Helga Liné

Helga Liné (Berlín, 14 de juliol de 1931) Helga Lina Stern, és una actriu alemanya que va desenvolupar gran part de la seva trajectòria a Espanya.[1]

Infotaula de personaHelga Liné

(1965) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Helga Lina Stern Modifica el valor a Wikidata
14 juliol 1931 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsHelga Liné Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióartista de circ, vedet, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0513298 Allocine: 5446 Allmovie: p42550 TMDB.org: 31700 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Sent una nena la seva família abandona Alemanya a causa de la Segona Guerra Mundial per a instal·lar-se en Portugal, on poc després comença a treballar com a contorsionista i ballarina de circ.

Més endavant es converteix en model i, després de guanyar un concurs de bellesa, roda la seva primera pel·lícula hispà-portuguesa, La mantilla de Beatriz (1946), d'Eduardo García Maroto. Durant els següents anys reparteix la seva activitat professional entre Portugal, Espanya i Brasil com s vedette de revista i actriu en nombrosos films.

En 1954 es presenta al madrileny Teatro Albéniz amb l'espectacle de revista Mujeres de papel, de Manuel Paso Andrés.[2]

Continua una trajectòria cinematogràfica fecunda especialment en Itàlia, que li permet treballar en els gèneres més diversos: spaghetti western, pèplum, terror o comèdies, tant en el terreny de l'anomenat landisme com més endavant enquadrades en el destape. La seva singular bellesa l'encasella sovint en personatges sofisticats, sensuals i enigmàtics.[3] En 1974 obté el premi a la millor actriu de repartiment als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1973 per El chulo.[4]

Compagina el seu treball en la pantalla gran amb actuacions teatrals i aparicions en televisió. En aquest mitjà destaca el seu paper de mare de Javi (Juanjo Artero) i esposa de Manuel Gallardo a Verano azul (1981).

Després interpreta papers d'una certa rellevància a dues pel·lícules de Pedro Almodóvar, Laberinto de pasiones (1982) y La ley del deseo (1987).[5]

En 1991 s'instal·la en Buenos Aires, si bé torna puntualment a Espanya per a intervenir en les obres de teatre Ellas, la extraña pareja (2001) i El cianuro... ¿solo o con leche? (2003). També realitza aparicions esporàdiques en les sèries de televisió El comisario (2001), Hospital Central (2004) i Vientos de agua (2006).

Filmografia (selecció)

  • La mantilla de Beatriz (1946), d'Eduardo García Maroto.
  • El negro que tenía el alma blanca (1951), d'Hugo del Carril.
  • La trinca del aire (1951), de Ramón Torrado.
  • Saltimbancos (1952), de Manuel Guimaraes.
  • Nazaré (1952), de Manuel Guimaraes.
  • Los corsarios del Caribe (1961), de Eugenio Martín.
  • Canción de juventud (1962), de Luis Lucia.
  • Rocío de la Mancha (1963), de Luis Lucia.
  • La máscara de Scaramouche (1963), de Antonio Isasi-Isasmendi.
  • Horror (The Blancheville Monster) (1963), de Alberto de Martino.
  • Los invencibles (1963), de Alberto de Martino.
  • Espartaco y los diez gladiadores (1964), de Nick Nostro.
  • Hércules y los tiranos de Babilonia (1964), de Domenico Paolella.
  • Amantes de ultratumba (1965), de Mario Caiano.
  • La muerte espera en Atenas (Mission Bloody Mary) (1965), de Sergio Grieco.
  • Operación Mogador (1966), de Sergio Grieco.
  • La máscara de Kriminal (Kriminal) (1966), de Umberto Lenzi.
  • Cifrado especial (1966), de Pino Mercanti.
  • Buen funeral, amigos... paga Sartana (1970), de Giuliano Carmineo.
  • Una señora llamada Andrés (1970), de Julio Buchs.
  • Si Fulano fuese Mengano (1971), de Mariano Ozores.
  • Hay que educar a papá (1971), de Pedro Lazaga.
  • Los días de Cabirio (1971), de Fernando Merino.
  • El apartamento de la tentación (1971) Julio Buchs.
  • Los novios de mi mujer (1972), de Tito Fernández.
  • Pánico en el Transiberiano (1973), de Eugenio Martín.
  • La saga de los Drácula (1973), de León Klimovsky.

Televisió

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García