The New Yorker

The New Yorker va néixer un 17 de febrer de 1925, amb l'edició del 21 del mateix mes. La van fundar Harold Ross i la seva dona, Jane Grant, cronista de New York Times. Ross volia crear una revista d'humor sofisticat. El matrimoni es va associar a l'empresari Raoul H. Fleischman (qui havia fundat el General Baking Company),^[1] amb qui van formar la F-R Publishing Company. Sense perdre el toc d'humor, la revista es va establir com a tribuna per al periodisme i la literatura seriosos. Durant els anys que segueixen a la Segona Guerra Mundial la revista va incloure contes de molts grans autors del segle xx, entre ells, Alice Munro, Haruki Murakami, Vladimir Nabokov, Philip Roth, J.D. Salinger i John Updike.

A Ross el va succeir William Shawn (1951-1987). Després vindrien Robert Gottlieb (1987-1992) i Tina Brown (1992-1998). L'època Brown ve marcada per una modernització general de la publicació. El cap d'edició actual és David Remnick, que va succeir Brown el 1998.^[2] Advance Publications va comprar la revista el 1985.

Des de finals de la dècada de 1990, The New Yorker ha utilitzat Internet per publicar material actual i arxivat, i manté un lloc web amb alguns continguts del número actual (a més de contingut exclusiu només per a web). Els subscriptors tenen accés al número actual complet en línia, així com a un arxiu complet dels números anteriors que es poden veure tal com es van imprimir originalment. També s'ha publicat un arxiu digital de números anteriors de 1925 a abril de 2008 (que representa més de 4.000 números i mig milió de pàgines) en DVD-ROM i en un petit disc dur portàtil. Més recentment, s'ha publicat una versió per iPad del número actual de la revista.

The New Yorker es troba a Internet a www.newyorker.com i les vinyetes històriques es poden adquirir a www.cartoonbank.com.

La primera il·lustració de portada de la revista, un dandy observant una papallona a través d'un monocle, va ser dibuixada per Rea Irvin, el primer director d'art de la revista. El va dibuixar basant-se en una caricatura del 1834 del llavors Comte d'Orsay, que havia aparegut a l'11a edició de l'Enciclopèdia Britànica.^[3] El personatge de la portada original, conegut pel nom d'Eustace Tilley, és un personatge creat per Corey Ford per a The New Yorker. Heroi d'una sèrie titulada 'The Making of a Magazine', que s'inicià a la portada del 8 d'Agost del primer estiu, Tilley era un home més jove que el de la portada original. El seu barret era d'un estil més actual, sense l'ala corbada. Duia una jaqueta i pantalons de ratlles. Ford va manllevar el cognom d'una tieta -sempre l'havia considerat relativament humorístic. L'origen del nom, "Eustace", es considera que prové de la paraula "eufònia",^[4] tot i que Ford podria haver utilitzat el nom d'Eustace Taylor, el seu company de fraternitat a la Delta Kappa Epsilon del Columbia College de la Universitat de Colúmbia.

El personatge s'ha acabat convertint en part de la imatge gràfica de la revista i un símbol gràfic recurrent en els números d'aniversari, tot i que en diverses ocasions s'ha substituït una variació acabada de dibuixar.^[5] El número d'aniversari del 2013 es va utilitzar per a il·lustar versions actualitzades del personatge a través de diferents punts de vista políticosocials.^[6]

Alguns dels col·laboradors més famosos d'aquesta revista són:

• Ross and the New Yorker de Dale Kramer (1951)
• The Years with Ross de James Thurber (1959)
• Ross, the New Yorker and Me de Jane Grant (1968)
• Here at the New Yorker de Brendan Gill (1975)
• About the New Yorker and Me d'E.J. Kahn (1979)
• Onward and Upward: A Biography of Katharine S. White de Linda H. Davis (1987)
• At Seventy: More about the New Yorker and Me de E.J. Kahn (1988)
• Katharine and E.B. White: An Affectionate Memoir d'Isabel Russell (1988)
• The Last Days of The New Yorker de Gigi Mahon (1989)
• Genius in Disguise: Harold Ross of the New Yorker de Thomas Kunkel (1997)
• Remembering Mr. Shawn's New Yorker: The Invisible Art of Editing de Ved Mehta (1998)
• Here But Not Here: My Life with William Shawn and the New Yorker de Lillian Ross (1998)
• The World Through a Monocle: The New Yorker at Midcentury de Mary F. Corey (1999)
• Some Times in America: and a life in a year at the New Yorker de Alexander Chancellor (1999)
• Gone: The Last Days of the New Yorker, de Renata Adler (2000)
• Letters from the Editor: The New Yorker's Harold Ross de Thomas Kunkel (2000; cartes de 1917 a 1951)
• Defining New Yorker Humor de Judith Yaross Lee (2000)
• NoBrow: The Culture of Marketing - the Marketing of Culture de John Seabrook (2000)
• New Yorker Profiles 1925-1992: A Bibliography de Gail Shivel (2000)
• About Town: The New Yorker and the World It Made de Ben Yagoda (2000)
• A Life of Privilege, Mostly de Gardner Botsford (2003)
• Christmas at The New Yorker: Stories, Poems, Humor, and Art (2003)
• Maeve Brennan: Homesick at the New Yorker de Angela Bourke (2004)
• Let Me Finish de Roger Angell (Harcourt, 2006)

• (anglès) The New Yorker Pàgina web
• (anglès) 1989 Entrevista a la ràdio amb Gigi Mahon, l'autor de The Last Days of The New Yorker Arxivat 2007-10-20 a Wayback Machine.