23 de juliol

One Direction

El dia 23 de juliol de 2010 a les 8:22 pm. One Direction va ser una popular boy band britànica que es va formar a través del programa de televisió "The X Factor" al 2010. El grup estava format per cinc membres: Harry Styles, Niall Horan, Liam Payne, Louis Tomlinson i Zayn Malik (qui va deixar el grup el 2015). Van guanyar una gran base de seguidors a nivell mundial i van llançar diversos àlbums d'èxit com "Up All Night," "Take Me Home," "Midnight Memories," "Four" i "Made In The A.M." La seva música va ser coneguda pel seu estil pop i les seves lletres relacionades amb les relacions i l'amor juvenil. One Direction va entrar en una pausa indefinida després de la seva gira "On the Road Again" el 2015 per permetre que els membres es centressin en projectes en solitari. Cada membre ha continuat amb èxit en les seves respectives carreres musicals i projectes personals.

Països Catalans

• 1521, Gandia, la Safor: els agermanats hi derroten les forces reialistes a la batalla de Gandia.
• 1854: Camins de Ferro de Barcelona a Granollers inaugura el tram de ferrocarril entre Barcelona i Granollers.^[1][2]
• 1936, Barcelona: Es funda el PSUC com a resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE.^[3]
• 2004, Peralada, Alt Empordà: al Festival de Peralada estrenen l'òpera 1714. Món de guerres, amb llibret d'Albert Mestres.
• 2007, Barcelona: La Gran apagada de Barcelona provoca que més de 350.000 llars es queden sense llum a Barcelona durant uns 4 dies, a causa d'una cadena d'accidents, agreujats per la desastrosa manca d'inversions, tant de Red Eléctrica de España com d'Endesa. L'avaria no se solucionà totalment fins al cap d'un o dos mesos, temps durant el qual moltes zones de la ciutat conviuran amb la presència d'enormes generadors dièsel per poder disposar d'electricitat.

Resta del món

• 1409, Còrsega: El rei Martí l'Humà d'Aragó nomenà regent el jurista català Hug Bonapart.^[4]
• 1816, Lió: Un grup de sacerdots funda la Societat de Maria o dels Pares Maristes, dedicada a l'ensenyament i la predicació.
• 1914, Belgrad: Àustria-Hongria lliura a Sèrbia l'Ultimàtum de juliol, una llista de peticions en resposta a l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo.^[5]
• 1921, Xangai (Xina): fundació del Partit Comunista Xinès.^[6]
• 1999, Marroc: Inici del regnat de Mohammed VI.
• 2004, Mostar, Bòsnia i Hercegovina: Hi inauguren el pont sobre el riu Neretva, reconstruït arran que les milícies croates d'Hercegovina el destruïssin durant la guerra.
• 2006, París, França: Floyd Landis es proclama guanyador del Tour de França del 2006, Óscar Pereiro és segon i Andreas Klöden tercer.

Països Catalans

• 1741 - València: Maria Ladvenant i Quirante, actriu i empresària teatral valenciana (m. 1767).^[7]
• 1852 - Lleida: Martina Castells i Ballespí, metgessa catalana, primera dona que va assolir un doctorat a Espanya.^[8]
• 1890 - Barcelona: Joan Amades i Gelats, destacat etnòleg i folklorista català.
• 1922 - Calonge: Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg català.
• 1985 - Calafell, Baix Penedès: Albert Pijuan i Hereu, escriptor, traductor i polític català.
• 1987 - el Masnou, Maresme: Marc Fernández Usón, jugador de bàsquet català.

