Manipuri (llengua)
El manipuri o meitei és l'idioma predominant i llengua vehicular a l'estat de Manipur al sud-est de l'Himàlaia, al nord-est de l'Índia. És la llengua oficial a les oficines governamentals. El manipuri també es parla als estats de l'est nord-oriental d'Assam i Tripura, i a Bangladesh i Birmània (ara Myanmar). Actualment està catalogada com a llengua vulnerable per la UNESCO.[1]
ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.470.000 (2001 ) |
| Grup ètnic | manipuri |
| Autòcton de | Divisió de Sylhet, Assam, Manipur, Mizoram i Nagaland |
| Estat | Bangladesh, Índia i Myanmar |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet meitei, alfabet bengalí i abugida bengali-assamès |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | mni |
| ISO 639-3 | mni |
| Glottolog | mani1292 |
| Ethnologue | mni |
| UNESCO | 1227 |
| IETF | mni |
El manipuri és una llengua tibetobirmana, la classificació exacta no està clara. Té similituds lèxiques amb el kuki i el tangkhul naga.[2]
Ha estat reconegut (sota el nom de manipuri) per la Unió de l'Índia i ha estat inclòs en la llista de llengües (inclosa en el vuitè programa per la 71a modificació de la constitució el 1992). El manipuri s'imparteix com a assignatura fins al nivell de postgrau (doctorat) en algunes universitats de l'Índia, a més de ser un mitjà d'instrucció fins al nivell de grau a Manipur. L'educació en escoles governamentals es proporciona el manipuri a través de la vuitena norma.[3]
Pel que fa a l'escriptura, el manipuri té un alfabet propi anomenat meitei o meetei mayek, que es va usar fins al segle xviii. A partir de llavors s'ha generalitzat l'ús de l'alfabet bengalí, tot i que en el segle XX s'ha revifat l'ús de l'alfabet meitei.[4]
Referències
Vegeu també
| Hi ha una edició en Manipuri de la Viquipèdia |