Saarland

un dels 16 estats federats que formen Alemanya

Saarland - [ˈzaɐ̯lant] (alemany) - és un dels 16 estats federats que formen Alemanya. La seva capital és Saarbrücken.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaSaarland
Imatge

Lema«Großes entsteht immer im Kleinen.» (2014–)
«Little things make a big difference.» (2014–)
«Les petits ruisseaux font les grandes rivières» (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 49° 23′ N, 6° 53′ E / 49.38°N,6.88°E / 49.38; 6.88
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
CapitalSaarbrücken Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població986.887 (2019) Modifica el valor a Wikidata (384 hab./km²)
Geografia
Superfície2.570 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altDollberg (695,4 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació17 desembre 1947 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Ministra-presidenta Modifica el valor a WikidataAnke Rehlinger (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuLandtag de Saarland , (Escó: 51) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialConstitutional Court of the Saarland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2DE-SL Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDEC Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya10 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc websaarland.de Modifica el valor a Wikidata
Facebook: saarland.de Twitter (X): saarland_de Instagram: saarland_de Youtube: UCiTx1cJhCw-y_uriXhi7n7g Flickr: 57928590@N07 Modifica el valor a Wikidata

Geografia

Té una superfície de 2.570 km² i una població de 986.887 habitants (2019).[2] Limita amb Luxemburg, Renània-Palatinat (Rheinland-Pfalz) i la Lorena. Aquestes quatre entitats administratives s'han associat en l'anomenada "Gran Regió" o també "Saar-Lor-Lux", per facilitar la cooperació interregional trans-fronterera.

Saarland està dividit en cinc districtes i una Comunitat regional:

  1. Merzig-Wadern
  2. Neunkirchen
  3. Saarbrücken
  4. Saarlouis
  5. Saarpfalz
  6. Sankt Wendel

Les ciutats més importants de l'estat són: Saarbrücken, Saarlouis i Völklingen

Territori entre França i Alemanya

El territori va ser establert el 1920 d'acord amb el tractat de Versalles. Va abastar porcions de la província prussiana del Rin i la Renània-Palatinat. L'àrea va ser posada sota control de la Societat de Nacions i administrada a la pràctica per França per 15 anys,[3] en contra els desitjos de gairebé tots els alemanys tant de l'interior com de l'exterior del territori.

El 1933, un nombre considerable d'alemanys contraris al règim nazi van refugiar-se a la regió, ja que era l'única part d'Alemanya fora del domini de Hitler. Aquests i alguns "anti-nazis" originaris de Saarland van fer una forta campanya perquè la regió restés com a territori francès. Però el sentiment que des de temps enrere hi havia contra França resultà massa difícil de canviar. Quan el termini de 15 anys va expirar, es va dur a terme un referèndum en el territori (13 de gener de 1935): 90,3% dels votants desitjaven reunificar-se a Alemanya més aviat que seguir l'Alsàcia i ser part de França. El nazis va anomenar l'àrea "Westmark" (Marca Occidental).

Després de la Segona Guerra Mundial, Saarland va tornar a ser sota administració francesa. El 1954, França i Alemanya van desenvolupar un pla molt detallat, anomenat el "Saarstatut", per a establir un Saarland independent, però un segon referèndum va rebutjar aquest pla per 67,7%. El fet que França havia intentat impedir que es fes campanya contra aquest pla per mitjans no democràtics, no va ser gens ben rebut pels habitants de la regió i el rebutjaren en referèndum amb un resultat més clar que el que s'esperava. L'estatut del Sarre (27 d'octubre de 1956) permetia a la regió unir-se a Alemanya, fet que va produir-se l'1 de gener de 1957.

El franc francès va continuar com a moneda oficial a la regió un any més, fins que el marc alemany el va substituir el 1958. El tractat de Saar establí que el francès, i no l'anglès (com a la resta de la República Federal d'Alemanya), romangués com el primer idioma estranger ensenyat a les escoles de Saarland; aquesta disposició es segueix en gran part fins avui, encara que ja no és obligatòria.

Des de 1920 a 1935, i des de 1947 a 1959, els habitants de Saarland van utilitzar segells elaborats especialment per al territori.

Després de la segona guerra mundial i fins a la seva reincorporació a Alemanya, Saarland va participar com entitat independent en diferents institucions internacionals. Entre 1950 i 1956 va formar part del Consell d'Europa i la FIFA, i va prendre part en els olimpíades de 1952 a Hèlsinki i als tornejos classificatoris del Mundial de Futbol de 1954 a Suïssa.

Caps de govern

Títols corresponents en cada període:

  • 1920-1935: president de la Comissió de Govern de la Societat de Nacions;[4]
  • 1935-1945: Comissionat federal;
  • 1945-1946: president administratiu;
  • 1946-1947: president de la Comissió Administrativa;
  • des de 1947 fins avui: Ministre-president de Saarland (Ministerpräsidenten des Saarlandes).

Llista de ministres presidents de Saarland

Ministres-Presidents de Saarland
Núm.NomNaixement-MortPartitInici de mandatFi de mandat
1Johannes Hoffmann1890–1967CVP15 de desembre de 194723 d'octubre de 1955
2Heinrich Welsch1888–1976Independent23 d'octubre de 195510 de gener de 1956
3Hubert Ney1892-1984CDU10 de gener de 19564 de juny de 1957
4Egon Reinert1908-1959CDU4 de juny de 195723 d'abril de 1959
5Franz-Josef Röder1909-1979CDU23 d'abril de 195926 de juny de 1979
-Werner Klumpp (Interinament)* 1928FDP26 de juny de 19795 de juliol de 1979
6Werner Zeyer1929-2000CDU5 de juliol de 19799 d'abril de 1985
7Oskar Lafontaine* 1943SPD9 d'abril de 198510 de novembre de 1998
8Reinhard Klimmt* 1942SPD10 de novembre de 199829 de setembre de 1999
9Peter Müller* 1955CDU29 de setembre de 199910 d'agost de 2011
10Annegret Kramp-Karrenbauer* 1962CDU10 d'agost de 2011actualitat

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaLliga de Campions de la UEFAJosep Maria Terricabras i NoguerasSidonie-Gabrielle ColetteRuben Wagensberg RamonAtemptats de Londres del 7 de juliol de 2005Reial Madrid Club de FutbolXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXRadóBisbeEspecial:Canvis recentsViquipèdia:ContactePompeiaEleccions al Parlament de Catalunya de 2024Alex de MinaurBàcul pastoralJosep Guardiola i SalaMadridJude BellinghamFC Bayern de MúnicCarles Puigdemont i CasamajóBarqueta de Sant PereBàculDiada de Sant JordiSant JordiInstagramRafael Nadal i PareraTor (Alins)Bisbe (Església Catòlica)SportArsenal Football ClubComarques de CatalunyaRodrigo Hernández CascanteSoftcatalàAndrí LuninEl paradís de les senyoresManuel de Pedrolo i MolinaTaula periòdica