San Nicola (Bari)

(Rimandad de Bari Vegg)
LombardQuest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
bussola Disambiguazzion – Se te see 'dree a cercà el sant che l'è mitud sota a Bari, varda San Nicola de Bari.

San Nicola a l'è el quarter del center storegh de Bari, ciamad anca Bari Vegg perchè l'era el nucli de la cità prima che el Murat l'ha tacad a fà su la cità noeuva in del 1813, quell che incoeu a l'è el quarter Murat. L'è limitada di du port de la cità e del cors Vitori Emanuell.

El longh-mar vist del quarter

Insema a quella cità noeuva el fa su el center moderno de la cità, e l'è a nivell istituzzional considerad part del Municipi I.

Dent a gh'è vari pont de gran interess de la cità, tant 'me la Basilega de San Nicola, el Dom, el Castell normand-svev, el Musee archeologegh de Santa Scolastega, el Palazzi Simi e 'l Palazzi Arcivescovil e del Seminari.

Gese

La cità veggia de Bari l'è ben cognossuda per el gran numer de gese che gh'è, o ben vintquater, che inn un patrimoni architetonegh e coltural propi important:

  • La Gesa de San Michel Arcangiol, che gh'haveva dent i oss del San Nicola de Bari intant che faseven su la Basilega
  • La Gesa de la Vallisa, che incoeu l'è un auditorium
  • La Gesa de Santa Teresa di Mas'c, che incoeu la gh'ha dent un musee
  • La Gesa de San Martin, che incoeu l'è serrada
  • La Gesa de San Gaitan, fada su in principi del 1056
  • La Gesa del Gesù, incoeu verta domà per i matrimoni
  • La Gesa de San March di Venezzian, per la tradizzion l'è stada fada su in onor del jut di Venezzian in del liberà la cità di musulman
  • La Gesa del Carmen, fada su di carmelitan del 1640
  • La Gesa de San Grigoeu, la pussee antiga a vesser consacrada che la gh'è ancamò
  • La Gesa de la Nonziada, che incoeu ghe resta domà el campanin
  • La Gesa de Santa Scolastega, che incoeu dent a gh'è el Musee archeologegh
  • La Gesa del Bonconsili, trada sgiò del 1939 e che incoeu gh'è domà di rest
  • La Gesa de San Franzesch de la Scarpa, incoeu desconsacrada, che se dis che l'è stada fada su del Franzesch de Assisi
  • La Gesa de San Luca, fada su di Slav, che incoeu l'è al center de la celebrazzion de la Madona di percoche
  • La Gesa de San Giovann Crisostem, che ghe oren i fedei catolegh de rit bizantin
  • La Gesa de Santa Chiara, un temp convent di clarisse e incoeu mensa de la Diocesi
  • La Gesa de San Jacom, un temp part de 'n convent basilian
  • La Gesa di Sant Medegh, che la risaliss al secol XI
  • La Gesa de San Bastian, tirada a man sgiamò del 1192
  • La Gesa de Santa Maria di Angel, che la dipendeva de Santa Scolastega
  • La Gesa de San Domenegh, un temp part del monester domenegan, che incoeu l'è la prefetura
  • La Gesa de Sant Isep, che ghe saria del secol IX
  • La Geseta de San Bartolamee, che l'è stada fada su del 1180

Riferiment