Kailash Satyarthi
Kailash Satyarthi (Vidisha, Madhya Pradesh, 11 de gener de 1954) és un activista indi a favor dels drets dels nens i guanyador del Premi Nobel de la Pau.[1] Va fundar la Bachpan Bachao Andolan - o Save the Childhood Movement — el 1980, i ha actuat per protegir els drets de prop de 80.000 infants.[2][3]
  | |
| Nom original | (hi) कैलाश सत्यार्थी |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 gener 1954 (70 anys) Vidisa (Índia) |
| Dades personals | |
| Religió | Hinduisme |
| Formació | Samrat Ashok Technological Institute (en)  Barkatullah University (en) Amrita Vishwa Vidyapeetham (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets dels infants, acadèmic, enginyer, enginyer elèctric |
| Activitat | 1980 – |
| Ocupador | International Center for Early Childhood Education and Labour (en) |
| Participà en | |
| 25 octubre 2022 | 6a edició de la Future Investment Initiative a Riad |
| 22 gener 2019 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019 |
| 23 gener 2018 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018 |
Premis
| |
| Lloc web | kailashsatyarthi.net |
   | |
Va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 2014, juntament amb la paquistanesa Malala Yousafzai, «per la seva lluita contra la supressió dels nens i la gent jove i pel dret de tots els infants a l'educació».[4][5][6]
Biografia
Kailash Satyarthi va néixer l'11 de gener de 1954 a Vidisha, a l'estat de Madhya Pradesh, en una família d'una casta privilegiada. Tot i aquest fet, des de molt petit no entenia per què els fills de les castes inferiors no anaven a escola i havien de treballar. Quan tenia dotze anys, va organitzar un grup d'alumnes de la seva escola per recollir llibres vells i repartir-los entre els companys menys afortunats, que no podien comprar-los. Al final en van aconseguir 2.000, creant un banc de llibres.[7]
Va estudiar enginyeria elèctrica[8] al Samrat Ashok Technological Institute de la seva ciutat natal, i després va fer estudis de postgrau en enginyeria d'alt voltatge. Posteriorment va ser professor a una universitat de Bhopal durant uns anys.[9]
El 1980 va deixar l'ensenyament quan va esdevenir secretari general del Bonded Labor Liberation Front, a més de fundar la Bachpan Bachao Andolan (Missió Salvem la infantesa) aquell mateix any.[10][11] També es va involucrar amb la Global March Against Child Labor[12] i el seu òrgan de promoció internacional, l'International Center on Child Labor and Education (ICCLE),[13] el qual és una coalició mundial d'ONG, professors i sindicats, i també en la Campanya Global per l'Educació.[14][15]
També va establir el Rugmark (ara conegut com a Goodweave), el primer sistema d'etiquetatge voluntari per monitorar i certificar la manufactura de catifes sense l'ús de mà d'obra infantil del sud de l'Àsia.[16] Aquesta organització va realitzar una campanya a Europa i als Estats Units des de la fi dècada de 1980 i a l'inici dels '90, en un intent de sensibilitzar als consumidors de la responsabilitat de les grans corporacions globals respecte al consum i el comerç socialment responsable .[17]
Satyarthi sempre ha destacat que el treball infantil és una qüestió de drets humans, així com una qüestió de benestar i de causa benèfica. Ha remarcat que perpetua la pobresa, la desocupació, l'analfabetisme, l'envelliment de la població i d'altres problemes socials,[18] essent la seva opinió defensada per molts estudis diferents.[19][20] També ha tingut un paper destacat en la vinculació del moviment contra el treball infantil amb els esforços per aconseguir una «Educació per Tots».[21] Ha estat membre del cos de la UNESCO establert per examinar aquest problema, i ha col·laborat en la Iniciativa Via Ràpida (ara coneguda com a Global Partnership for Education).[22]
Satyarthi forma part de i col·labora amb diverses organitzacions internacionals com ara el Center for Victims of Torture (EUA), l'International Labor Rights Fund (EUA) i la International Cocoa Foundation. Actualment treballa per aconseguir situar el treball infantil i l'esclavisme en l'agenda de desenvolupament post-2015 del programa Millenium Development Goals de les Nacions Unides.[23]
Satyarthi, juntament amb l'activista paquistanesa Malala Yousafzai, va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 2014 "per la seva lluita contra la supressió dels infants i els joves i pel dret de tots els nens i nenes a l'educació".[24] És el setè indi en guanyar un Premi Nobel, i només el segon en aconseguir el Premi Nobel de la Pau, després de Teresa de Calcuta, guanyadora l'any 1979.[1]
Premis i reconeixements
Satyarthi ha estat objecte de molts documentals i programes de televisió, entrevistes i d'altres reconeixements.[25] A més, ha estat guardonat amb els següents premis internacionals:
- 2014: Premi Nobel de la Pau[1]
- 2009: Defenders of Democracy Award (EUA)[26]
- 2008: Premi Internacional Alfonso Comín (Catalunya)[27]
- 2007: Medalla del Senat Italià (2007)[28]
- 2007: reconegut en la llista dels "Herois actuant per la Fi de l'Esclavitud actual" pel Departament d'Estat dels EUA[29]
- 2006: Medalla de la Llibertat (EUA)[30]
- 2002: Wallenberg Medal, atorgada per la Universitat de Michigan[31]
- 1999: Premi Friedrich Ebert Stiftung (Alemanya)[32]
- 1998: Premi Bandera Daurada (Països Baixos)[33]
- 1995: Premi dels Drets Humans Robert F. Kennedy (EUA)[34]
- 1995: The Trumpeter Award (EUA)[35]
- 1994: Premi Internacional Aachener de la Pau (Alemanya)[36][37]
- 1993: Elegit Company Ashoka (EUA)[38]
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kailash Satyarthi |