Flux lluminós

El flux lluminós s'obté ponderant la potència per a cada longitud d'ona amb la funció de lluminositat, que representa la sensibilitat de l'ull en funció de la longitud d'ona. El flux lluminós és, per tant, la suma ponderada de la potència en totes les longituds d'ona de l'espectre visible. La radiació fora de l'espectre visible no contribueix al flux lluminós. Així, per a qualsevol punt de llum, si ${\displaystyle \scriptstyle {F}}$ representa el flux lluminós, ${\displaystyle \scriptstyle {\Phi \ (\lambda )}}$ simbolitza la potència radiant espectral del punt de llum en qüestió i ${\displaystyle \scriptstyle {V(\lambda )}}$ la funció de sensibilitat lluminosa, aleshores:^[2]

${\displaystyle F=683,002\int _{\lambda visible}^{\ }\Phi (\lambda )V(\lambda )\,d\lambda }$

Sota condicions fotòpiques una llum monocromàtica de 555 nm (color verd) amb un flux radiant de 1W, genera un flux lluminós de 683,002 lm, que correspon amb la màxima resposta de l'ull humà. D'altra banda, el mateix flux de radiació situat en una altra longitud d'ona diferent de la del pic, generaria un flux lluminós més petit, d'acord amb la corba ${\displaystyle \scriptstyle {V(\lambda )}}$ .^[2]

En altres sistemes d'unitats, l'energia lumínica es pot expressar en unitats d'energia.

• Làmpada halògena 70 W : Φ_v = 1 200 lm.^[3]
• Làmpada enllumenat urbà (sodi alta pressió) 400 W : Φ_v = 28 000 lm.^[3]
• Làmpada de projector de cinema (xenó) 2 000 W : Φ_v = 80 000 lm.^[4]

• Fotometria (Òptica)
• Estereoradiant
• Òptica sense imatge