Misogínia
Misogínia prové del grec μισογυνία, i significa aversió i menyspreu a les dones.[1]
És una forma de violència masclista que es basa en l’aversió, l’odi, el menyspreu, la denigració o la cosificació de les dones i tot allò representat per la condició femenina. A diferència del sexisme i del masclisme, la misogínia no defensa la superioritat de l’home sobre la dona sinó la necessitat d’aquest d’alliberar-se de la dependència i la influència femenines.[2]
Els misògins consideren les dones com un ens aberrant que rebutgen i detesten. La misogínia es pot manifestar de diverses maneres, que inclouen denigració, discriminació, violència contra la dona, cultura de la violació i l'objectificació sexual de la dona.[3][4]
Context històric
La misogínia va existir en moltes de les mitologies del món antic, així com en la majoria de les religions monoteistes.[5] En la tradició cristiana hi ha l'apòstol Pau de Tars conegut per la seva frase «que les dones callin a les assemblees» i Agustí d'Hipona per no voler cap dona en sa casa, ni sa mare ni sa germana, per no riscar perdre la seva puresa d'esperit.[5] La misogínia de l'Islam és documentada, sigui d'origen,[6] sigui per interpretacions fundamentalistes posteriors.[7] A més, molts pensadors influents van publicar teories misògines.[3][8] Al dia a dia hi ha, entre d'altres, l’estratègia misògina de crear expectativa al voltant del deteriorament físic de les dones famoses.[9]
La misogínia ha estat considerada com un retard cultural arrelat al concepte de superioritat masculina, segons el qual el rol de la dona és dedicar-se exclusivament a la llar i a la reproducció; tanmateix, el misogin no es mostra partidari del masclisme i el predomini de l'home sobre el de la dona. Els misògins creuen que l'home s'ha d'alliberar totalment del gènere femení i, per tant, portar una vida generalment basada en el celibat i gairebé en un estat d'ascesi. Arthur Schopenhauer, un dels més grans filòsofs del segle xix, expressa la seva misogínia d'aquesta manera:
| « | […] quant més noble i perfecte és un ésser, més tardat i lent és a arribar a la maduresa. Un home difícilment no arriba a la maduresa de la seva potència raonadora i les seves facultats mentals abans dels vint-i-vuit anys, mentre que una dona ho fa als divuit […] | » |
| — Arthur Schopenhauer | ||
Gairebé tots els estatuts de vida han estat complements d'una societat masclista i no com a misògina.[Cal aclariment] La misogínia té una arrel lligada al pessimisme i al corrent misantrop de la filosofia. La majoria de misògins tendeixen a la misantropia, és a dir, no sols senten menyspreu pel gènere femení, sinó per la humanitat en general.
Vegeu també
- Cacera de bruixes a Catalunya, cosificació de la dona.
- Espill, llibre satíric de Jaume Roig.
Referències
Bibliografia
- Paula Carpintero Páez, Paulz «El moviment ‘íncel’: la misogínia amagada que ens hauria d’alarmar». social.cat, 29-08-2022.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Misogínia |