Fernando Gil Moreno

Primers anys

Va néixer a la ciutat de Madrid. Fill de dos grans emprenedors, el seu pare va començar a treballar a l'edat de 13 anys fins que va aconseguir formar una empresa tèxtil de notable èxit al centre de la capital amb la seva mare. És el segon de 4 germans.

Després d'acabar el col·legi, decideix matricular-se a la carrera de Sociologia a la Universitat complutense de Madrid. Però no triga a entrar a l'Aula complutense de Teatre, on coneix el que serà el seu mestre, Antonio Malonda. Després de dos anys i diversos muntatges Fernando fa les proves d'accés a la RESAD i és scollit entre 1700 aspirants, compaginant-lo amb el seu tercer i darrer any de Sociologia.

El 1997 Gil fa la seva primera incursió al cinema quan Juan Antonio Bardem, director guanyador d'un premi Goya honorífic, l'escull per participar al film Resultado final.

Carrera artística

En el seu tercer i penúltim any de carrera a la RESAD, Gil és captat per David Ottone, director d'Yllana, una companyia madrilenya d'humor. Interessats per l'expedient acadèmic de l'actor dins de l'escola, Yllana i Gil comencen una col·laboració estreta que desenvoca en una gira de 2 anys per més de 20 països dels 5 continents.

Al començament de l'any 2000 Gil decideix deixar la carretera i provar sort a la televisió on és contractat a la sèrie Hospital Central (2000/03). També decideix obrir-se camí al teatre de text, on entra a formar part del Centre Dramàtic Nacional (CDN) en espectacles com La visita de la vella dama de Dürrenmatt, Història d'una escala de Buero Vallejo i al Teatre Clàssic, en espectacles com La força llastimosa de Lope de Vega, Metamorfosea o Don Juan Tenorio de José Zorrilla, on interpreta el mític personatge al festival d'Alcalá de Henares, davant de 40.000 persones i amb què aprèn el difícil art d'interpretar en vers.

L'any 2004 amb la comèdia teatral Monty Python 's Flying Circus del famós grup anglès, comencen a obrir-li portes a la seva carrera i gràcies a les que aconsegueix el seu primer personatge televisiu on es donarà a conèixer pel gran públic. És el programa de televisió Nit H, en què interpreta un excèntric periodista i amb què va tenir l'oportunitat de posar a prova la seva qualitat actoral.

A partir d'aquell moment la seva carrera a la televisió es veurà propulsada, interpretant personatges de tot tipus en sèries i pel·lícules com: Cuéntame cómo pasó (2006), Muchachada Nui (2007/08), La Tira (2008/09), Spanish Movie (2009), La que se avecina (2009), Los Quién(2011) o Felip i Letizia (2011). En aquesta última TV movie de Tele 5 es converteix en el primer actor que dóna vida al rei Felip VI.

A més, durant aquests anys, compagina els seus treballs en cinema i televisió amb el teatre, on intervé en més d'una vintena de muntatges, entre els quals destaquen el musical de Monty Python Spamalot, dirigit per Tricicle i on dóna vida a diversos personatges amb els que va guanyar el Premi Gran Via 2009 al millor actor de comèdia musical.

Decideix entrar a la companyia Fundación Siglo de Oro, per donar vida a Enric VIII, estrenant-se al mític Globe Theatre de Londres. Fernando Gil es converteix així en el primer actor espanyol en protagonitzar un text de Shakespeare en aquest llegendari teatre, aconseguint grans crítiques en diaris de renom com The Guardian, on lloen la seva veracitat en escena.

Amb la pel·lícula Casting, de Jorge Naranjo, va aconseguir la Biznaga de Plata al millor actor de repartiment al Festival de Màlaga, premi que comparteix amb la resta dels seus companys a la pel·lícula.

El 2012 viatja a Los Angeles (Califòrnia) on representa Enric VIII al Broad Stage de Santa Mònica, revent bones crítiques en diaris com el LA Times, i on un caçatalents de Hollywood el va captar per dirigir la seva carrera als Estats Units.

Tornant dels Estats Units grava, amb l'actor José Coronado, la sèrie El Príncipe, on interpreta un agent secret que investiga una cèl·lula terrorista al barri ceutí del mateix nom.

El seu paper més conegut durant el 2015 va ser a la sèrie de Telecinco Anclados en què interpretava el paper d'Ignacio Campillo fins a l'estiu del mateix any en acabar la seva primera i única temporada.

Pel·lícules

• Alex’s Strip. “La cinta de Alex”. 2020.
• Padre no hay más que uno 2019.
• Sin rodeos (2018).
• Casting (2013).
• Lapsus (2012).
• Morphos (2011).
• Spanish Movie (2009).
• El club de los suicidas (2007).
• La semana que viene sin falta (2006).
• Vuelta y Vuelta (2004).
• A tribute's day (2002).
• Me encantan las confusiones en los aeropuertos (1999).
• Resultado final (1998).
• Grandes ocasiones (1998).

Televisió

Sèries

Programes

• Capítulo 0 . 2019-2020.
• No es un sábado cualquiera (2017), La 1 (TVE). Presentador
• Zapeando (2016), LaSexta
• Muchachada Nui (3 episodis, 2007 - 2008), TVE.
• Noche Hache (2005 - 2008), Cuatro.

Teatre

• Entrevista a Efecto Madrid a Fernando Gil

• Crítica a Enric VIII a LA Times
• Crítica d'Enric VIII The Guardian Londres