Resta del món

• 1370, Capodistria (actual Koper, Eslovènia): Pier Paolo Vergerio, humanista italià, estadista i advocat de dret canònic (m. 1444 o 1445).
• 1777, Wolgast: Philipp Otto Runge, pintor del romanticisme primerenc alemany.
• 1796, Estocolm, Suècia: Franz Berwald, compositor suec (m. 1868).^[9]
• 1866, Palmi, prop de Reggio Calabria: Francesco Cilea, compositor d'òpera italià (m. 1950).^[10]
• 1883, Bagneres de Bigorre, França: Alan Brooke, 1r Vescomte Alanbrooke, comandant superior de l'Exèrcit Britànic (m. 1963).^[11]
• 1888, Chicago, EUA: Raymond Chandler, escriptor estatunidenc
• 1890, Zarza de Granadilla, Espanya: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
• 1892, Ejersa Goro, Hararge: Haile Selassie I d'Etiòpia, va ser el darrer emperador d'Etiòpia (m. 1975).^[12]
• 1897, Bône, Algèria francesaː Valentine Prax, pintora expressionista francesa (m. 1981).^[13]
• 1904:
  • Oklahoma City, Oklahoma, Estats Units: Richard Gaines, actor estatunidenc.
  • París, França: Georges Hugon, compositor i pianista francès (m. 1980).^[14]
• 1906, Sarajevo, Imperi Austrohongarès: Vladimir Prelog, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1975
• 1908, Siracusa, Sicília (Itàlia): Eliio Vittorini, escriptor i polític italià (m. 1966).^[15]
• 1912, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès.
• 1920, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu portuguesa.^[16]
• 1924, Saint-Gingolph, Suïssa: Sabine Weiss, fotògrafa (m. 2021).^[17]
• 1925:
  • Halifax, West Yorkshire, Anglaterra: Oliver Smithies, genetista estatunidenc d'origen anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2007.
  • Kanye, Botswana: Quett Joni Masire, professor i polític, va ser president de Botswana entre 1980 i 1998 (m. 2017).^[12]
• 1928, Filadèlfia, EUA: Vera Rubin, astrònoma estatunidenca, pionera en l'estudi de les corbes de rotació galàctiques (m. 2016).^[18]
• 1944, Lisboa: Maria João Pires, pianista portuguesa.^[19]
• 1945, Lima, Perú: Virginia "Gina" Vargas, sociòloga peruana i líder del moviment de dones al seu país.^[20]
• 1957, La Haia, Països Baixos: Theo van Gogh, cineasta i escriptor neerlandès.
• 1966, Torí, Itàliaː Simona Levi, artista i activista cultural catalana d'origen italià.^[21]
• 1967, Rochester (Nova York), Estats Units: Philip Seymour Hoffman, actor estatunidenc.
• 1971, Decatur, Illinois, EUA: Alison Krauss, cantant i violinista de bluegrass estatunidenca.^[22]
• 1976, Budapestː Judit Polgár, jugadora d'escacs hongaresa, considerada la millor jugadora d'escacs femenina de la història.^[23]
• 1989, Londres, Anglaterra: Daniel Radcliffe, actor anglès
• 1992, Jaca, Espanya: Luis Fenero, ballarí sobre gel

Països Catalans

• 1429 - Riudoms: Margarida de Prades, reina d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Còrsega (nominal) i Sicília, última reina del casal català (n. 1387).^[24][25]
• 1935 - Burgos: Carmen Gimeno Presencia, La Venus Valenciana, cantant i vedet valenciana, que morí assassinada.^[26]
• 1980 - Barcelona: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1932).
• 2003 - Valldemossaː Antonia Suau Mercadal, una de les primeres catedràtiques d'Ensenyament Secundari (n.1908).^[27]
• 2011 - Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català.
• 2012 - Barcelona:
  • Esther Tusquets Guillén, escriptora i editora catalana en castellà.^[28]
  • Paco Morán, actor.
• 2015 - Madrid: Josep Sazatornil, conegut com a Saza, actor de teatre i cinema català (n. 1925).

