Gaur (bòvid)
El gaur (Bos gaurus, abans Bibos gauris) és un gran bòvid, del sud d'Àsia i sud-est d'Àsia. A l'Índia actualment es troba la població més nombrosa de gaurs. Els gaurs són l'espècie de mida més gran de bòvids silvestres, més encara que el búfal africà, el búfal aquàtic silvestre o el bisó. La paraula gaur és d'origen sànscrit i ve de la mateixa arrel indoeuropea que «bou».[1] Habita en boscos tropicals amb clarianes a: Bangladesh, Bhutan, Cambodja, Xina, Índia, Laos, Malàisia (Peninsular), Myanmar, el Nepal, el Pakistan, Tailàndia i el Vietnam (IUCN, 2002).
Bos gaurus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 275 dies |
| Hàbitat | sabana i bosc |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 2891 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Gènere | Bos |
| Espècie | Bos gaurus H. Smith, 1827 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
Morfologia
El color del mascle adult és marró fosc, essent gairebé negre en els animals molt vells. El cap en la seva part superior és grisenc. El morro és de color pàlid i la part inferior de les potes és blanca. Hom diu que el gaur sembla un búfal aquàtic al front, mentre que sembla un toro domèstic al darrere. La llargada del cos és de 250 a 360 cm. L'alçada fins a les espatlles és de 170 a 220 cm, les femelles fan uns 20 cm menys. Els mascles pesen entre 1.000 a 1.500 kg i les femelles de 700 a 1.000 kg. Tenen un gep en les espatlles que és més pronunciat en els mascles adults. Les banyes es troben en els dos sexes i creixen corbades cap amunt.
Ecologia i comportament
En llibertat, el gaur viu en petits ramats de fins a 40 individus i pastura herbes, brots i fruits. Normalment és diürn, descansant en les hores més caloroses, però en contacte amb els humans esdevenen nocturns. Durant l'estació seca els ramats s'ajunten i romanen en zones poc extenses, dispersant-se als pujols quan arriba la pluja del monsó. Depèn de l'aigua per beure però no se'l veu banyant-se (com fan els búfals aquàtics).
En ser un animal tan gran té pocs enemics naturals, cocodrils, lleopards i el cànid asiàtic (Cuon alpinus) poden atacar les seves cries però només el tigre pot matar un gaur adult.[2] També el gaur se sap que ha mort alguns tigres.[3] Quan s'enfronten amb un tigre els gaurs formen un cercle per protegir les cries i els joves[2]
Subespècies
- Bos gaurus laosiensis (Heude, 1901; de Myanmar a la Xina), el gaur del sud-est asiàtic també conegut com a Bos gaurus readei (Lydekker, 1903).[4] Aquesta és la subespècie més amenaçada només a les reserves xineses, vietnamites i cambodjanes semblen tenir el futur més o menys garantit.
- Bos gaurus gaurus (Índia, Bangladesh, Nepal, Bhutan). Aquesta és la subespècie amb més població amb més del 90% dels gaurs del món. Hi ha un cas d'albinisme[5]
- Bos gaurus hubbacki (Tailàndia, Malàisia). És la subespècie més petita i es troba a Tailàndia i Malàisia peninsular.
- Bos gaurus frontalis,[6] és el gaur domèstic i probablement es tracta d'un híbrid amb la vaca.
De vegades es considera que són espècies separades la silvestre (Bos gaurus) i la domèstica (Bos frontalis)
Referències
Bibliografia
- Watkins, C. The American Heritage Dictionary of Indo-European Roots (en anglès). 2a edició. Houghton Mifflin Company, 2000. ISBN 9780618082506.
Enllaços externs
- Gaur fact sheet
- Imatges del gaur indi
- Gaur a Mudumalai Arxivat 2018-10-26 a Wayback Machine.
- Thirteen Years Among the Wild Beasts of India: Their Haunts and Habits from Personal Observation
- Vídeo de Gaur
