Còlegh

comun italian
(Rimandad de Colegh)



Lumbard ucidentalQuest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.



Còlich ò anca Còlech (nom ufizial in italian Colico) l'è on comun de la Provincia de Lecch, sitüaa al confin con quella de Còmm. El gh'ha 7 724 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superfiss de 35,3 km² e ona densità de 219 ab./km².

Còlegh
Comun
Còlegh - Stema
Còlegh - Sœmeanza
Còlegh - Sœmeanza
Dats aministrativ
StatItàlia
RejonLombardia
ProvinçaProvincia de Lecch
Politega
Sindeg
Orgen lejislativConsili comunal
Territore
Coordinade46°08′N 9°22′E / 46.133333°N 9.366667°E46.133333; 9.366667
OSM46859
Voltituden218 m s.l.m
Superfix35,3 km²
Abitants8 074 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa228.73 ab./km²
ConfinDelebi, Domas, Dongh, Dòr, Gera, Gravedona, Muss, Pagnoeune, Pianell, Piantee, Valvarrone e Vercana
Fus orariUTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss0341
Codex postal23823
Sigla autom.LC
Codex ISTAT097023
Codex catastalC839
Sant protetorSan Giorgg
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Còlegh - Localizazion
Còlegh - Localizazion
Sit istituzional

Se troeuva vers la fin del Lagh de Còmm e l'è tacaa ai comun de Delebi (SO), Domas (CO), Dongh (CO), Dòr, Gera (CO), Gravedona (CO), Muss (CO), Pagnoeune, Pianell (CO), Pianted (SO), Tremenech e Vercana (CO).A l'è gemellada cont el comun todesch de Wolfegg, in del Baden-Württemberg.

Geografia

Oltra a vess in scima al Lagh de Còmm, Còlich la se troeuva al pont d'inconter di strad important, che colleghen Milan e la Brianza cont el Lagh de Còmm, el Pass del Spluga e la Val Ciavena (e donca con la maggior part de la Provincia de Sondri). El paes a l'è dominaa de voeuna di Prealp pussee important e imponent, el Mont Legnon (2609 meter).
I duu cors d'acqua principai de Còlich a hinn l'Inganna e 'l Perlin. Là vesin ghe passa anca la prima part del fiumm Adda, che poeu el finiss in del lagh e che la fa de confin con la Provincia de Còmm.

De vedè

I fortificazion

Forte Fuentes
  • Fòrt Montegg: fòrt militar ancamò intregh (l'unich in Italia) faa sù duranta la Prima Guerra Mondial a difesa del confin Italia-Svizzera, per evità el ris'c che i Imperi Centrai invadessen el Stat elvetich per poeu rivà in Italia (come aveven giamò faa cont el neutral Belgi per taccà la Francia). Per come hinn andaa i avveniment de la guerra 1915-1918, quell fòrt chì l'è mai staa dopraa. L'unica voeulta che l'ha sbaraa di colp a l'è staa a la fin de la Segonda Guerra Mondial, quand di partisan che l'aveven occupaa hann dopraa on cannon contra ona colònna de todesch che eren dree a retiràss. Dòpo la guerra a l'è staa on depòsit de arm e poeu l'è staa ceduu al demani pubblich.
  • Fòrt Fuentes: fòrt costruii del tra 'l 1603 e 'l 1606 del governador spagnoeu de Milan, el Cont Fuentes, a difesa del Ducaa contra i Grison e la Francia. A l'è staa dopraa per quistion important domà tre voeult: in del 1706 (assediaa di Austriech duranta la Guerra de Succession Spagnoeula), in del 1733 (assediaa di Spagnoeu e di Piemontes duranta la Guerra de Succession Polacca) e in del 1746 (assediaa di Spagnoeu duranta la Guerra de Succession Austriaca). L'è staa faa trà giò del Napoleon, ma gh'hinn ancamò de vedè i sò ruin.

L'Abbadia de Piona

L'Abbazia de Piona

Fra i pussee famos monument romanigh de la Lombardia, l'Abbadia de Piona, storicament collegada a quella de Vallaa, i quaj ruin hinn visitabil a pòcch chilòmeter del paes, in direzion de Morbegn, la representa vun di compless conventuaj pussee suggestiv, sia per la bellezza de l'ambient natural, sia per la presenza de testimonianz artistich rilevant assee.
La gesa, fada sù in de la medà del XI secol, ma giamò ampliada cent ann dòpo, al presenta ona fasciada a gabana, cont ona finestra granda central a tutt sest. L'interno l'è costituii de on'unega navada. A l'ingress troeuvom duu leon in marmor reggent ciaschedun di acquasantin, ma che in origin gh'aveven de sostegnì ona colònna ò on pulpit. De interess notevol a l'è anca el ciclo pittòrich, che l'è del XIII secol, present in su l'absid: in del center se troeuva la figura granda del Crist che 'l sostegn on liber dervii, cont intorna i simboi di quatter evangelista, menter sòtta hinn dipingiuu i Dodes Apòstoi, dividuu in duu grupp.

De dree a l'edifizi de la gesa se troeuven i ruin de on'absid de origin altomedieval, de la qual la destinazion originaria la se sa nò. El campanil de foeura, in sul fianch a nòrd, a l'è inveci del XVIII secol. A destra de la fasciada se riva, a travers on portal ad arch sguzz, al ciòster, del XIII secol: longh el perimeter del cortil corren quaranta e vun colònn e quatter pilaster de marmor, i capitei di quai, finement decoraa con disegn de foeuj, fior e animai, sostegnen on pian de sora con gier in còtt e in fass in marmor bianch, ross e negher.

A l'entrada del ciòster se troeuva on fresch che 'l fa vedè l'apparizion del Crist a la Madònna, menter sora a l'ingress del pòrtich che 'l pòrta a la gesa el gh'è on bust de Gesù. Sòtta al pòrtich, taccaa a la gesa, se troeuva on lunari frescaa in d'on moeud sempliz e quas popolar, element decorativ singolar, che l'è de on'epoca precedent a la costruzion del ciòster e che in origin a l'era locaa foeura de la gesa.

Evoluzion demografega

L'andament del numer de abitant del comun de Còlegh l'è mostraa in la tabella chi de sotta



Abitant censid

Riferiment

Alter pruget

Vus curelaa