Ricard Marlet i Saret
Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 25 de setembre de 1896 - Matadepera, 8 de juny de 1976) fou un xilògraf especialitzat en la tècnica del gravat al boix, dibuixant, pintor i escultor català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1896  Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 8 juny 1976 (79 anys) Matadepera |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Xilògraf noucentista |
| Membre de | |
Biografia
Autodidacte, Ricard Marlet va ser un dels principals representants del Noucentisme artístic vallesà. Va ser cofundador de L'Almanac de les Arts i de l'Associació de Música de Sabadell, per a les publicacions de les quals va fer emblemàtiques il·lustracions gravades a la fusta. És un dels més prolífics i refinats xilògrafs catalans; dignificà amb les seves composicions gran quantitat d'impresos de tota classe, des dels publicitaris a edicions de bibliofília, passant per estampes religioses, calendaris, etc. També va practicar la pintura mural i de cavallet, l'escultura i diverses altres arts plàstiques. Algunes de les seves matrius es conserven a la Biblioteca de Catalunya, al Museu d'Història de Sabadell i al Museu d'Art de Sabadell.[2]
Va participar també amb il·lustracions en l'Almanac de les Arts de 1924, on també es van reproduir un estudi de gravat al boix i una coberta de llibre d'aram repujat, i al de 1925, en el qual es va reproduir gravat amb les quatre estacions, un estudi de retrat masculí i el cartell de l'exposició col·lectiva d'art de l'Acadèmia de Belles Arts de l'any anterior, que havia obtingut el primer premi del concurs del Faianç Català.[3][4]
Va ser professor de dibuix a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis de Sabadell i a l'Escola Sant Lluc. Durant la guerra civil va impartir classes de treballs manuals a l'Institut Escola, creat per la Generalitat per reprendre l'ensenyament en el caos generat per l'aixecament militar del 1936.[1] El 1937 dissenyà el paper moneda de l'Ajuntament de Sabadell.[5]
Marlet va participar en les activitats de la Colla de Sabadell, sobretot en les de caràcter més cultural, dissenyà els llibres i el logotip de les Edicions La Mirada i va il·lustrar molts programes de l'Associació de Música de Sabadell.[6][7]
Els seus boixos donaven un toc noucentista als pulcres impresos de la casa Sallent, amb la qual col·laborà molts anys. En esclatar la Guerra Civil s'instal·là definitivament a Matadepera, on morí el 1976.[1]
L'any 1943 va fer una exposició individual i va participar en una exposició col·lectiva a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, on també va formar part de col·lectives el 1948. El 1952 formava part de l'exposició col·levtiva sobre temes eucarístics que es va presentar a l'Acadèmia Catòlica de Sabadell.[8]
El 21 de desembre de 1984 Sabadell li dedicà un carrer al barri de Can Deu, on hi ha carrers amb noms d'escriptors catalans i de la Colla de Sabadell.[1]
Referències
Bibliografia
- Francesc Fontbona. La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1992.
- Ricard Marlet. Exposició del Centenari. Sabadell: 1996.
- Jaume Vercadé i Vergés. Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 1896 - Matadepera, 1976. Sabadell: 1996. Revista Quadern. Número 107, pàgina 159.
- Ana Fernández. Ricard Marlet: un centenari que ha valgut la pena. Sabadell: 1996. Revista Quadern. Número 107, pàgines 316-317.
- Marc Romeu. Ricard Marlet. Escultura. Dibuix. Pintura. Gravat. Sabadell: 2008.
- Redacció. Ricard Marlet. Sabadell: 2009.Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 169, pàgina 22.
- 12 xilografies inèdites del Quixot - Presentades per Jordi Duran de Palau, editades en una carpeta pel Cercle d'Investigació i Documentació Medieval de Catalunya, amb motiu dels seus 25 anys. D.L. B-33794-2012