Pedro Almodóvar

Va néixer en el si d'una família humil. Als vuit anys va emigrar a Extremadura, on va estudiar batxillerat a Càceres i on va començar a aficionar-se al cinema.

A setze anys es va traslladar a Madrid, però no es va poder matricular a l'Escola de Cinema, com era la seva intenció, ja que va ser clausurada pel general Franco. Va exercir diverses feines de manera temporal, fins que va aconseguir entrar a treballar d'auxiliar administratiu a la Compañía Telefónica Nacional de España, on va quedar-se dotze anys. Gràcies a aquesta feina es va poder comprar la primera càmera Súper 8, i va ser en aquesta època que es va iniciar en el teatre d'avantguarda com a membre del grup teatral Los Goliardos.

A final de la dècada del 1970 va escriure guions de còmic i va col·laborar en revistes contraculturals com Star, El Víbora i Vibraciones. El 1972 va començar a rodar els primers curtmetratges en Súper 8 i es va convertir en una de les figures capdavanteres de la movida madrileña quan va crear un duet de punk-glam paròdic amb Fabio McNamara. En la seva faceta d'escriptor va publicar, entre altres, una novel·la curta anomenada Fuego en las entrañas i una fotonovel·la pornogràfica: Toda tuya. També va col·laborar en diaris i revistes com El País, Diario 16 i La Luna.

El 1980 i amb 500.000 pessetes va aconseguir rodar la primera pel·lícula: Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón. Gràcies a l'èxit de les seves primeres pel·lícules l'any 1985 va fundar, juntament amb el seu germà Agustín Almodóvar, la productora cinematogràfica El Deseo, amb la qual, a més de produir les seves pel·lícules, ha ajudat tot un seguit de noms joves de la cinematografia espanyola: Álex de la Iglesia, Guillermo del Toro, Daniel Calparsoro, Mónica Laguna i Isabel Coixet, entre altres.

L'any 2003 Almodóvar es va convertir en un dels cineastes més actius de la plataforma No a la guerra, contrària a la guerra de l'Iraq. L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts i el 2007 amb el Premi Internacional Terenci Moix a la millor pel·lícula de l'any per Volver.

Amb McNamara, ¡Como está el servicio... de señoras!, editat per Lollipop.

El cinema d'Almodóvar conrea un naturalisme que desconstrueix l'usual costumisme burgès del cinema espanyol. Sol representar, per contra, una realitat marginal i abunda en elements escandalosos i provocadors: policies corruptes, consum de drogues, maltractament, prostitució, nens precoços, gamarussos filosòfics, homosexualitat, etc., tot això sense renunciar a un humor irreverent i sense eludir el sexe explícit.

La funció de l'ocasional element escandalós i de mal gust que incorpora a les seves pel·lícules és, com en el cas dels surrealistes, épater le bourgeois (pertorbar els burgesos), però també els intel·lectuals. Amb el temps, no obstant això, va desenvolupant històries cada vegada més sofisticades, coloristes i properes al melodrama clàssic inspirat en Douglas Sirk, i va polint la seva escriptura fins a convertir-se en un formidable guionista, amo del ritme i l'estructura narrativa.

La seva experiència com a actor i cantant l'ha transformat en un gran director d'actors, especialment dels personatges femenins amb històries carregades de dramatisme. Amb el temps també ha aconseguit convertir-se en un gran guionista, amb una bona depuració estilística que no prescindeix de troballes formals ocasionals i brillants.

No es poden classificar les pel·lícules d'Almodóvar en etapes, però alguns parlen de:

• Etapa punk: Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón i Laberinto de pasiones.
• Etapa amb una clara influència de Berlanga i Fellini: Entre tinieblas i ¿Qué he hecho yo para merecer esto?.
• Etapa clàssica-mestra: Matador, La ley del deseo, Mujeres al borde de un ataque de nervios, ¡Átame! i Tacones lejanos.
• Etapa experimental: Kika, La flor de mi secreto i Carne Trémula.
• Etapa refinada-avantguardista: Todo sobre mi madre, Hable con ella, La mala educación i Volver.

