Neso (satèl·lit)

Neso, també conegut com a Neptú XIII (designació provisional S/2002 N 4), és el satèl·lit irregular més exterior de Neptú. Va ser descobert per Matthew J. Holman, Brett J. Gladman, et al. el 14 d'agost del 2002, tot i que va passar desaparcebut fins al 2003.^[2][3]

Neso
Imatge de Neso captada amb el Very Large Telescope FORS1 el setembre de 2002
Designació provisional	S/2002 N 4
Tipus	satèl·lit de Neptú i satèl·lit irregular
Descobert per	Matthew J. Holman
Data de descobriment	14 agost 2002
Epònim	Neso
Cos pare	Neptú
Època	10 de juny del 2003
Dades orbitals
Semieix major a	48.387.000 km
Excentricitat e	0,5714
Període orbital P	9.740,73 d
Inclinació i	136,439 °
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre	60 km
Massa	160 Eg[1]
Albedo	0,04

Neso orbita Neptú en una distància de més de 48 Gm, convertint-lo en el satèl·lit més distant de qualsevol planeta. Segueix una òrbita molt inclinada i molt excèntrica, tal com s'il·lustra en el diagrama. Els satèl·lits sobre l'eix horitzontal són prògrads, i els de sota retrògrads. Els segments grocs s'estenen del pericentre a l'apocentre, mostrant l'excentricitat.

Neso té uns 60 quilòmetres de diàmetre, i assumint una densitat mitjana d'1,5 g/cm³^[4]la seva massa s'estima en 1.6×10¹⁷ kg.

Donada la similaritat entre els paràmetres orbitals de Neso i Psàmate, es suggerí que ambdós satèl·lits podrien tenir un origen comú en una lluna més gran.^[5]

Neso s'anomenà en honor de Neso, una de les Nereides de la mitologia grega.