Ignazio La Russa

polític italià

Ignazio La Russa (Paternò, 18 de juliol de 1947) és un advocat i polític italià, antic ministre i membre del partit Germans d'Itàlia. Des d'octubre de 2022 ocupa el càrrec de President del Senat d'Itàlia, el segon càrrec polític més alt d'Itàlia.[1]

Infotaula de personaIgnazio La Russa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juliol 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Paternò (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
President del Senat de la República Italiana
13 octubre 2022 –
← Maria Elisabetta Alberti Casellati
Senador del Senat italià
14 març 2018 – 12 octubre 2022
Diputat de la República d'Itàlia
5 març 2013 – 22 març 2018

Circumscripció electoral: Apulia (en) Tradueix
Ministre de Defensa d'Itàlia
8 maig 2008 – 16 novembre 2011
← Arturo ParisiGiampaolo Di Paola →
Diputat de la República d'Itàlia
22 abril 2008 – 14 març 2013
Diputat de la República d'Itàlia
21 abril 2006 – 28 abril 2008
Diputat de la República d'Itàlia
25 maig 2001 – 27 abril 2006
Diputat de la República d'Itàlia
2 maig 1996 – 29 maig 2001
Diputat de la República d'Itàlia
12 abril 1994 – 8 maig 1996
Diputat de la República d'Itàlia
17 abril 1992 – 14 abril 1994
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pavia Modifica el valor a Wikidata
Alçada172 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Milà Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat (1977–), polític Modifica el valor a Wikidata
PartitGermans d'Itàlia - Aliança Nacional (2012–)
Poble de la Llibertat (2009–2012)
Alleanza Nazionale (1995–2009)
Moviment Social Italià (1971–1995) Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAntonino La Russa Modifica el valor a Wikidata
GermansVincenzo La Russa i Romano Maria la Russa Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Sen.LaRussa Twitter (X): Ignazio_LaRussa Instagram: ignazio.larussa Modifica el valor a Wikidata

Biografia

D'origen sicilià, va viure a Milà. Fill d'Antonino La Russa, antic senador del partit feixista Moviment Social Italià (MSI). Va estudiar un liceu de Sankt Gallen, per a després fer els seus estudis en una universitat de la Suïssa alemanya, així com a la Universitat de Pavia, on va obtenir el grau de jurista.[2]

Com a advocat, va assumir la defensa de les parts civils en els processos per als homicidis de Sergio Ramelli a Milà i Graziano Giralucci i Giuseppe Mazzola a Pàdua, tots ells causats per les Brigades Vermelles.

Carrera política

Membre del Moviment Social Italià - Dreta Nacional (MSI-DN) des de molt jove, va ser elegit conseller regional de Llombardia el 1985 i diputat el 1992. Va ser reelegit el 1994 a les llistes del MSI-DN.[3][4] El 1995, és un dels fundadors de l'Aliança Nacional (AN), un partit d'extrema dreta creat sobre les cendres del MSI per Gianfranco Fini.[5] Va conservar el seu escó de diputat el 1996, 2001 i 2006 sota les llistes de l'Aliança Nacional, però el 2008 torna a canviar i es presenta ara pel El Poble de la Llibertat (PdL). S'acomiada del parlament el 7 de maig de 2008 per formar part del Govern Berlusconi com a ministre de Defensa, càrrec que va conservar fins a la dimissió del Govern el 12 de novembre de 2011.[6] Fou reemplaçat per l'almirall Giampaolo Di Paola.[7]

Germans d'Itàlia

Al desembre de 2012, del partit de Silvio Berlusconi El Poble de la Llibertat es produeix una escissió i es crea els Germans d'Itàlia - Centredreta Nacional (FdI-CDN) una nova formació d'ultra dreta italiana.[8] La Russa serà elegit diputat en les eleccions generals d'Itàlia de 2013. Situant-se en l'oposició al Govern Letta, fou elegit president de la comissió permanent de la Cambra de Diputats amb el recolzament del seu partit i El Poble de la Llibertat el 7 de maig de 2013. Fou el president del partit fins al 2014, quan fou substituït per Giorgia Meloni.[9]

Ha estat parlamentari de manera continuada durant vint-i-sis anys, després de la seva reelecció en les eleccions generals d'Itàlia de 2018.[10]

Entre 2018 i 2022 fou vicepresident del Senat[11] i l'octubre de 2022 fou escollit President del Senat d'Itàlia.[12]

Opinions polítiques

Sovint acusat de ser un polític neofeixista,[13][14] La Russa s'ha descrit com a conservador.[15] Al llarg de tota la seva carrera política, gràcies a la seva trajectòria professional, va actuar com a portaveu de la dreta italiana en temes relacionats amb la justícia, així com en temes relacionats amb la seguretat dels ciutadans, la immigració, la reducció de la càrrega fiscal i salvaguarda de la identitat nacional.

Polèmiques

Durant la seva llarga trajectòria, La Russa ha estat sovint protagonista de diverses polèmiques. Una conferència de premsa del llavors primer ministre Silvio Berlusconi celebrada el 10 de març de 2010 va ser interrompuda diverses vegades per l'activista polític Gian Rocco Carlomagno. La Russa, que ja l'havia convidat amablement a sortir de la sala, es va acostar a l'activista, estirant-lo i empenyent-lo cap a la sortida, mentre el manifestant acusava La Russa de ser feixista.[16]

El 12 de febrer de 2011, La Russa va donar una puntada de peu i va insultar al periodista d'AnnoZero Corrado Formigli, que li volia fer preguntes sobre els escàndols sexuals de Berlusconi. La Russa inicialment es va disculpar per les declaracions, però després va acusar Formigli d'haver-li donat una puntada de peu a l'esquena i Formigli va ser allunyat pel servei de seguretat.[17] A més, La Russa fou investigat pel Tribunal de Comptes d'Itàlia per malversació de fons en relació amb l'ús de vols estatals per assistir a un partit de futbol entre l'Inter de Milà i el Schalke 04 el 2011.[18]

A l'inici de la pandèmia de COVID-19 a Itàlia, va suggerir a les xarxes socials renunciar a l'encaixada de mans antihigiènica i substituir-la per la salutació feixista.[19] Durant un debat televisiu el 15 de setembre, una setmana abans de les eleccions generals italianes de 2022, La Russa va afirmar que "tots som hereus del Duce".[20] A la seva casa de Milà, La Russa recull diverses estàtues i records de Benito Mussolini i el seu moviment feixista, així com fotos i pintures sobre les campanyes colonials d'Itàlia.[21][22][23]

Referències

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica