Festival Internacional de Música de Cantonigròs

El Festival Internacional de Música de Cantonigròs és un festival musical realitzat, del 1983 al 2011, a Cantonigròs, població situada al municipi de l'Esquirol (Osona), i des de 2012 fins al 2017, al Teatre l'Atlàntida de Vic.

Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival Internacional de Música de Cantonigròs
Tipusfestival de música
esdeveniment recurrent Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1983 - 2017 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCantonigròs (Osona)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfimc.es… Modifica el valor a Wikidata

El festival està organitzat per l'"Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs", una entitat privada amb seu a Barcelona i Cantonigròs, la qual des de l'any 1983 per iniciativa d'Àngel Colomer i del Romero ha desenvolupat les tasques d'organització d'aquest festival i ha comptat amb el suport de les principals institucions del país. En aquest festival hi poden prendre part grups de música coral i grups de danses populars, i actualment forma part de l'"European Festivals Association".

L'any 1996 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2003 amb el Premi Nacional de Cultura Popular, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. Així mateix l'any 2000 fou guardonat amb el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I.

N'és el director Josep Maria Busquets i Galera, Creu de Sant Jordi 2014.

El desembre de 2017, decidit en assemblea, l'Associació que organitza el Festival en comunica la seva fi.[1] L'Associació FIMC continuarà la seva tasca de difusió de la cultura popular amb l'organització d'un museu.

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García