Operació Nèmesi

L'Operació Nèmesi (en armeni: «Նեմեսիս» գործողություն Nemesis gortsoghut'iun) va ser una operació encoberta i una campanya d'assassinats dels Daixnak realitzada entre 1920 i 1922, durant la qual diversos ex-polítics i militars otomans van ser assassinats pel seu paper en el genocidi armeni, així com figures azerbaidjanes per a la massacre dels armenis a Bakú el 1918. La primera llista estava formada per 650 noms, que van baixar a 41 i, finalment, als set que consideraven els principals criminals.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentOperació Nèmesi
Map
 52° 31′ N, 13° 23′ E / 52.52°N,13.38°E / 52.52; 13.38
Tipusassassinat de figura pública Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1920 - 1922 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBerlín (Alemanya)
19 juny 1920: Tbilisi (Geòrgia)
18 juliol 1921: Istanbul (Turquia)
5 desembre 1921: Roma Modifica el valor a Wikidata
Causagenocidi armeni Modifica el valor a Wikidata
Morts7 Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorDaixnak Modifica el valor a Wikidata

Armin Garo, Aaron Sachaklian i Shahan Natali són considerats els arquitectes d'aquesta operació.[1] Va rebre el nom de la deessa grega de la venjança divina, Nèmesi.

En resposta a la manca de càstig jurídic, els armenis van assassinar Mehmet Talat Paixà i Said Halim Pasha Grans Visirs de l'Imperi Otomà, Djemal Paixà, exministre de la Marina, Fatali Khan Khoyski, Primer Ministre de l'Azerbaidjan, Behbud Khan Javanshir, Ministre de l'Interior de l'Azerbaidjan, Behaeddin Shakir, membre fundador del Comité per a la Unió i el Progrés, Cemal Azmi, valí del Vilayet de Trebisonda.[1]

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJuraj CintulaPeretViquipèdia:ContacteManuel de Pedrolo i MolinaNova CaledòniaEspecial:Canvis recentsRobert FicoJessica Goicoechea JoverCarles Puigdemont i CasamajóEslovàquiaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXOriol Junqueras i ViesMauricio WiesenthalEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Cas Asunta BasterraClara Ponsatí i ObiolsJoan Salvat-PapasseitAntoni Comín i OliveresLluís Puig i GordiEsquerra Republicana de CatalunyaValtònycAamer AnwarBorratjaTor (Alins)Fermín López MarínLaia Flores i CostaSegona Guerra MundialLaura Borràs i CastanyerProvíncies de CatalunyaSílvia Orriols SerraJosep Costa i RossellóPresident de la Generalitat de CatalunyaParlament de CatalunyaAurora Madaula i GiménezHistòria del cristianismeComarques de CatalunyaRamón Cotarelo García