,96%)	3r	1 / 5	1	0 / 4	=
2023		333.362 | (1,36%)	7è	6 / 350	1	4 / 208	3
		274.676 | (23,95%)	3r	5 / 18	1	4 / 12	3
		58.686 | (17,31%)	2n	1 / 5	=	0 / 4	=

Parlament Europeu

Any	Total					País Basc			Navarra
	Vots	%	Pos.	Escons	+/–	Votos	%	Pos.	Vots	%	Pos.
2014	Dins la coalició Els Pobles Decideixen			1 / 54	1	177 694	23,4	2.º	44 129	20,2	2.º
2019	Dins la coalició Ara Repúbliques			1 / 54	=	246 488	22,0	2.º	54 308	16,0	3.º