Jean Sainteny
Jean Sainteny o Jean Roger (Le Vésinet, 29 de maig del 1907 - 25 de febrer del 1978), va ser un polític francès i membre de l'Orde de l'Alliberament.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jean Roger  29 maig 1907 Le Vésinet (França) |
| Mort | 25 febrer 1978 (70 anys) 1r districte de París (França) |
| Membre del Consell Constitucional de França | |
| març 1968 – març 1977 ← André Deschamps – André Ségalat → | |
 Diputat a l'Assemblea Nacional | |
| 6 desembre 1962 – 6 gener 1963 Legislatura: segona legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: deuxième circonscription de la Seine de 1958 à 1967 (fr)  | |
| Dades personals | |
| Formació | Liceu Condorcet Lycée Janson-de-Sailly |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política, diplomàcia i relacions exteriors |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, diplomàtic, ambaixador |
| Partit | Unió per la Nova República |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Claude Dulong |
| Fills | Guillaume Sainteny |
Premis | |
Biografia
Gendre del president del Consell Albert Sarraut, Jean Sainteny era assessor. Cap del sector Normandia per a la xarxa de la Resistència Alliance sota el pseudònim "Dragon", va ser capturat per la Gestapo. Aconseguí evadir-se i col·laborà en el desembarcament de Normandia. Aportà al general Patton les informacions que li permeteren envestir París.
El 1946, va ser nomenat comissari de la República per a Tonkin i Annam del Nord i negocià amb Ho Chi Minh. És d'altra banda a l'origen d'un acord amb el dirigent Viet Minh perquè Indoxina continués sent a la Unió francesa: acord Ho-Sainteny. Aquest acord caducà després del bombardeig d'Hai Phong ordenat per l'Alt-comissari Thierry d'Argenlieu. A partir d'aquell moment, el seu desig de negociar esdevingué minoritari i el seu paper, secundari. Sorprès en una emboscada, fou ferit. Després dels acords de Ginebra de 1954, tornà a Hanoi com a delegat del govern francès.
Fou comissari general de Turisme de 1959 a 1962. Elegit diputat UNR-UDT el 1962, entrà al govern de Georges Pompidou en qualitat de ministre dels Antics combatents i Víctimes de guerra i fou titular d'aquesta cartera entre el 28 de novembre de 1962 i el 8 de gener de 1966.
El 1968, fundà l'Institut internacional búdic que donà lloc a la creació de la pagoda del bosc de Vincennes.[1]
De 1968 a 1977 va ser membre del Consell constitucional.
Condecoracions
- Gran Oficial de la Legió d'honor
- Company de l'Alliberament - decret del 22 de desembre de 1945
- Creu de Guerra 1939-1945 (4 citacions)
- Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors
- Medalla de la Resistència amb roseta
- Medalla colonial amb gafet "Extrême-Orient"