Resta del món

• 1373, Roma: Brígida de Suècia, religiosa i mística sueca, copatrona d'Europa (n.1303).^[29]
• 1757, Madrid, Domenico Scarlatti, compositor napolità (n. 1685).^[30]
• 1853, Magaliesberg (Sud-àfrica): Andries Pretorius, un líder dels bòers que contribuí decisivament a la creació de la República de Transvaal (n. 1798).^[31]
• 1859, París: Marceline Desbordes-Valmore, cantant, actriu i poetessa francesa (n. 1786).^[32]
• 1865, Nantes: Jean-Louis Tulou, flautista i compositor que adquirí gran renom com a concertista de flauta.
• 1885, Wilton, Nova York (EUA): Ulysses S. Grant, va ser el 18è president dels Estats Units d'Amèrica (n. 1822).^[33]
• 1916, High Wycombe, Buckinghamshire, Anglaterra: William Ramsay, químic escocès, Premi Nobel de Química de 1904 (n. 1852).^[34]
• 1932,
  • Bedford, Ohio, Estats Unitsː Alina Bucciantini, soprano italiana (n. 1890).^[35]
  • São Paulo (Brasil): Alberto Santos-Dumont, primer home a enlairar-se a bord d'un avió a motor (n. 1873).^[36]
• 1951, L'Île-d'Yeu (França): Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain Philippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general francès, Cap d'Estat de la França de Vichy, del 1940 al 1944. (n. 1856).^[37]
• 1953, Valentia, Irlanda: Maude Delap, biòloga marina, especialista en meduses (n. 1866).^[38]
• 1955, Washington DC (EUA): Cordell Hull, advocat i polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau de 1945 (n. 1871).^[39]
• 1966, Nova York: Montgomery Clift, actor estatunidenc (n. 1920).
• 1968, Cambridge, Regne Unit: Henry Hallet Dale, metge anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1936 (n. 1875).^[40]
• 1974, Zahlé, Líban: Badia Masabni, ballarina de dansa del ventre, pionera de la dansa del ventre moderna actual (n. 1892).
• 1992, París: Arletty, pseudònim de Léonie Bathiat, actriu de teatre i cinema, model i cantant francesa (n. 1898).^[41]
• 1999, Rabat (Marroc):Al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Alawí —en àrabالحسن بن محمد بن يوسف العلوي, al-Ḥassan b. Muḥammad b. Yūsuf al-ʿAlawī—, conegut com a Hassan II, fou rei del Marroc de la dinastia alauita (n. 1929).^[12]
• 2000, Madrid: Carmen Santonja, compositora i cantant, pintora i escriptora (n. 1934).^[42]
• 2001, Jackson (Mississipi) (EUA): Eudora Welty, escriptora nord-americana guanyadora del Premi Pulitzer de 1973 (n. 1909).^[43]
• 2004, Madrid: Carmina Ordóñez, celebritat anomenada la Divina.
• 2007, Múnic (Alemanya): Ernst Otto Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (n. 1918).^[44]
• 2011, Londres: Amy Winehouse, cantant i compositora britànica d'estil soul (n. 1983).^[45]
• 2012,
  • Christchurchː Margaret Mahy, escriptora neozelandesa de llibres per a infants i joves (n. 1936).^[46]
  • La Jolla, Califòrniaː Sally Ride, física estatunidenca i astronauta, primera dona nord-americana a viatjar a l'espai (n. 1951).^[47]
• 2015, Nova York, Estats Units: Shigeko Kubota, artista informal i autora de vídeos, performances i instal·lacions (n. 1937).^[48]
• 2017, Guennadi Moisséiev, fou un pilot de motocròs i militar rus, guanyador de tres Campionats del Món de motocròs en la categoria de 250 cc

Santoral

^[49]

Església Catòlica

^[50]

• Sants al Martirologi romà (2011): Ezequiel, profeta (s. VI aC); Sever de Tràcia, màrtir (304); Joan Cassià, monjo (433); Valerià de Cimiez, bisbe (461); santa Brígida de Suècia, reina, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador (1373).
  • Beats al Martirologi romà (2011): Joana d'Orvieto, dominica (1306); Margarita María López de Maturana, monja i fundadora de les Germanes Mercedàries Missioneres (1934); Catalina del Carme Caldés Socias, Miquela Rullan Ribot, religioses, i Prudència Canyelles i Ginesta, laica, màrtirs (1936); Manuel Pérez Giménez, Felipe Valcabado Granado, Mauricio Macho Rodriguez, María Oses Sáinz, Julio Mediavilla Concejero, José Ruiz Martinez, Laurino Proano Cuesta, Anacario Benito Nozal, Felipe Ruiz Fraile, religiosos màrtirs (1936); Vicentte Díez Tejerina, José Estalayo Garcia, Epifanio Sierra Conde, Abilio Ramos y Ramos i Zacarías Fernández Crespo, Fulgencio Calvo Sánchez, religiosos màrtirs (1936); Pedro Ruiz de los Paños, Josep Sala Picó, Guillermo Plaza Hernández, Recaredo Centelles Abad, Antoni Perulles i Estivill, Martín Martínez Pascual, José Pascual Carda Saporta, Isidoro Bover Oliver, José Peris Polo, preveres màrtirs de la Fraternitat de Sacerdots Operaris (1936); Krystyn Gondeck, prevere màrtir (1942); Vasil' Hopko, bisbe i màrtir (1976).
• Sants que ja no són al Martirologi: Eugeni de Roma i Apol·loni de Roma, màrtirs; Tròfim i Teòfil de Roma, màrtirs (302); Primitiva de Roma, màrtir; Rasif de Roma, màrtir; Ravè i Rasif de Macé, eremites màrtirs (s. V); Ròmula, Redempta i Herundona de Roma, ascetes (575); Màrtirs de Bulgària, sota Nicèfor (segle ix); Anna de Constantinoble, verge i eremita (ca. 918); a Colònia (Alemanya): trasllat de les relíquies dels Tres Reis d'Orient i de Fèlix i Nabor de Lodi; a Essen i Paderborn: Libori de Le Mans, bisbe; a Reims: translació de les relíquies de Nicasi de Reims, bisbe.
• Venerats a l'Orde de les Clarisses: Santa Kinga de Polònia, reina.
• Venerats a l'Orde de la Mercè: Beat Jaume I el Conqueridor, rei cofundador; Joan de Lucca, frare (segle xiv); Juan de Montesinos, màrtir (1619); Lleonard de Recanati, bisbe.

Església Armènia

4 Hrotits: 45 màrtirs de Nicòpolis d'Armènia; Melkhiseth i Karapet de Van, neomàrtirs sota Tamerlà.

Església Copta

16 Abib: Joan Calibita, monjo (460); translació de les relíquies de Sant Jordi al Caire.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 5 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 9 de juliol del calendari julià. Apol·loni de Sardes, màrtir (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (s. IV); Marcià, màrtir; Arseni d'Alexandria, patriarca; 45 Màrtirs de Nicòpolis d'Armènia: Lleonci, Daniel, Alexandre, Maurici, Antoni, Sisini, Anicet, Belarad, Meneu, Timoni, Bianor, Silvà i Apol·loni (ca. 319); 10.000 màrtirs de Nítria (ca. 398); Joan Varasvatxe, pare d'Eutimi l'Il·luminador, i Gabriel, príncep i monjo (s. X); Antoni de les Coves de Kíev, monjo (1073); Gregori d'Assos, bisbe (1150); Basili de Riazan, bisbe (1295); Silvà de Kíev, monjo (segle xiv); Josep de Damasc i companys màrtirs (1860); Piotr, Stefanos, Jirji, Nestoros, màrtirs (1918); Sinaxis dels sants del monestir de Vatopedi, a l'Atos.

Esglésies luteranes

Santa Brígida de Suècia, abadessa i fundadora.

Anglicanisme

Santa Brígida de Suècia, abadessa i fundadora.