George Berkeley (Kilkenny,12 de març de 1685- Oxford,14 de gener de 1753), també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsofirlandès de pares anglesos. El seu màxim avenç filosòfic va ser la teoria anomenada immaterialisme.[1] Per la seva aportació a la teologia, és venerat com a sant per algunes esglésies anglicanes.[2] Segons Berkeley els objectes materials només existeixen quan són percebuts.[3]
Biografia
El seu estudis universitaris, els va cursar al Trinity College de Dublín. En acabar la carrera, va fer un postgrau que li va permetre ser professor de filosofia. El 1710, va ser ordenat sacerdotanglicà, però el 1734 seria nomenat bisbe. Es va dedicar a protegir els pobres, especialment els infants, per als quals va crear una casa d'acollida que va continuar fomentant fins a la seva mort.
Afirma que l'existència consisteix a percebre o ser percebut, «ser és ser percebut» (del llatí: esse es percipi) i, per tant, només podem assegurar l'existència de les idees (idealisme), ja que l'ésser s'esgota en el fet de ser percebut. Però, què succeeix amb tot allò que ningú no pot percebre? No existeix? Berkeley afirma que sí que existeix, ja que Déu sí que ho contempla tot. Així doncs, Déu és la clau de l'existència dels objectes; així, quan veiem un objecte, no el veiem simplement perquè existeixi, sinó perquè Déu fa que sigui possible veure'l. Aquest pensament va ser font d'inspiració per a Jostein Gaarder per a realitzar el seu best-sellerElmón de Sofia.[4]
Obres
Arithmetica et miscellanea mathematica, Londres i Dublín, 1707.
Philosophical Commentaries (1707-08), editat el 1901.
Assaig sobre una nova teoria de la visió (An Essay towards a New Theory of Vision), 1709.
Tractat sobre els principis del coneixement humà, part I (A Treatise Concerning the Principles of Human Knowledge), 1710.
Tres diàlegs entre Hilas i Filonus (Three Dialogues between Hylas and Philonous) 1713.