Marc Grau i Guasch

guitarrista i productor musical

Marc Grau i Guasch (Gavà, 5 de març de 1955 - Barcelona, 25 d'abril de 1999) fou guitarrista, compositor i productor musical català.[1]

Infotaula de personaMarc Grau
Biografia
NaixementMarc Grau i Guasch
5 març 1955 Modifica el valor a Wikidata
Gavà (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 abril 1999 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióguitarrista, compositor, productor musical Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Els Pets (1992–1999)
El Último de la Fila (1982–1992) Modifica el valor a Wikidata
EstilRock català
Influències en
Instrumentguitarra
Instrument destacatGibson Les Paul
Segell discogràficDiscmedi
Artistes relacionatsEl Último de la Fila
Obra
Obres destacables
Instrumental (Discmedi, 1997)
Família
FillsMarc Grau Jr, Joan Grau Cebrián

IMDB: nm1996612 Musicbrainz: ba634e3e-5df0-452a-92bd-cd683dd4869d Discogs: 1069139 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Grau es va iniciar en el món de la musica als anys 70. Considerat un guitarrista de renom, les seves primeres actuacions foren al costat de Rocky Muntanyola, i entre 1983 i 1986 fou el guitarrista de Jaume Sisa. Durant aquests anys també va acompanyar Joan Bibiloni, entre d'altres, i feu amistat amb Quimi Portet, quan aquest militava a Kul de Mandril.[1]

Entre 1982 i 1992, Grau va ser membre d'El Último de la Fila,[1] un dels grups de pop rock de més èxit a Espanya, i quan abandonà la formació va iniciar la seva carrera com a productor musical.

Grau esdevingué productor de la majoria de grups de rock en català i un dels principals artífexs del renaixement del rock català dels anys 90. La seva primera producció va ser l'any 86 amb el grup La Madam. Després va produir obres de grups com Sopa de Cabra, Umpah-pah, Lax'n'Busto, Bars i Els Pets,[a] entre molts altres. És considerat el pare del so actual del rock en català,[1] per bé que també col·laborà en altres enregistraments, com el disc Providence, de la banda del mateix nom (1998).[2]

Al llarg de la seva vida, la seva guitarra va sonar en diversos grups; destaquen sobretot els darrers set anys, en què va col·laborar amb Els Pets, esdevenint un membre més del grup.

El 1997 debutà en solitari amb el disc Instrumental, editat per Discmedi.

Marc Grau va morir a Barcelona, víctima d'un càncer. Les seves restes mortals van ser incinerades al tanatori de Collserola.

Homenatges

El 3 de maig del 2000 se li va fer un homenatge a la Sala Bikini de Barcelona. Hi van actuar, entre altres, Els Pets, Sopa de cabra, Miralls de Dylan, Max Sunyer, La Madam, Bars, Lax'n'Busto, Adrià Puntí i els seus antics companys d'El Último de la Fila: Quimi Portet i Manolo García.

L'any 2012 s´inicià el Memorial Marc Grau, un festival impulsat amb l'objectiu de fomentar l'exhibició, la formació i la creació musical de músics emergents, combinant-ho amb la participació de bandes consolidades.[3]

A més a més, l'auditori a l'aire lliure del Parc del Mil·lenni de Gavà, la seva ciutat natal, duu el seu nom des de la seva inauguració, la primavera de l'any 2002.[4]

Notes

Referències

Bibliografia

  • Campmany, Josep. Gavà. 1. ed.. Valls: Cossetània, 2001. ISBN 8495684039. 

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García