Search

Ronyó

òrgan excretor dels vertebrats

Els ronyons o renyons[1] són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.[2]

1. Aparell urinari humà: 2. Ronyó, 3. Pelvis renal, 4. Urèter, 5. Bufeta urinària, 6. Uretra. (Costat esquerra amb secció frontal)
7. Glàndula suprarenal
Vasos: 8. Artèria i vena renals, 9. Vena cava inferior, 10. Aorta abdominal, 11. Artèria i vena ilíaques
Transparències: 12. Fetge, 13. Intestí gros, 14. Pelvis
Secció frontal del ronyó dret.
1. Càpsula renal, 2. Còrtex renal, 3. Columna, 4. Medul·la renal: 5. Piràmide i 6. Papil·la de la piràmide.
7. Pelvis renal, 8. Calze major, 9. Calze menor, 10. Urèter.
11. Corpuscle (del nefró)
Sistema vascular: 12. Arteriola i vènula interlobel·lars, 13. Artèria i vena arcuades, 14. Artèria i vena interlobulars, 15. Artèria renal, 16. Vena renal.
17. Hili renal, 18. Pol del ronyó (inferior) , 19. Greix del si renal.
Infotaula anatomiaRonyó
Detalls
Llatíren
Part deaparell urinari i sistema endocrí Modifica el valor a Wikidata
Artèria renal
Vena renal
InnervacióPlexe renal
Identificadors
MeSH[1]
TAA08.1.01.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7203 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/kidney Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

Tenen forma de fesol, i en l'ésser humà cadascú té, aproximadament, la grandària del seu puny tancat. Estan ubicats en el retroperitoneu, just sota les costelles, a l'altura de les primeres vèrtebres lumbars. L'eix longitudinal del ronyó d'un individu adult té, de mitjana, 11 cm i es consideren normals xifres entre els 9 i els 13 cm. El ronyó esquerre és un xic més gran. Existeix una asimetria renal quan hi ha una diferència de longitud superior a 1,5 cm entre ambdós ronyons. El diàmetre transvers del ronyó oscil·la entre els 4,5 i els 6 cm. Per regla general, el ronyó dret se situa en una posició lleugerament inferior a la del ronyó esquerre a causa del gran espai que ocupa el fetge en la regió dreta de l'abdomen i només en alguns rars casos aquest ronyó està ubicat dejús del diafragma, provocant una elevació ipsilateral anòmala del múscul.[3] La seva zona convexa està orientada cap a la part lateral del cos i la còncava cap a la part medial. Al centre de la zona còncava es troba l'hil renal, per on entren l'artèria renal que subministra sang al ronyó i la vena renal que la drena a la vena cava inferior. L'artèria renal es ramifica progressivament, formant les artèries interlobulars, les artèries arcuades, les artèries interlobel·lars i les arterioles eferents que irriguen els corpuscles de Malpighi. Al seu torn, aquestes arterioles es divideixen en els capil·lars glomerulars i de la càpsula de Bowman. De l'hil també surt l'urèter, estructura tubular que recull l'orina i la porta fins a la bufeta urinària. Adjacents al pol superior de cada ronyó i envoltades pel teixit adipós perirenal estan situades les glàndules suprarenals.[4] Els ronyons estan innervats pels nervis renals, els quals s'originen en els ganglis celíacs, estructures pertanyents al sistema nerviós autònom simpàtic situades a ambdues bandes del tronc arterial celíac, sobre l'artèria aorta abdominal i just por sota del diafragma. També reben estímuls del sistema nerviós parasimpàtic a través de petites branques del nervi vague abdominal. Els nervis renals formen el plexe renal, l'activitat de la majoria d'ells és vasomotora i acompanyen a les artèries renals en el seu trajecte d'entrada a l'òrgan.

Cada dia els ronyons processen uns 180 litres de sang.[5] per a produir, aproximadament, 1,5 litres d'orina, una solució líquida composta d'aigua i diverses substàncies en quantitat variable que s'eliminen de l'organisme, procedents del metabolisme corporal. L'orina baixa contínuament cap a la bufeta urinària a través dels urèters. La bufeta emmagatzema l'orina fins al moment que l'expulsa a l'exterior en la micció.

