Vés al contingut

Johann Heinrich Wilhelm Tischbein

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohann Heinrich Wilhelm Tischbein

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 febrer 1751 Modifica el valor a Wikidata
Haina Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1829 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Eutin Modifica el valor a Wikidata
Pintor de cambra Peter I of Oldenburg (en) Tradueix
1808 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsGoethe-Tischbein Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, dibuixant, artista gràfic, gravador, il·lustrador Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohann Heinrich Tischbein Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaTischbein family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsPeter Friedrich Ludwig Tischbein, Elisabeth Susanne Luise Tischbein (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareJohann Conrad Tischbein (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJohann Heinrich Tischbein Modifica el valor a Wikidata
ParentsFriedrich Tischbein (cosí germà)
Johann Heinrich Tischbein (oncle) Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 8fd354d0-17dc-4a7e-955a-240995f0b2f4 Discogs: 2250800 Modifica el valor a Wikidata
La pintura més famosa de Tischbein: Goethe en la campanya romana, 1787.

Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (també conegut com a Goethe-Tischbein, Haina, 15 de febrer de 1751 - Eutin, 26 de febrer de 1829) va ser un pintor i gravador alemany.

Biografia

Pertanyia a la família de pintors Tischbein. Va ser alumne dels seus oncles, primer de Johann Heinrich, a Kassel, pintor que es dedicava al retrato cortesà; i després de Johann Jakob, a Hamburg i Països Baixos. En aquest últim país va estudiar la pintura del segle xvii i també a Suïssa on va entrar en contacte amb el moviment del Sturm und Drang. L'any 1777 va marxar a Berlín on va treballar com a retratista. Va passar dos anys treballant com a retratista a Bremen i Berlín.

Com a molts dels seus col·legues contemporanis, Tischbein va viure a Roma durant alguns anys. En 1779 va obtenir una beca d'estudis per anar a Itàlia, la qual cosa li va permetre passar per Múnic i Nuremberg, on va poder estudiar les obres d'Alberto Dürer, de les quals va copiar els Apòstols. Durant aquesta primera estada a Roma (1779–1781) el seu estil va canviar del rococó al neoclassicisme. Va pintar paisatges, escenes històriques i bodegons. A Zúric en 1781, gràcies a Lavater, va entrar en contacte amb Goethe. D'aquests anys són les teles, ambdues conservades en el Goethe Nationalmuseum de Weimar, Götz i Weislingen i la Vista de Sant Gotardo, sent aquesta última una de les primeres interpretacions romàntiques del paisatge suís.

La seva segona estada a Roma, gràcies a una segona beca d'estudis, va durar setze anys (1783–1799). A Itàlia es va adherir al moviment neoclàssic, canviant fins i tot les seves iconografies, si bé al començament va seguir tractant temes inspirats en la història nacional alemanya, aviat passarà a temes de l'antiguitat clàssica, seguint l'exemple de Jacques-Louis David.

Deu el seu sobrenom de Goethe-Tischbein pel quadre de l'escriptor que es conserva a Frankfurt del Main Va aprofundir en la seva amistat amb Johann Wolfgang von Goethe en 1786, acompanyant-ho a Nàpols en 1787. Més tard, Goethe va relatar aquest viatge en el seu Italienische Reise (Viatge italià). D'aquest mateix any és la seva obra més famosa, un retrat de Goethe com a viatger en la campiña romana (actualment en l'Institut Städel, Frankfurt del Meno). L'escriptor apareix en una posi meditabunda i solemne sobre el fons de Appia antica, entre restes d'escultures, ruïnes d'aqüeductes i al lluny el perfil dels Castelli, no un simple retrat-souvenir, sinó veritablement un record del Grand Tour emprès per Goethe, mes la consagració del Grand Tour com un ritu irrenunciable i iniciàtic per a tota una generació d'amics de l'antic.

El mateix any va ser a Nàpols com a director de l'Acadèmia local. De 1789 és el Retrat de la comtessa Ana Amalia de Sajonia Weimar en la tomba de la sacerdotessa Mamia en Pompeya, actualment conservat en Weimar. La tela representa a la comtessa de perfil, que es destaca contra les uinas del sepulcre de la sacerdotessa Mamia, amb mirada esbalaeix i trastornada, amb un bastó i el barret a la mà, atributs d'un pelegrinatge solitari i iniciàtic. En 1791 va preparar la publicació de les incisions de gots antics de William Hamilton.

Amb la presa francesa de Nàpols va tornar a Alemanya, en 1800, primer a Hamburg, on va preparar els gravats per a Homer segons els antics (1801-04). Des de 1808, Tischbein va ser pintor de la cort d'Oldenburg a Alemanya septentrional, en Eutin.

Obra

Els gèneres conreats per Tischbein de Goethe van ser el retrat, el paisatge i els quadres d'història. També va realitzar gravats i dibuixos sobre l'Antiguitat clàssica.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Heinrich Wilhelm Tischbein
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García