Antecedents pictòrics

Pocs detalls dels plans d'Almodóvar s'escapen al seu ull perfeccionista. Com a director, té cura la composició fins a l'extrem i inspira moltes de les seves escenes en les creacions d'altres mestres.^[2] Ha utilitzat l'art pictòric a partir de diverses estratègies -des dels cartells de crèdit de les seves pel·lícules fins a la recreació d'escenes pertanyents a famoses pintures mitjançant la composició dels plans i la disposició dels seus personatges en les escenes -.^[3] Alguns d'aquests referens són Roy Lichtenstein, Mark Rothko, Edward Hopper, René Magritte, Piet Mondrian, Alfred Kubin, Jean Cocteau, Diego Velázquez, Nazario Luque, David Hockney, Ramon Masats, Louise Bourgeois, Salvador Dalí i Tiziano.

ELS COLORS

El cinema de Pedro Almodóvar predomina per una estètica colorida i extravagant, creant l'atmosfera idònia per les seves històries melodramàtiques i provocatives. Tracta els colors com a expressió pura dels sentiments i les accions dels personatges. Contrasta els tons més càlids com el vermell, el groc, el taronja, tons marrons... amb els tons més freds com el blau o el verd. Tracta amb tons primaris i secundaris però de manera molt saturada, per tal que tinguin molta presència i acompanyin en tot moment les accions de la trama.

Amb el color, Almodóvar potencia els sentiments: el blau com a color per representar l'amistat, la tranquil·litat, l'estabilitat; el groc com a color alegre, però també traidor; el rosa, amb connotacions femenines; el verd, l'enveja però també com a color associat a tot allò positiu, esperançador; el negre, com a mort, foscor, el que connecta amb el món de les ombres; i el vermell, el color que per Almodóvar ho engloba tot. El vermell és passió i amor, desig i sexe, seducció i bojeria; també és foc i violència, dolor i sang, per tant, també és mort, però també vida. Almodóvar tracta el vermell en totes les seves tonalitats, des de vermell ataronjat, que alleujereix, passant per vermell potent, que és passional, fins a vermell grana, que és dolor i violència. El vermell és tot allò extrem i exagerat i per tant, s'escau perfectament amb el cinema que transmet Pedro Almodóvar.

Filmografia principal:^[4]

Any	Títol	Director	Guionista	Música	Actor	Notes
1978	¿Qué hace una chica como tú en un sitio como éste?				Sí	Dir.: Fernando Colomo
1978	Salomé	Sí	Sí
1978	Un hombre llamado Flor de Otoño				Sí	Dir.: Pedro Olea
1980	Arrebato				Sí	Dir.: Iván Zulueta. Veu
1980	Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón	Sí	Sí		Sí
1982	Laberinto de pasiones	Sí	Sí	Sí	Sí
1983	Entre tinieblas	Sí	Sí
1984	¿Qué he hecho yo para merecer esto?	Sí	Sí		Sí
1986	Matador	Sí	Sí		Sí
1987	La ley del deseo	Sí	Sí	Sí	Sí
1988	Mujeres al borde de un ataque de nervios	Sí	Sí
1990	¡Átame!	Sí	Sí
1991	Tacones lejanos	Sí	Sí
1993	Kika	Sí	Sí
1995	La flor de mi secreto	Sí	Sí
1997	Carne trémula	Sí	Sí
1999	Todo sobre mi madre	Sí	Sí
2002	Hable con ella	Sí	Sí
2004	La mala educación	Sí	Sí
2006	Volver	Sí	Sí
2009	Los abrazos rotos	Sí	Sí
2011	La piel que habito	Sí	Sí
2013	Los amantes pasajeros	Sí	Sí
2016	Julieta	Sí	Sí
2019	Dolor y gloria	Sí	Sí
2021	Madres paralelas	Sí	Sí

Nota: s'esmenten tant les nominacions que ha rebut personalment Pedro Almodóvar en la seva faceta de guionista i director, com les nominacions a millor pel·lícula^[5]

Premis Goya

Oscar

Globus d'Or

Premis César

Premi BAFTA

Festivals de Cinema

Festival Internacional de Cinema de Berlín

Festival Internacional de Cinema de Canes

Festival Internacional de Cinema de Venècia