Felip II de França

Fill segon del matrimoni, i l'únic mascle, entre el rei Lluís VII de França i la seva tercera esposa Adela de Xampanya. Era net per línia paterna de Lluís VI de França i Adelaida de Savoia, i per línia materna de Teobald IV de Blois i Matilda de Caríntia.

Es casà el 28 d'abril de 1180 a Bapaume amb Isabel d'Hainault, filla del comte Balduí V d'Hainaut i la comtessa Margarida de Lorena. D'aquest matrimoni nasqueren:

• el príncep Lluís VIII de França (1187-1226), rei de França
• dos germans bessons que nasqueren el 1190 i moriren als quatre dies

El 14 d'agost de 1193 es casà amb Ingeborg de Dinamarca, filla de Valdemar I de Dinamarca i Sofia de Minsk. D'aquest matrimoni no tingué fills.

Ingeborg fou repudiada pel rei Felip II el mateix any del matrimoni per posteriorment tornar a acceptar-la el 1200. Mentrestant el rei Felip s'havia casat novament, en terceres núpcies, el 7 de maig de 1196 amb Agnès de Merània. D'aquesta unió nasqueren:

• la princesa Maria de França (1198-1224), casada el 1213 amb Enric I de Brabant
• el príncep Felip de França (1200-1234), comte de Mortain i Aumale

El 1179 fou coronat rei de França a la catedral de Reims en vida del seu pare, tal com manava la tradició de la Dinastia Capet.

Fou associat a partir d'aquell moment al govern, tot i que realment només contralà la regió de l'Illa de França. Felip August tenia una única política durant el seu regnat: reforçar la seva capacitat de control sobre el territori, i en especial sobre la Dinastia Plantagenet. I és que Enric II d'Anglaterra controlava en aquell moment no només el regne d'Anglaterra sinó també el comtat d'Anjou així com Normandia, Aquitània i Bretanya.

Va lluitar contra el feudalisme per imposar un regne més centralitzat. Va aconseguir ampliar els seus territoris amb el comtat d'Amiens i Montdidier el 1185.

Morta Isabel el març de 1190, l'agost de 1193 es casà amb Ingeborg de Dinamarca, filla del rei de Dinamarca. Ben aviat la va repudiar però Ingeborg va refusar aquest tractament per la qual cosa la va manar tancar en un convent. Felipl II apel·là al Papa per una anul·lació del matrimoni adduint la no consumació del matrimoni. Però Ingeborg assegurà que sí que s'havia produït la consumació del matrimoni per la qual cosa el Papa no concedí la dissolució. Tot i aquests fets Felip II es casà de nou el 1196 amb Agnès de Merània amb qui tingué dos fills.

El Papa Innocenci III va declarar invàlid aquest nou casament per la qual cosa Ingeborg era l'esposa legal del rei francès. El Sant Pare ordenà al rei repudiar la seva tercera esposa i tornar amb la segona. Quan Felip August no ho feu, el Papa decidí posar França sota un interdicte el 1199. No fou fins al 7 de desembre de 1200 que s'aixecà l'interdicte pel nou repudiament de Felip August a la seva tercera esposa. Per les pressions del Papa i de Valdemar II de Dinamarca, germà d'Ingeborg, Felip II August finalment tornà a acceptar Ingeborg a la Cort francesa el 1213.

El 1188 se signà el tractat de Gisors.^[1] entre Felip II August i Ricard Cor de Lleó gràcies a la demanda del Papat d'unir-se al costat de Frederic I Barbaroja en la Tercera Croada per tal d'alliberar la ciutat de Jerusalem de les mans de Saladí. Els dos reis rivals, però, no pogueren deixar de banda les seves disputes i tingueren greus enfrontaments entre ells, sobretot pel mal caràcter que caracteritzà Ricard al llarg de tota la seva vida. Després de prendre Acre el 1191, Felip August alliberà Palestina mentre Ricard dirigí l'ofensiva vers Jerusalem.

De retorn a França, Felip II va beneficiar-se de l'absència del seu rival per ocupar part dels seus territoris francesos. En el retorn de Ricard cap Anglaterra el duc d'Àustria capturà el rei anglès i el posà sota el confinament de l'emperador Enric VI. Felip August llavors va persuadir l'emperador alemanya per allargar el captiveri i s'alià amb Joan sense Terra, germà de Ricard.

Ricard Cor de Lleó aconseguí retornar el 1194 i quatre anys després expulsà Felip August de les seves terres. Tot i aquest contratemps Felip continuà fomentant les rebel·lions contra Ricard, sobretot a Aquitània, aconseguint la seva mort en el setge de Chalus, Llemosí, el 1199.

Joan sense Terra accedí llavors al tron, un tron completament arruïnat. Felip August aprofità el moment per a confiscar les possessions angleses al continent, ocupant Normandia, Maine, Turena, Poitou i Anjou entre 1204 i 1205. La batalla de Bouvines, lluitada el 27 de juliol de 1214, va dotze anys de guerra i va confirmar la sobirania de la corona francesa sobre les terres normandes de Bretanya i Normandia, i va posar a l'òrbita francesa el comtat de Flandes, i afeblint la posició d'Otó IV, que acabà perdent la corona en mans del seu rival Frederic II.^[2]

Felip II August va convertir París en la capital del seu regne i va centralitzar el poder des d'allà. Va fer pavimentar la majoria de carreteres del país; construir el mercat central de Les Halles; va continuar la construcció, iniciada el 1163, de la catedral gòtica de Notre-Dame de París; va manar construir el Palau del Louvre i va promoure els estudis mitjançant la Universitat de París.

Felip II August va morir el 14 de juliol de 1223 a la ciutat de Mantes, prop de París, i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis.

• Prebost
• Robert d'Auxerre