  • Relacions arterials i venoses dels ronyons. Visió posterior.
    Relacions arterials i venoses dels ronyons. Visió posterior.
  • Els ronyons vistos des de l'esquena, sense la columna vertebral
    Els ronyons vistos des de l'esquena, sense la columna vertebral

Embriologia

Els ronyons dels mamífers es formen a partir del mesoderm intermedi.[6] El seu procés de desenvolupament (nefrogènesi)[7] té lloc en tres fases successives: pronefros, mesonefros i metanefros. El metanefros és l'estructura precursora del ronyó definitiu.[8][9]

Funcions del ronyó

En els humans la seva mida és similar a la d'una mà tancada, té color vermell fosc i el seu pes és de 125 a 155g.Les seves funcions principals són:

  • Participar en l'homeòstasi química, energètica, metabòlica i tèrmica del cos:
    • Eliminant productes residuals del metabolisme a través de l'excreció d'orina
    • Regulant el volum dels fluids extracel·lulars, absorbint o eliminant aigua durant el procés de filtrat
    • Regulant la producció d'orina.
    • Controlant la reabsorció dels electròlits.
  • El ronyó també secreta dos hormones importants: l'eritropoetina, i la renina.
  • Participa en la formació de la vitamina D.[10]
  • Forma glucosa (gluconeogènesi)[11]

Filtrat

La filtració ocorre en petites unitats col·locades dintre dels ronyons anomenades nefrones.[12] Cada ronyó té al voltant d'un milió de nefrones i cadascuna d'elles pot filtrar, de mitjana i en individus sans, 80±40 nanolitres per minut.[13] Quan es produeix la pèrdua o el dèficit funcional d'un nombre important d'elles, l'organisme estimula la hiperactivitat i el creixement compensatori de les restants.[14] A la nefrona, el glomèrul -que és un petit cabdell de capil·lars sanguinis- està envoltat per la càpsula de Bowman,[15] que es continua amb un petit tub col·lector d'orina anomenat túbul,[16] el qual té dues parts ben diferenciades funcionalment: túbul proximal i túbul distal.[17] En les nefrones es produeix un complicat intercanvi de substàncies químiques (glucosa, aminoàcids, fosfat, cations sodi, anions clorur, cations potassi, cations calci, cations oxoni, anions hidrogencarbonat i aigua) a mesura que es va filtrant la sang i surten les deixalles (bàsicament urea, i en menor proporció creatinina, nitrogen, clorurs, cetoesteroïdes, fòsfor, amoni, i àcid úric) diluïdes amb l'aigua surten i entren al sistema urinari. La retroalimentació túbuloglomerular i el reflex miogénic formen una unitat funcional en les arterioles aferents renals que regulen el flux sanguini de cada nefrona i la filtració glomerular. Gràcies a això, les interaccions entre ambdós mecanismes generen una oscil·lació sincrònica automantinguda de la transferència de substàncies en els ronyons que assegura un filtrat correcte.[18] Els elements formes de la sang (eritròcits, leucòcits i plaquetes) i les proteïnes plasmàtiques no poden creuar la membrana basal glomerular, per això l'orina primitiva que arriba a l'interior de la càpsula de Bowman després de travessar també la xarxa de podòcits situada a la seva paret visceral amb la funció d'evitar el pas de macromolècules,[19] té una composició similar a la del plasma, excepte pel que fa a les proteïnes. Perquè hi hagi filtració glomerular és necessària l'existència de suficient pressió sanguínia en els capil·lars dels glomèruls (≥60 mmHg de pressió arterial sistèmica). Una xifra inferior no pot forçar el pas de l'aigua i els soluts cap a l'espai capsular de Bowman.[20]

Al principi, els túbuls reben una barreja de deixalles i substàncies químiques que el cos encara pot usar. Els ronyons amiden les substàncies químiques, tals com el sodi, el fòsfor i el potassi, i les envien de tornada a la sang que les retorna al cos gràcies al funcionament de les bombes de Na+/K+ existents a la cara basal de les cèl·lules tubulars. D'aquesta manera, els ronyons regulen la concentració d'aquestes substàncies en el cos. Es necessita un equilibri correcte per a mantenir la vida, però les concentracions excessives poden ser perjudicials.[21]

A més de retirar les deixalles, els ronyons alliberen tres hormones importants:

  1. Eritropoetina, que estimula la producció de glòbuls vermells per la medul·la òssia.[22]
  2. Renina,[23] que regula la pressió arterial.[24]
  3. La forma anàloga activa de la vitamina D (calcitriol),[25] que ajuda a mantenir el calci per als ossos i l'equilibri químic normal del cos.

Malalties que afecten els ronyons

Algunes malalties renals, sovint com a resultat de lesió o intoxicació, evolucionen amb rapidesa.[26] Però gairebé totes les malalties dels ronyons destrueixen les nefrones lenta i progressivament.[27] Potser passen molts anys o fins i tot decennis abans que es manifesti el dany.

Les dues causes de malaltia dels ronyons més comuns són la diabetis mellitus (que causa la nefropatia diabètica)[28] i la hipertensió arterial.[29]

Hereditàries o congènites

Malaltia poliquística renal

Adquirides

Càlcul renal
Quist renal simple[66] de grans dimensions

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ronyó

Obtingut de «https:https://www.search.com.vn/wiki/index.php?lang=ca&q=Ronyó&oldid=33283135»
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica