Silúrids
La família dels silúrids (Siluridae) és constituïda per peixos actinopterigis d'aigua dolça de l'ordre dels siluriformes[2] que es troba a Euràsia.[3]
Siluridae  | |
|---|---|
 Kryptopterus apogon | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Siluriformes |
| Família | Siluridae Cuvier, 1816 |
,_%D0%A1%D1%8B%D1%80%D0%B4%D0%B0%D1%80%D0%B8%D1%8F,_%D0%91%D0%B0%D0%B9%D2%9B%D0%BE%D2%A3%D1%8B%D1%80.jpg)
Morfologia
- La longitud màxima és assolida pel silur (Silurus glanis) amb 5 m i 330 kg de pes.
- Cos bastant deprimit dorsiventralment.
- Cap eixamplat.
- Barbes molt desenvolupades.
- Pell sovint nua.
- Ulls petits.
- No tenen aletes dorsals o amb una sola aleta petita. L'aleta anal és grossa. Les aletes pectorals tenen el primer radi espinós desenvolupat.[4][5]
Gèneres
- Belodontichthys (Bleeker, 1858)[6]
- Belodontichthys dinema (Bleeker, 1851)
- Belodontichthys truncatus (Kottelat & Ng, 1999)
- Ceratoglanis (Myers, 1938)[7]
- Ceratoglanis pachynema (Ng, 1999)
- Ceratoglanis scleronema (Bleeker, 1862)
- Hemisilurus (Bleeker, 1858)[6]
- Hemisilurus heterorhynchus (Bleeker, 1853)
- Hemisilurus mekongensis (Bornbusch & Lundberg, 1989)
- Hemisilurus moolenburghi (Weber & de Beaufort, 1913)
- Hito (Herre, 1924)[8]
- Hito taytayensis (Herre, 1924)
- Kryptopterus (Bleeker, 1858)[6]
- Micronema (Bleeker, 1858)[9]
- Micronema bleekeri (Günther, 1864)
- Micronema micronema (Bleeker, 1846)
- Ompok (Lacépède, 1803)[10]
- Parasilurus (Bleeker, 1862)[11]
- Pterocryptis (Peters, 1861)[12]
- Silurichthys (Bleeker, 1856)[13]
- Silurichthys citatus (Ng & Kottelat, 1997)
- Silurichthys gibbiceps (Ng & Ng, 1998)
- Silurichthys hasseltii (Bleeker, 1858)
- Silurichthys indragiriensis (Volz, 1904)
- Silurichthys marmoratus (Ng & Ng, 1998)
- Silurichthys phaiosoma (Bleeker, 1851)
- Silurichthys sanguineus (Roberts, 1989)
- Silurichthys schneideri (Volz, 1904)
- Silurus (Linnaeus, 1758)[14]
- Wallago (Bleeker, 1851)[15]
- Wallago attu (Bloch & Schneider, 1801)
- Wallago hexanema (Kner, 1866)
- Wallago leerii (Bleeker, 1851)
- Wallago maculatus (Inger & Chin, 1959)
- Wallago micropogon (Ng, 2004)[16][17][18][19][20][21][22][23]
