Lleterola verda
La lleterola verda,[4][5] lleterola llenegosa d’avellaner[6] o lactari de llet roent[7] (Lactarius pyrogalus) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.
Lactarius pyrogalus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Lactarius | ||||||||
| Espècie | Lactarius pyrogalus (Bull. ex Fr., 1838)[1][2] | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus pyrogalus | ||||||||
| Sinònims | |||||||||
| Distribució | |||||||||
 | |||||||||
Etimologia
El seu nom específic prové de les arrels gregues pyro (foc) i gala (llet).[8]
Descripció
- El barret fa de 5 a 10 cm de diàmetre, és aplanat i presenta una depressió central que es fa més evident en envellir. La superfície és una mica lluent i de color de bru grisenc a bru ataronjat amb tonalitats ocràcies, i, a vegades, és lleugerament zonada. Les làmines arriben fins a la cama (subdecurrents), són poc denses i de color crema ocraci fosc amb reflexos ataronjats, tonalitat molt semblant a la del barret. L'aresta és sencera i del mateix color. La cama, de color més pàl·lid que la resta del bolet, és cilíndrica o afuada, mesura 3-7 x 1-2 cm, de bon principi és massissa i després amb cavitats al seu interior (cavernosa). La seua superfície és seca.
- La carn és de color crema clar, poc compacta i una mica tova, i, en ser ferida, exsuda un làtex molt abundant que, si bé inicialment és blanc, de seguida es torna crema en assecar-se. Fa una olor lleugerament afruitada i el seu sabor és molt picant. El color de l'esporada és força semblant al de les làmines, de color ocraci pàl·lid.
- Les espores són el·lipsoïdals, sense porus germinatiu, estan ornamentades amb berrugues amiloides i tenen una mida de 7-8,5 x 5-6 micròmetres.[7][9][10][11][12][13]
Hàbitat i distribució geogràfica
És un bolet comú que apareix entre el maig i l'octubre a les avellanoses (Corylus avellana) situades entre 100 i 1.500 m d'altitud a Euràsia i Nord-amèrica.[14][7][15][16][13]
Comestibilitat
No és comestible car el seu làtex picant provoca una coentor considerable a tota la boca que pot perdurar força temps en qui l'ha tastat o consumit.[7]
Risc de confusió amb altres espècies
El fet que només es troba sota avellaners i el seu sabor molt picant, juntament amb la particularitat que el seu làtex es torna de color crema en assecar-se, permeten una ràpida identificació d'aquesta espècie. Tot i així, es pot confondre amb Lactarius mairei, un bolet també de làtex molt picant, que se'n separa perquè té el marge del barret barbut i les làmines més pàl·lides. A primer cop d'ull es pot confondre amb altres Lactarius comestibles, com els rovellons, els quals se'n separen perquè exsuden un làtex vermellós o ataronjat i no tenen el sabor coent. Lactarius piperatus també és coent, però se'n diferencia clarament pel color blanc del basidioma.[7]
Referències
Bibliografia
- Basso, Maria Teresa, 1999. Fungi Europaei. Vol. 7: Lactarius Persoon (en italià), 117. ISBN 8887740003.
- Marcel Bon, 1988. Pareys Buch der Pilze. Paul Parey, Hamburg i Berlín. ISBN 3490198182.
- David N. Pegler, 1983. Pilze. Hallwag, Berna i Stuttgart. ISBN 3444701365.
Enllaços externs
- Mushroom Observer (anglès)